dijous, 24 d’agost del 2006

oh, mar!

només hauria de creuar quatre carrers i ja tornaria a veure el mar. si sabés que només hi seria ell. no és el cas. va acompanyat d'una sèrie d'extres que no tinc esma de contemplar.
i ja ho sé que no cal tornar a croàcia (foto) per a sentir l'esperit pur de la mediterrània, només caldria un sarfa o un rodalies. però tot el camí que veuria ciment, veuria xiringuitos, veuria cotxes i més cotxes, apartaments, hotels i edificacions unifamiliars, hipermercats, rotondes, faroles antiestètiques i brutícia generalitzada. lletjor. gentada. cossos de tots els colors i formes i postures. humanitat en massa. soroll, crits i col.lectius en tot l'ampli ventall.
.
no m'agrada la platja. m'agrada el mar. un mar que aquí només puc veure si miro cap a l'horitzó i no giro el cap enrera.
trista realitat, trista notícia, trist tromfalisme, que es conforma amb marejants xifres de turistes. és això el que compta? i el que s'ha perdut pel camí, qui ho compta? on és la nostra natura, on és el nostre entorn, on són els nostres pobles?
senyors polítics, senyors constructors, senyors empresaris hostelers, vagin sumant, que jo aniré restant. el que és perd també compta, i a més, no es recuperarà mai.
+
ja he recuperat la verticalitat i l'equilibri (això darrer és subjectiu). els darrers dies he patit de migranya fortíssima i de vertígen agut. efectes secundaris d'haver afrontat set dies a la valenta, una sobredosi que m'hauria d'haver pres amb molta calma.
fa més de tres anys que visc sola amb les meves manies cada vegada creixents. sense donar explicacions sobre els meus horaris, gustos, costums. com pretenia aguantar 168 hores d'immersió salvatge en convivència contínua i sense respir i sense gairebé afinitat ninguna?
compartir espai vital i d'altres detalls que no esperava ni imaginava van provocar un empatx monumental. i així vaig tornar. migranya per acumulació de bilis. vertígen per acumulació de mala sang, culpabilitat de no ser capaç de conviure en harmonia amb una persona que de totes totes és bona i no té una gota de mala fe.
ja he fet penitència en forma de calma i repòs. sola i tranquil.la. desconnexió social. ja em puc tornar a llençar de cap al món, als cops i les esgarrapades. fins que toqui tornar a arreplegar-me a cosir la xarxa tant delicada que m'envolta.
+
viatjar és un plaer i hi tornaria demà mateix. a agafar avions, lluny, a descobrir terres, gents, costums, entorns, móns. a oblidar per uns dies el meu racó a mida i a poder viure per uns dies la il.lusió del desconegut.
*
dimarts havia de tornar a la feina, però per malabarícies del jefe, la tornada va ser en dilluns, amb l'encàrreg d'una feinada i amb el premi de que un cop enllestida, tindria la resta de dies lliures. enllestida doncs, i dos dies de vacances que torno a tenir. vacances a casa, amb tot sota control i amb la llaminadura desitjada en forma de petites trobades amb gent estimada. només per plaer, com ha de ser.

Comments:
és que el mar de la foto és molt temptador! a mi la gent no em molesta si no és en excès, per això a la platja hi vaig només entre setmana i mai als caps de setmana. Tot així els darrers anys s'ha massificat la meva platja (perquè és meva! que consti! tot i que no estigui escrit enlloc) fins i tot entre setmana! El que si que m'emprenya infinit son les construccions i els maleïts passeigs marítims que els polítics de pa sucat amb oli que tenim, els que parlen de tot però no en saben de res, els que decideixen sobre el territori quan no n'han estudiat res, decideixen fer carregant-se l'encant de la platja.

Gaudeix d'aquests darrers dies de vacances!
 
Hanna! Doncs sí, Croàcia em va encantar. L'aigua transparent i blau-verd, que deixava veure tot el fons, per profund que fos. Mmmmmm, hi vull tornar! No trobaré el mateix a Barà.
 
M'alegro que tornis a estar en forma -dintre de les possibilitas que tenim els humans- i sento que t'hagin afectat les seqüeles negatives del viatge, però que siguin menys importants que les positives.

Ja saps que quan vulguis muntem la campanya contra les monstruositats costaneres i de l'interior. És absolutament indignant i inadmisible.

Passa-t'ho bé aquests dies.
 
No passa res, no passa res. Aquí trobaràs el mar de veritat:

http://www.arcdebera.com/llibres/E/ENCANTADES,+LES,978-84-923153-1-4.htm

i sense efectes secundaris
 
Benvinguda a casa. Em moro per retrobar-me amb el mar, t'entenc. I encara més entenc les ganes de retrobar-te amb tu mateixa. Em considero un ésser molt sociable però puc perdre la meva bonhomia si no disposo de les meves dosis de soledat i llibertat.
 
la veritat és que després de viure sola tant de temps, haver de conviure taaaantes hores seguides amb una persona pot "cansar" un poc... bé, també depén de la persona... a mi em va passar algo paregut quan vaig començar a viure entre setmana a un pis d´estudiants, perquè quan tornava a casa sols feia que desitjar que fora diumenge per la vesprà altra volta...
 
fes com jo: queda't amb el teu mar... oblida que els altres te'l volen convertir en un abocador.
Jo m'apunto a la campanya que diu en Pere. Quan comencem?
 
gràcies pels comentaris i per la comprensió!
em queda el dubte de saber la interpretació subconscient del xamàn chamb (faci el favor)
tema campanya: quan comencem? què tal muntar un blog sobre el tema amb fotos per il.lustrar?
 
Fet. Potser necessitarem algun reporter fotogràfic que vagi voltant. No descarto manifestacions minoritàries i poc efectives davant d'institucions estratègiques i de les cases dels polítics de torn.
Va, va!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?