Hanna B - que no sap on és i d'això tracta-: bategant

dijous, 28 de setembre del 2006

bategant

estic viva i sana (crec) i no paro. em sap molt de greu no tenir prou temps pel blog, trobo a faltar el plaer de posar-me per aquí a desvariar, sense presses, però tot no es pot fer (bé).

a la feina n'hi ha, i a més se m'acaba aviat, cosa que m'angoixa. no perquè al mercat laboral hi falti feina sinó perquè falten bones condicions, estabilitat, horari, sou. m'espera un panorama prou aterridor i amb la pena afegida d'haver de renunciar a les classes.

pretendre compatibilitzar feina (digna) + universitat en un país com aquest on treballar fins les 19h es considera normal (!!!!) i on tenir vida pròpia fora de la feina es considera anormal -funcionaris a part- és pura il.lusió.

assumit això, que no és una sorpresa sinó una conseqüència d'una decissió arriscada però ponderada, em torno a entregar al sinistre món de les etts i els contractes per substitució i als benvinguda-aquí-t'hem-guardat-feineta + somriure cínic. m'afegiré a la cua de màrtirs de les etts, i esperaré el meu torn per entrar, si jo m'ho valc, al paradís de la feina fixa. paradís que quan es trepitja, s'esvaiex. sempre falla alguna cosa, casu'm.

podríem dir que durant les festes de la mercè m'he capbussat dins la vida i dins la intensitat i jo que sóc tant d'estar-me dins la closca somniant en aquestes dues coses, doncs les he viscut en versió íntegra, trepidant i extremadament satisfactòria. ha estat fantàstic i potser per inesperat encara millor. hi ha coses que una oblida quan es blinda el cor, i que retornen amb una potència espectacular. només cal que arribi algú amb la clau que obre tot el blindatge. i que esclatin els colors. de nou. i ja callo que la meva gafura és llegendària i falta que posi res de bo per escrit per a que es marceixi fulminantment. a viure, i a callar (!!).

quan pugui, torno a l'atac. tmb em dóna tema abundant, l'ajuntament de bcn no diguem, i la societat aquesta d'estruços de la que formo part, encara més.

ah! me n'oblidava: fantàstica l'entrevista de la contra d'avui. magnífic en guillermo arriaga.

# posted by Hanna B : 11:39 a. m.

Comments:

Ara entenc perquè has estat tant de temps sense aparèixer. No pel frenètic ritme de vida, sinó per l'implacable flagell de l'amor. Enhorabona!

# posted by

Dessmond : 28/9/06 1:11 p. m.

Ei hanna! em sap greu la inestabilitat (o futurible inestabilitat) laboral que t'afecta. Però és imperatiu q hagis de deixar les classes??? seria una llàstima...

Per contra, m'alegra molt que algú hagi trobat la clau del teu cor blindat! Hanna, igual que barcelona, batega!!!

# posted by

bellosoli : 28/9/06 5:44 p. m.

Els teu entusiasme -el teu batec- s'encomana. Molt bé! Ara mateix estic pensant a anar a les festes de sant miquel a Lleida a veure si...
De deixar la universitat, ni parlar-ne, qui ho ha dit això!

# posted by

miquel : 28/9/06 9:59 p. m.

hanna, no deixis la carrera!!!
M'alegra lo de la clau. Shhhhhhhhhhht, callem, no siguem gafes!

# posted by

Montse : 28/9/06 10:54 p. m.

Recuperar sensacions i emocions no té preu! Neda, neda a la piscina, i salta-hi un cop i un altre!!

Suposo que la feina és una angoixa inevitable, suposo, i espero que no hagis de deixar els estudis, però no deixis que et lastri el moment.

Aixó dels estruços...ens explicaràs a qué et refereixes? (quan tinguis temps, amb calma)

# posted by

Xurri : 30/9/06 9:36 a. m.

Doncs que bé! Pel teu escrit sembla més que siguem a la primavera que no pas a la tardor!!
Encomanes alegria, com ho fan els adolescents quan arriba el mes d'abril.

# posted by

Violette : 30/9/06 1:06 p. m.

Gràcies per deixar-nos respirar la teva felicitat, espero que sigui una malaltia contagiosa.

# posted by

alatrencada : 1/10/06 2:30 p. m.

si si, no digues res que, de seguida que es diu, s´estropeja (a mi seeempre em passa!).
Sort amb la búsqueda de treball!
Molts ànims...

# posted by