dissabte, 16 de setembre del 2006
la maionesa -versió frustrada-
avui per dinar m'he fet uns filets de rap i un manat d'espàrrecs verds, tot a la planxa. un cop emplatats (m'ha costat escriure aquesta paraula, m'han vingut esgarrifances de tanta mania que li tinc) i salpebrats, he anat a cercar la maionesa, car avui és dissabte i em puc permetre el premi, amb l'afegit de que aquesta setmana he cremat, es veu, gran quantitat de calories al clínic amb el yayo. que avui perfí ja anava a casa seva. ja no li caldrà seguir proposant tota mena d'estratègies de fuga mentre dormen les infermeres.
però, oh!!!! m'he quedat sense maionesa. no recordo quan va ser la darrera vegada que en vaig menjar, però ben bé seria abans de l'estiu, i l'aspecte del contingut del pot no incitava al risc. amb una grandíssima pena barrejada amb aquella sensació d'arrepentiment covard l'he hagut de llençar a la pica.
és enorme la frustració que sento cada vegada que vull menjar alguna cosa, quan ja la tinc convenientment visualitzada i fins i tot salivada, i resulta que no. per respecte a la caducitat, o perquè se m'ha fet malbé. allò que tant engrescada compro al supermercat, després a casa no trobo el moment de menjar-ho, abans de la data límit. o simplement en menjo a intervals massa llargs. encara que ho sé que visc i menjo sola, segueixo comprant com si a casa fóssim molts. omplir el carret del super em dóna tantíssima satisfacció que em bloquejo i no recordo que haig de comprar poc i en petites racions. fins i tot em passa fent la compra on-line, en aquest cas, sigui dit, perquè m'obliguen a la despesa mínima de 40€ i això implica molt de tot si es té en compte que el peix i la carn i els embotits no els adquireixo online.
avui he tingut una ànsia de maionesa que mai hauria sospitat que podria tenir. com que tampoc tenia ous, s'ha descartat la casolana. i com que ara només bec llet de soja, he renunciat al pensament extrem d'iniciar-me en la lletosojanesa.
el ketxup picant de heinz (molt bó) no ha aconseguit animar el meu paladar precondicionat i encaparrat. he dinat a disgust, tot rumiant en quina seria la manera de poder gaudir de la maionesa a racions minúscules i espaiades. comprar i llençar un pot cada vegada no m'hauria de saber greu, tenint en compte que és el que acabo fent mesos després. però llençar menjar en bon estat supera i agredeix la meva ètica personal. no ho puc fer. hauré de seguir fent-ho quan estigui fet malbé.
+
avui dissabte, sola i tranquil.la a casa després de tants dies repartint companyia i afecte i paciència i cures, em sento una mica buida. és cert que qui dóna rep més. alhora tinc una enorme desorientació anímica. no sé com estic ni què vull ni qui soc ni on vaig. el lema d'aquest blog se m'està arrapant com una paparra, potser l'hauria de canviar a que fa veure que sap on és i d'això tracta aviam si canvia alguna cosa.
imatge: en rafa mirant la tieta amb cara de a quin món he vingut a parar?
# posted by Hanna B : 4:36 p. m.
Comments:
<< Home
Si tens espàrrecs i et falta la maionesa, pots substituïr-la per vinagre de mòdena -un rajolí abundant- i unes espurnes de sal maldon. Et salva el dia, encara que te'l canvii.
Respecte el sotstítol de la piscina: endavant, només assegura't que hi hagi una mica d'aigua. De la maionesa, res a dir. De vegades allò que volem no ho tenim a mà. El tema anímic et diria que no et preocupis massa. Em penso que la majoria anem així, una mica despistats. Ja et tornaràs a centrar. I el Rafa,guapíssim, embadalit mirant la tieta!!!
Si, si, jo votaria pel vinagre amb sal maldon, o inclús oli verge amb sal maldon, o sal maldon tota sola (la fruita amb sal maldon està ben bona, trobo) però només de pensar en maioneses, en venen basques. Això si, el rap és un peix difícil de cuinar.
# posted by 
: 17/9/06 12:10 a. m.
: 17/9/06 12:10 a. m.
Qué tal el tema maioneses monodosi, allargant una mica la mà als fast-foods, o trobant el proveïdor de sobrets individuals? Jo no en consumeixo mai en directe (el dia que decideixo menjar patates fregides fora de cas hja em sento prou trasgresora com per a sobre sucarles en oli = maionesa), però sempre demano maionesa i ketxup, siusplau, i els sobrets van a la meva bossa. Els deixo a la nevera i els trec en cas de greu necessitat, com era el cas avui.
De comprar per molts sent-ne una, crec que és inevitable. Crec que també es pot redreçar, obrint casa teva a les visites i amics: sopar de caducitats, eps, vingueu tots que haig de buidar nevera!!!
M'alegro que el iaio ja sigui a casa. A casa les persones grans es centren de nou, tornene a ser ells.
De comprar per molts sent-ne una, crec que és inevitable. Crec que també es pot redreçar, obrint casa teva a les visites i amics: sopar de caducitats, eps, vingueu tots que haig de buidar nevera!!!
M'alegro que el iaio ja sigui a casa. A casa les persones grans es centren de nou, tornene a ser ells.
a mi tampoc m'agrada llençar menjar, però si està fet malbé no hi ha cap més solució! imagina't el xungo que et pot agafar per menjar maionesa en mal estat!!!
A mi la maionesa de pot no m'agrada gens ni mica, jo sóc d'all i oli casolà...
Doncs el petit Rafa segur que estava ben agust d'haver anat a parar en un món on pot ser sostès en braços per la seva tieta Hanna! que sàpiga o no on va la seguiré llegint!
A mi la maionesa de pot no m'agrada gens ni mica, jo sóc d'all i oli casolà...
Doncs el petit Rafa segur que estava ben agust d'haver anat a parar en un món on pot ser sostès en braços per la seva tieta Hanna! que sàpiga o no on va la seguiré llegint!
Em pensava que tothom es feia la pròpia maionesa. Ja saps: agafes una mica d'això i una altra mica d'allò... i ja tens una salsa de curta durada. El difícil, de vegades, és trobar els ingredients o la mandra que et fa haver d'ajuntar-los quan saps que pots aconseguir la barreja al supermercat. Com en la vida, ja ho saps. Desitjo que et retrobis, hanna, encara que tots els retrobaments tenen data de caducitat, i després un altre i un altre... La majoria de vegades va així.
Bé pel teu iaio, i per tu, que has estat amb ell.
Tampoc no m'agrada gens emplatar, ni salpebrar.
A mi el que se'm pasa sempre és la mostassa (suposo que es passa)que només compro quan de sobte m'apareix en una recepta que potser acabo no fent.
Torno a fer-li un petó al Rafa, que em sembla que no li vas fer de part meva, i un altre a tu.
Bé pel teu iaio, i per tu, que has estat amb ell.
Tampoc no m'agrada gens emplatar, ni salpebrar.
A mi el que se'm pasa sempre és la mostassa (suposo que es passa)que només compro quan de sobte m'apareix en una recepta que potser acabo no fent.
Torno a fer-li un petó al Rafa, que em sembla que no li vas fer de part meva, i un altre a tu.
Això dels capricis amb el menjar... No estaràs embarassada? jeje Tranquil.la, a mi també em passa. Un dia em ve la inspiració d'alguna cosa en concret i em fa tanta ràbia descobrir que no en queda al rebost o que està caducat, que sóc capaç de buscar un "moro 24 hores obert" o el que sigui per satisfer la meva necessitat.
El Rafa està preciós ;-)
El Rafa està preciós ;-)
dessmond, gràcies pel consell, no havia caigut en el socorregut vinagre de mòdena! la sal maldon em sospito que em pot durar fins la jubilació, però si no caduca...
gràcies albert, de moment a la piscina faig peus, i a la resta, el que puc :)
dersu, llavors no deus poder anar de pintxos, casum! anoto el segon punt a la sal maldon :)
xurri, el tema monodosi seria meravellos i una perfecta solució, però sóc de tenir manies i només tolero la maionesa hellmans. crec que no en fan monodosi, però els escriuré per preguntar. l'apat en homenatge a la nevera buida em sembla una gran idea, però la disfrassaré una mica que sinó no vindria ningú...
gràcies bellosoli per seguir llegint! haig de aclarir que els braços són els de l'altra tieta, la germana petita.
moltes gràcies pere per les reflexions sobre els retrobaments i la caducitat, molt encertat, trobo. i pels petonets, que es retornen i redoblats!
alatrencada, nooooo!! aquest tema no toca :)
jl, jo també he après a congelar el pernil dolç i el formatge. la fruita no, es pot?? la maionesa, crec que no...
teniu raó amb el tema paki, ens solucinen la vida. llàstima que jo sóc tant paranoica que sospito que fan manualitats amb les dates de caducitat...
gràcies albert, de moment a la piscina faig peus, i a la resta, el que puc :)
dersu, llavors no deus poder anar de pintxos, casum! anoto el segon punt a la sal maldon :)
xurri, el tema monodosi seria meravellos i una perfecta solució, però sóc de tenir manies i només tolero la maionesa hellmans. crec que no en fan monodosi, però els escriuré per preguntar. l'apat en homenatge a la nevera buida em sembla una gran idea, però la disfrassaré una mica que sinó no vindria ningú...
gràcies bellosoli per seguir llegint! haig de aclarir que els braços són els de l'altra tieta, la germana petita.
moltes gràcies pere per les reflexions sobre els retrobaments i la caducitat, molt encertat, trobo. i pels petonets, que es retornen i redoblats!
alatrencada, nooooo!! aquest tema no toca :)
jl, jo també he après a congelar el pernil dolç i el formatge. la fruita no, es pot?? la maionesa, crec que no...
teniu raó amb el tema paki, ens solucinen la vida. llàstima que jo sóc tant paranoica que sospito que fan manualitats amb les dates de caducitat...
ostres chamb, he tocat un tema sensible? que potser la balles la maionesa al T.? ;)
el ketxup m'encanta. bé, només el heinz, que hi ha classes :)
el meu paladar té les coses molt clares i no té cap respecte pels gustos políticament correctes...!
(eks a les escumes i reduccions)
el ketxup m'encanta. bé, només el heinz, que hi ha classes :)
el meu paladar té les coses molt clares i no té cap respecte pels gustos políticament correctes...!
(eks a les escumes i reduccions)
chamb i jl, us hauré de fer fora de classe que m'esteu esvalotant els comentaris, tant moderadets que els tenia...
apa, castigats al T. a ballar la maionesa, tots dos (i com a penyora, vull fotos)
apa, castigats al T. a ballar la maionesa, tots dos (i com a penyora, vull fotos)
a mi també em passa aixòòò! i sobretot amb la maionesa!! quina rabia fa anar pensant en ella de camí a la nevera i trobar-se-la tota lletja...
Al pis de Valèn també em passa això del menjar... La meua companya i jo comprem molt. Costa habituar-se a que sols vivim allí 5 dies, a que tot caduca, a que potser no ens apetirà... en fí, és molt difícil eh? sempre acabes llençant algo perquè està roïn!
Per cert, que guapet el Rafaaaaa! ais quina careta que fa! xDD
Publica un comentari a l'entrada
Al pis de Valèn també em passa això del menjar... La meua companya i jo comprem molt. Costa habituar-se a que sols vivim allí 5 dies, a que tot caduca, a que potser no ens apetirà... en fí, és molt difícil eh? sempre acabes llençant algo perquè està roïn!
Per cert, que guapet el Rafaaaaa! ais quina careta que fa! xDD
# posted by : 20/9/06 4:00 p. m.
: 20/9/06 4:00 p. m.<< Home
