dissabte, 19 d’agost del 2006

oh, croàcia!

amb aquella barreja de moltes i de gens de ganes, ja torno a ser a casa. el cos el tinc aquí, però les emocions encara vaguejen per croàcia. concretament per la dalmàcia -meridional-, que és on he estat. croàcia és un país prou extens i variat al que aspiro i espero tornar i conéixer millor.
set dies són molt poc temps, però han valgut per a fer allò que tant em calia: canviar d'aires, oblidar-me del temps (dia, hora, horaris) i entrar dins la dimensió de la desconnexió de rutines i hàbits.
l'adriàtic m'ha encisat. la costa de la dalmàcia -meridional- també. és familiar i estranya alhora. els boscos de pins arriben fins el límit amb el mar. et satures de verd i de blau. arbres, cel, mar. llargues extensions de costa salvatges, illes verges. n'hi ha moltes per on no hi circulen cotxes, algunes amb convents benedictins abandonats, d'altres que són parcs naturals i on tot és natura i exaltació mediterrània. grills cantant eufòrics, papallones, abelles, sargantanes.
les edificacions són poques i en general boniques -amb excepcions-, cases petites i baixes, però contundents, de pedra grossa i clara. moltes d'antigues, i les noves mantenen el mateix estil, detall que els honra i que la vista i la sensibilitat agraeixen. durant la república de ragusa hi havia estrictes lleis urbanístiques que semblen mantenir-se, almenys en les poblacions més petites.
la gent, però, no té el caràcter mediterrani que es podria esperar. són distants i secs, eslaus. seriosos, poc amables i poc xerraires. molt orgullosos de la seva terra i les seves costums. apassionats pel seu mar. semblen forts, valents, durs. és inevitable relacionar aquest caràcter amb la recent guerra i el patiment sembla amagat i alhora visible.
+
dubrovnik ha estat reconstruïda després de la guerra, i el detall que més ho delata són les teulades noves de trinca de la majoria d'edificis de la ciutat antiga, que es veuen al recórrer la impressionant muralla que envolta un casc antic ple de palaus, esglésies i racons encantadors. que malhauradament ha estat colonitzat per masses enfervorides de turistes, turistes de pantaló curt, sandàlia, camèra i visera. tot són terrasses, bars, cafeteries, restaurants, botigues de souvenirs. es manté una dignitat estètica i una obediència civil que venint de barcelona bocabaden. totes les terrasses tenen cadires boniques (vímet, metall, coixins) i tots els locals són bonics i nets i polits. els carrers netíssims i es respira ordre dins el caos, amb un resultat d'eixambre obedient. el senyor clos hauria de prendre bona nota de la dignitat amb la que la ciutat vella de dubrovnik s'ha venut al turisme massiu. la quantitat no ha reduït la qualitat, i queda ben clar que s'hi esforcen per a que així segueixi sent.
tot i això, amb una visita de nit i una de dia en vaig tenir de sobres. mareja tanta gent i el fanatisme col.lectiu per la bellesa l'acaba convertint en banalitat. entristeix de veure que la bellesa impliqui el pagament d'un peatge tant enorme.
afortunadament ens allotjavem a cavtat (a la foto), un poblet encantador, prou petit i prou bonic, fundat pels grecs sota el nom d'epidaurum. el viatge a dubrovnik era aterridor, mitja hora de curves per acantilats altíssims, una carretera estreta i un autobús massa ple que et mantenien durant tot el trajecte amb l'ai el cor, barrejat amb l'emoció per un paisatge tant espectacular.
+
en tot cas, la costa dàlmata m'ha impressionat per bonica, per estètica, per salvatge, per ben conservada i per dura. hi ha molta pedra, molta roca, i poques platges. potser sigui aquest el secret de la seva -per ara- poca massificació. a part de dubrovnik, la resta de visites (lokrum, lopud, mjlet, montenegro -kotor i sveti stefan-) han estat acompanyades d'una selecta minoria i podies trobar sense gaires problemes espais de solitud, de calma i de tranquil.litat, tot i que les ciutats de montenegro, que són patrimoni de la unesco, també estàn plenes de ramats de turistes tipus camacu.
*
tenia les meves prevencions sobre la convivència vacacional amb la co. en l'any que fa que ens coneixem, he constatat prou similituts i prou diferències, que feien del resultat del primer viatge juntes una gran incògnita, amb conclusions no gens bones, per part meva. tinc clar que haig d'assumir les responsabilitats de tals apreciacions, i no seria correcte culpar-la de res a ella, ja que tenia (i tinc) clar que pel damunt de qualsevol cosa, és una bona persona. cosa per a mi essencial, i requisit que pretenc esperar de la gent amb la que em relaciono. una garantia de qualitat, que malgrat tot, no aconsegueix superar d'altres diferències.
he tornat una mica malferida anímicament. en primer lloc, decebuda amb mi mateixa, per no haver pogut enviar l'esperit crític de vacances, ans l'he tingut ben enganxat i actiu. desitjaria estar pel damunt d'aquestes coses. emulant el senyor de la contra de la vanguardia d'ahir, voldria tenir "una actitud amable, compasiva y condescendiente con los demás". però resulta que no la tinc. tinc poca-poquíssima paciència -que pel bé de les dues i de les vacances he intentat dissimular tant com he pogut, que no ha estat tant com hauria calgut- davant certes coses. tinc greus intoleràncies i si una cosa he après del viatge és que per a mantenir l'amistat amb la co. és fonamental que no tornem a viatjar juntes. fins i tot és bàsic no veure-la en un temps prudencial i fer una esbandida dels pensaments hostils que ara mateix m'aclaparen.
per a més vergonya meva, ella és massa bona persona com per a sentir el mateix. avui m'ha trucat per a quedar, i li he hagut de dir que no.
^
una setmana ben intensa. no és això el que volia? (resposta: sí, però no. ja hi som).

Comments:
Enhorabona, Hanna, pel teu viatge a la Dalmàcia del Sud... Veig que el teu pla de viatges ha estat gairebé idèntic al que farà dues setmanes va seguir el company que se m'asseu al davant a la feina amb la seva companya.

Li vaig proposar de visitar Kotor, doncs des de Dubrovnik, la veritat, no es poden visitar massa coses de Croàcia. I aixó que jo no he estat a Kotor, però les fotos que he vist delaten que ha de ser un indret interessant (la badia, fiord o com li vulguis anomenar)...

Bé, benvinguda a casa!!!!!
 
Ei! m'has fet venir moltes ganes d'anar a Croàcia! fijo que quan hi vagi ja estarà super massificada i ja no serà el mateix...

De vegades es pot ser molt amic d'algú però això no implica que s'hi pugui conviure. Ja ho diuen que la prova de foc amb una persona és viatjar junts!
 
En primer lloc, sigues bentornada, a casa i al blog. Després passaríem a felicitar-te pel viatget que t'has marcat i, en darrer lloc (allò més important) penso que se t'hauria de tornara felicitar per: 1) conèixer-te una mica a tu mateixa, la qual cosa em smebla un gran primer pas (ja m'agradria a mi); 2) ser honesta i no culpar d'altri, i 3) lligat amb les dues anteriors, reconèixer les teves "limitacions". Tot plegat sona molt bé, encara que no et faci fàcil la vida. Petonet de benvinguda.
 
Saps que ignorava - abans que ens diguèssis que anaves allà de vacances - que croàcia s'estigués tornant un destí de moda? Serà part de la meva ignorància geogràfica, notable, i igual és que no acabo d'ubicar-la (i ara em fa mandra anar a cercar un mapa). Sona bé, però aixó que la gent sigui freda a mi em tira enrera totalment.

Em quedo amb l'intriga si has fet servir la famosa tovallola lila.

I no se si et consola el mal de molts (aquí vé la secció "jo més") però sempre torno de les meves vacances amb la certesa que no m'agrada la gent, i que conviure amb mí, si no hi ha llaços de sang, sexuals o de llarga coneixença, pot arribar a ser un autèntic martiri. Que no m'agrada, tú, qué hi farem, que o ens fem nosa, o ens avorrim, o ens avergonyim mutuament, o no ens entenem al parlar, o no compartim el sentit de l'humor, o tenim instints alimentaris completament divergents, o simplement volem sempre fer el contrari que l'altre. Per aixó molt contades vegades i amb molt contades persones goso anar de viatge. Ejem.
 
jajaja
Benvinguda Hanna
molt bona la darrera descripció, i les observacions de la Xurri, impagables. Els viatges, ostres, quantes coses se'n poden dir quan són en companyia (qualsevol)... i a més quan impliquen tantes expectatives (gairebé sempre). Crec que encara que us haguéssiu conegut moltíssim abans d'emprendre aquest, no hi ha mai garantia d'enteniment... (secció "doncs jo..."): Vam fer un viatge fa uns anys amb gent ben coneguda, amics-amics (?¿), amb qui haviem viatjat anteriorment i ens vam acabar "divorciant", uns per una banda, uns altres per una altra (i menys mal). No ens hem tornat a trucar.
La convivència és sempre una sorpresa, ni que siguin set dies.
Garanties? difícil.
Sí ostres, aquest any ets la quarta persona que conec que va a Croàcia. Curiós, no? Amb un amic (sorry! no crec que sigui el teu cas) comentàvem que potser era el morbo postguerra...
una abraçada i empenta a la tornada "al cole".
 
salutacions catarrà! sembla que hem anat un munt de catalans a croàcia aquest estiu! els tals fiords de montenegro són espectaculars, no en tenia ni idea i per tant va ser una sopresa molt agradable. kotor em va semblar ocupada per les cafeteries boniques i els turistes clònics, tot plegat una mica angoixant (ramats i ramats), tot i que la ciutat es molt maca :)
bellosoli, t'ho recomano! a més, croàcia no crec que s'arribi a massificar, li manquen platges (cosa que per a mí és una magnífica notícia). ja ho pots ben dir que és una prova de foc, i jo m'he escaldat del tot!
gràcies per les felicitacions albert, però jo no puc deixar de pensar que sóc massa exigent i crítica amb gent que no té perquè veure la vida de la mateixa manera que jo (i be que fa)... caldrà treballar aquest defecte (si és que es pot)
xurri, jo de croàcia sabia coses per les coneixences alemanyes i austriaques, i les recomanacions han estat ben encertades, i les reitero! val la pena! i els croates ens veuen com a turistes borregos, deu ser inevitable suposo..
tema viatge, no en tinc gaire experiència en viatjar amb altra gent que no sigui la meva parella, però les poques vegades que ho he fet no havia anat pas tant malament... potser havia idealitzat la companyia, nosepas..
holins heïshmerant! be, jo he tingut piques viatjant, però no incompatibilitats extremes com en el cas d'aquest darrer viatge (enfi, que encara semblarà que estic acusant, aiii).... i croàcia era plena de catalans i espanyols, i tots ben favorablement sorpresos pel país, que te un punt familiar i un altre d'exotic que enganxa molt!
 
Rebenvinguda, hanna... a mi tampoc no m'agrada gaire la gent, penso que deu ser molt difícil viatjar amb mi, m'agrda anar al meu aire, per això només puc viatjar amb persones amb qui comparteixo -sobre tot- manera de ser. Xurri, ho has brodat.
Un petonet de benvinguda.
 
parece ser que de alguna manera si que cargáste pilas. Las descripciones son de alguien que ha disfrutado a fondo.
 
ais viatjar am amigues... jo en tinc algunes que són mel, però en tinc altres dos que quan hem estat de camping totes menys elles, tot bé. Això si, arribàven elles i la guerra civil armà. És qüestió de paciència i de no fer cas a més de quatre coses...

(el que passa és que dir-ho és molt fàcil, fer-ho és altra cosa, eh?)
 
Benvinguda a casa i ben anada a Croàcia i... res, que ja està tot dit. No tinguis mala consciència: ens ha passat a tots.

(Truca-la algun dia, va)
 
Benvinguda !

Set dies, realment son pocs per poder desconectar de casa i conecctar allà on vas, però sempre valen la pena.

Veig que despres de la guerra , tot torna a ser igual de bonic, llàstima d'aquest impas terrible.
Jo hi vaig anar el 88 , a Split, Dubrovnic, Sarajevo , Zagreb, quan encara no sabiem res d'aquests noms de Croacia,Bosnia,Serbia, etc., i era la Iugoslavia post Tito, i en tinc molts bons records, i es tal com tu dius, en certs moments recorda molt la nostra costa.

Llàstima el tema de la convivència i la intransigència, si vols un consell de vell, no val la pena ser tan intransigent, a la llarga et fas mal a tu mateix/a. i et sabrà molt d egreu. Ningú es perfecte, i intenta aplicar-t'ho a tu mateixa i analitza-ho, veuras que potser tu tambe tens els teus defectes.

Petons
 
Pel que he pogut veure així mirant el teu blog ràpidament és que per ara coincidim en dues coses: jo tb he estat a Croàcia aquest agost i conec la música de Fish (tot i que sóc més fidel al Marillion d'ara). Seguiré buscant, a veure què més trobo!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?