dimarts, 31 d’octubre de 2006

estem ratllats

surto de la dutxa feta un pollet versió dona adulta. amb la funció pressa-arribo tard activada, perfí, superats uns interminables minuts enganxada als llençols i sense trobar la manera d'escapar. somnolenta profunda i incapaç de retornar a l'estat vigília. agonia matinera.
surto de la dutxa i marxa el llum. i crido en silenci a la mala sort i activo la versió actuar en situacions difícils. en semi penombra es poden fer vàries coses millor del que sembla. assecar cos i cabells, aplicar desodorant i cremes, rentar dents, pentinar cabells. vestir-se. i la ràdio segueix funcionant.
surto a les penombres i obro la porta de casa per a comprovar si sóc l'única desafortunada en patir un tall d'electricitat: no: ho som tots els de l'escala.
no va la torradora, ni el microones ni l'assecador. i si triga massa en venir el llum tot el que hi ha a la nevera i congelador per llençar. sento el pànic dels sostenibilidad aquells. coi, que jo no tinc aire condicionat ni carnet de conduir.
a les 9:03, ja vestida i amb tot recollit i a punt de marxar a la feina amb una tovallola al cap i l'assecador de viatge, tornen a encendre's els llums del meu lavabo. els mateixos que encenc cada matí i cada nit tant si canvien l'hora com si no.
em puc assecar els cabells, puc posar el pa a la torradora. escalfar aigua pel te no, ja no hi ha temps. arribo a la feina a les 9:20 i la meva compi no hi és. ha arribat 5 minuts després, el metro tampoc no anava.
no sé si em consola pensar que si mai arriba a petar tot, els gordos fastigosos prepotents dels especuladors amb zero sensibilitat estètica ni moral també patirien els efectes. una mica sí. jo seria feliç en una cabana de fusta sense llum (ejem, sense internet???), i ells no. apa.
*
tema ratlles: he trigat en adonar-me'n: estan de moda. m'encanten les ratlles, però ser a la cua de la fotocopisteria de la facultat d'econòmiques (on paguen tant malament a les treballadores que elles no tenen més remei que treballar fatal, lent i amb mala llet), i veure tot el meu entorn a ratlles ha estat un xoc revelador. ratlles fines, ratlles gruixudes, combinacions blanc-negre, blanc-gris, coloraines-gris, coloraines-coloraines. tothom anava de ratlles. efecte presó voluntari, molt simbòlic. som uns no-res.
*
si hagués d'escollir un lloc preferit de mèxic, cosa força impossible, escolliria oaxaca. ciutat i estat. barreja del mèxic sec, dels cactus i les buganvílies, i del mèxic selvàtic, eucaliptus gegants i serralades plenes de verd. unes platges salvatges. cabanes, hamaques, cervesa, mar i bon rotllo.
oaxaca ciutat encisa a tot qui la visita. uns capvespres de color rosa, els carrers empedrats, les botigues de cacau amb espècies, el mezcal, les minatures de fusta i metall plenes de color, els sucs de fruita, les taquerías, el color, la olor, l'ambient. esglésies, barroc, or. els patis decadents amb plantes estoiques. la plaça amb unes figueres gegants, els venedors de globus i el mole. passió fulminant. el meu cor és amb oaxaca i amb la seva gent.

Comments:
si tot petés els especuladors, ja enriquits a costa nostra, farien ús de generadors elèctrics. El món sempre gira entorn de qui no ho mereix.

No m'agraden massa les ralles, potser tinc tres camises de ralles i prou. Potser si, ja ens sentim tan empresonats del que ens envolta i de naltros mateixos que això es reflecteix en la nostra roba, i les ralles pressidiaries s'han acabat imposant.

Però be, sempre podem emigrar a un lloc com aquesta Oaxaca de la que parles. Clar, que si tots hi anem ja no serà ni tranquil·la ni paradisiaca ni res.
 
Hola Hanna, m'agrada llegir a la millor Hanna.
Oaxaca existe!!
Sort del canvi d'horari. Ara a les 7 ja es de dia...
 
Oaxaca ha de ser paradísiac per la manera que ho descrius... mmm.. qui hi pogués estar en canvi d'estar tancada a la feina un divendres a la tarda amb unes ganes boges de plegar!

Bon blog. T'aniré seguint.
 
holins bellosoli i jbauer. consti que oaxaca ara mateix no és un lloc on un vulgui estar. espero que les coses es solucionin (cara als seus habitants, es clar).
salutacions inia, benvolguda i som-hi, que viatjar mentalment és gratis!
 
tens raó, s´estilen les ratlles... i quan una cosa s´estila, ens ho posen fins i tot a la sopa. L éxemple més clar és el del pantaló de pitillo. Fa un any no me l´haguera comprat ni en broma i ara... ara estic desitjant estrenar el que m´he comprat!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?