dimarts, 29 d’agost del 2006

finals de mes

tot avui que tinc la sensació precipitada de que ja som a setembre. voldria ser conscient d'aquests darrers dies d'agost, i donar-los el valor que es mereixen, però és com si no hi fóssin.
fa una estona eren les tres i ara ja són les set. amb les intencions de posar-me al blog he passat (perdut) hores. entre la cuina i el telèfon. entre el dormitori i la llibreria. entre l'estenedor i la fusta de planxar. entre el sofà i el fregar plats. l'ordinador i la matrícula pel proper curs (llàstima dels problemes tècnics, que m'obligaran fer la gestió en persona). no fent res.
haig d'aclarir que fins que s'iniciin les classes (jo em pensava que seria el dia 12 i no. serà el 18) encara podré gaudir de les tardes lliures. que amb l'avinentesa d'un límit que s'aproxima i d'uns previstos propers mesos de dies llarguíssims i ocupadíssims, estic gaudint d'allò més (des d'ahir).
nedar, endreçar i evitar fer la migdiada, aquestes són les intencions. si faig la migdiada no tinc son a la nit i si no tinc son a la nit no dormo i si no dormo a la nit em mata matinar.
nedar entre setmana, com a darrer plaer amb data de caducitat, i endreçar com a necessitat vital. la darrera setmana de vacances va incloure fer-ne també de la casa, allà on sempre hi ha feina i coses a fer. el desordre ha okupat casa meva i m'hi haig d'encarar amb força. la lluita és desigual i esgotadora. hi ha escamots arreu, amagats on no els recordava. de tanta por que em fan que em rendeixo cada dos per tres.
i amb aquest horitzó que s'aproxima farcit d'activitats i aquest present amb les tardes lliures i aquesta excitació d'inaugurar curs i temporada, podria viure feliç eternament. la petita tortura de matinar s'accepta, amb allò de que el plaer s'ha de pagar amb alguna mena de càstig.
+
aquí no es parla de política, però acabo de llegir que en joan clos serà anomenat ministre d'indústria i no puc fer més que encomanar-me a totes les verges i sants davant el que ens espera (dins el sector indústria). quant durarà aquest ésser en aquest càrreg, amb la seva peculiar parla verborreica d'explicacions delirant-divagants? i aquell posat de seure a la lluna, amb les cames penjant, i no tenir cap intenció ni gest de baixar-ne? poc o gens?
+
tampoc acostumo a parlar d'esport professional (fobia total que li tinc a l'esport televisat exceptuant la natació i les competicions gimàstiques i algunes d'atletisme), però haig de declarar la meva ànsia per poder veure algun partit d'aquest mundial de bàsquet tant emocionant i amb aquest pau gasol tant pantocràtic amb la seva barba i el seu petit rostre rodonet enmarcat allà dins. (visca en gasol i els triples i els rebots i les recuperacions de la pilota que fa aquest gran mascle).
*
a la senyora guiomar de la vanguardia, que darrerament em té castigadíssima i mal aspectada, li pregaria que tornés a posar les prediccions d'ahir de forma diària.
no cal que les canvii, que ja m'agraden. fan il.lusió de llegir, i que no es compleixin casi que ni sap greu. i a més, si ho prediu cada dia, algun encertaria. dic jo.
¨
imatge: damien hirst - screenprint (2001)

Comments:
les classes! quin pal! és el que m'alegra d'haver acabat, ja no podia més amb la pressió dels examens!!!

La lluita contra el desordre està perduda des de sempre. Jo hi convisc pacíficament. Ell fa la seva i jo la meva. Procurem respectar-nos mútuament.

Això del Clos no pot ser cert. No, per déu, no!
 
clar que com més lluny millor... per fi ens lliurarem del Clos a l'alcaldia de barcelona? Ballarà la música del Carlinhos Brown al congrès?
 
Boja, d'on ho has tret això de Clos! És veritat que jo encara estic de vacances i començo a llegir el diari a partir de les pàgines que tenen una mica d'interès, però els meus contactes m'ho haguessin dit. De totes maneres, si fos cert,seria una bona notícial: la indústria s'enfonsaria, ens quedaríem sense fums i etc. I qui serà el substitut a Barcelona? De quin mal morirem ara?

Fa dues tardes que organitzo la meva desorganització anual, no sé si per al 12 hauré acabat... si tingués fins al 18...

Cocreta quina de les tres possibilitats cancerígenes s'ha realitzat avui... i continua gaudint (has vist quin verb?)
 
Una primera frase magnífica, certament, que faria del tot meva si treiessim això de "setembre" i "agost". Jo, petulant de mena, proposaria:

tot avui que tinc la sensació precipitada que ja som a demà. voldria ser conscient d'aquests darrers dies, i donar-los el valor que es mereixen, però és com si no hi fóssin.
 
Això que diu Dersu em sona a "El dia de la marmota", d'aquella peli d'un que quedava atrapat en el temps.

D'això... l'hereu del Clos és L'Hereu, Pere.
Que siii!
 
diuen que molts lletraferits acaben, tristament, escrivint les prediccions dels horóscops als diaris. Si algun dia em tocara fer-ho, donaria alegries a tothom, perquè saps? a mi també m´agrada llegir-lo (però si em tiren flors, persupost :) ; si no m´agrada el que diu, no faig cas! he he he)
 
Clos: no comment. Però d'això de l'horòscop, què ens en expliques?
 
Hanna b, avui t'he fet esment al meu bloc, dins del Blogday 2006

http://viatge.blogspot.com/2006/...ogday- 2006.html
 
Hanna, de cranc a cranc... quan em toqui "el encuentro o la noticia" t'ho faré saber...
A veure quina "d'entre nous" el/la troba primer...

Una forta encaixada de pinces!
 
bellosoli, jo tinc moltes ganes de tornar a classe! d'aqui a un parell de mesos ja em queixaré de la falta de temps, segur!
chamb, jo pel clos no pateixo, però per a la indústria -o més ben dit per la seva imatge- i tant que sí! algú hauria de posar una càmera oculta al seu futur despatx, perquè el sí ministre es quedarà curt, curt, curt!
pere, a hores d'ara ja ho deus saber del cert! amb la indústria enfonsada podriem aprofitar per enderrocar tot el ciment i tornar a tenir un país bonic i verd i salvatge (ai que m'engresco!)
en quant a les possibilitats: doncs cap ni una, a hores d'ara :)
dersu, m'agrada la teva idea, el que passa és que jo volia mencionar setembre, com fos!
holins arare! tindrem la saludable opció de criticar, el tal hereu, oi??
olenska, sí, hi ha prediccions on veus clarament la tendència literària del pobre matat que ha acabat fent allò... n'hi ha d'altres (guiomar per exemple) on aprofiten per a desafogar-se de la seva mala llet, amb algun dia bonic de tant en tant (i a més ho fa en plan pack, o tots bé o tots fatal)
albert: res de res, però no tot ha de ser el que diu l'horòscop, per sort!
hola viatger! moltes gràcies per l'esment, seguiré més motivada i tot!
d'acord violette!!! ens tocarà aviat, així que estigues a l'aguait ;)
me'n torno al meu clot que he escrit massa i he esgotat el dipòsit comunicador :)
 
Fa no res era agost i ara ja es setembre. I tot desendreçat, tot per fer, el temps que s'amuntega com gent que vol entrar al metro, com la sorra d'un rellotge passant pel tub.

Estarà bé tenir lluny el Clos. Dec fer-me gran perque abans era petita petita i tot em semblava remot. Ara puc dir que el Montilla es l'exmarit d'una ex-companya de feina, que l'Hereu és el germà d'una noia amb la que vaig treballar, que el meu amic ho és del Maragall i diu que és bona gent... aixó darrer no ho puc sofrir. Maragall i Clos em produeixen anticossos violentament, només veure'n una foto o sentir-los a la ràdio. Crec que si fós a la mateixa habitació tindria un atac d'asma. Ells, segur, pensarien que de l'emoció de conèixer-los.
M'encanta llegir l'horoscop, a dos o tres publicacions a la vegada, per veure cóm es contradiuen. Però sempre queda una paraula amable, en general.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?