diumenge, 6 d’agost del 2006

devacances

ja sóc a casa (meva). vaig arribar ahir al vespre en un avió superoferta d'air europa ple de gent que em va caure molt malament. tornaven de vacances i calia que ho sabés tothom. un provincianisme escandalós. va ser un xoc per a mi, immersa com estava en l'estat mental alfa.beta.gamma, el de la felicitat per les coses petites (rafa) i grans (la meva germana i com n'és de valenta).
em va sentar fatal la immersió a la realitat social pura i dura. quin disgust, quina intolerància.
donaré menció honorífica a la mare de família socarrimada xisclant cancún i tinc molta son a cada moment. en renyit empat amb els jubilats que tornaven de tailandia i que van muntar uns gags penosos a facturació i a l'avió. els era vital riure molt. i molt sorollosament. vaig analitzar amb pena la necessitat dels que viatgen en grup de riure. tot sigui demostrar que són gent aguda i es diverteixen (tant). una mica els planyo, ha de ser esgotador.
també em preocupa l'exhibicionisme del fet català. m'avergonyeixo alienament constantment. davant certs espectacles em costa molt recordar allò del viu i deixa viure. sort del fantàstic llibre que em vaig endur de prèstec (adrian mole and the weapons of mass destruction). vaig practicar el saludable art de riure sola llegint, la sue townsend és la meva ídol.
+
em va costar deixar madrid, aquests dies han estat tant dolços i feliços, i una part de mi es volia quedar allà, mirant hipnotitzada el rafa i al costat de la meva germana. veure els primers quatre dies de vida del meu nebot ha estat molt bonic. tant petitó i tant ben fet. els badalls, els arronsaments, els estiraments, les ganyotes, els somriures. somriu molt en rafa, crec que serà rialler com la meva germana. però també havia de pensar en les meves vacances minvants. que ja he gastat una de les tres setmanes, i ara sóc al conegut equador. m'estressa el compte enrere de les vacances.
^
dissabte al migdia vaig tenir el plaer de trobar-me amb l'alatrencada i la trobada va propiciar una agradable passejada per una zona que encara no coneixia de madrid (gran via i rodalies). l'alatrencada és artista i és valenta i és molt simpàtica. tots tres trets molt admirats per mi, que ni sóc artista ni gaire valenta i que la simpatia no sempre em surt amb facilitat. seguiré amb interés les seves peripècies pel món de la faràndula.
*
el motiu de tornar en dissabte no va ser altre que poder sortir de nit amb la co. aquesta vegada manava ella i va tocar la zona tibidabo. encara estic traumatitzada. al mirablau sonava una (música?) salsa esgarrifosa i tota aquella humanitat la ballava amb un encegament preocupant. crec que mai no havia sentit tanta música dolenta durant tanta estona i tant ben acollida. em va entristir d'allò més contemplar un espectacle tant penòs. la (per a mi) manca de criteri auditiu/qualitatiu delagent. com pot ser que no s'adonessin que aquelles cançons eren patètiques? aquells ritmes, un insult a la música salsa de veritat.
no ho va pas millorar l'antuvi mític rosebud. feia molts anys que no el trepitjava i no puc fer més que arrepentir-me del retorn. en tenia una imatge amable i ara ja no. no em vull extendre en descriure l'ambient de barreja garrafal.
em dol, que les coses vagin d'aquesta manera. la nit ja no és el que era.
+
avui que he fet dia de repòs i d'ordre i de neteja, he tingut temps també per visionar dues tifes estranyament coincidents a la nostra. es podria considerar que estic paranoica, però crec que és massa casualitat que al migdia emitissin una peli (?) penosa sobre cheerladers (també hi havia nois, tot sigui dit) i a la nit, al 30 minuts, les noies de veneçuela i el seu afany en ser les més maques, sigui naturalment o via quiròfan. mentre engolia la meva amanida de tomàquet, cogombre, ceba, margallons, verat, formatge fresc, vinagreta i unes gotes de tabasco verd (amb un resultat excel.lent) rumiava si és pura coincidència o és pura perversió que ens omplin el cap amb aquesta mena de prototipus femenins. no m'ha agradat gens. i ho diu una que s'ha operat el nas, però que mai sortiria per la tele fent-ne apologia ni similar.
els caps de programació de tv3 haurien de ser destituits, no fan més que carregar-se l'antiga (molt antiga) fama de qualitat de la cadena (pública!) i convertir-la en l'apoteosi de la frivolitat i la cutresa més escandaloses. vull la bbc catalana, ja! (si em toquen molt la pera en puc fer la cançó de l'estiu en tres minuts, aviso).
¨
a la foto, la magnífica ava (gardner).
;
el molt honorable paul weller ens fa un fantàstic directe del you do something to me. congratulem-nos doncs, uns minuts, amb la música de debò.
****


Powered by Castpost

Comments:
ai! amb això de la cançó de l'estiu que has dit has fet que em vingui a la ment la cançó d'aquest estiu de TV3 que és terrible!!! ecs! i em costa horrors treure-me-la del cap!

Hi ha gent que ha de donar la nota massa i, la veritat, cansa. Sempre han de cridar ben alt el be que s'ho passen i el guais que són. Em resulten patètics, essencialment perquè quan algú diu d'ell mateix que és la rellet aleshores tinc segur que és de tot menys això.

El mirablau és el que està davant del danzatoria, oi? jo he anat al danzatoria un parell de cops però ja fa molt. Al mirablau mai. Però si foten música cutre no cal ni anar-hi. Per això ja tinc el port de tarragona i els seus inútils dj encaparrats a fotre la merda del reaggeton que és insuportable! Per aquesta raó i alguna altra estic pensant-me de deixar de sortir de nit!
 
Entenc els teus laments d'aeroport.

No sé si es poden comparar a alguna escena de platja, amb neng i equip de música tunejat, amb soroll dolby i sistema mega-bass.

Qualsevol d'aquests personatges que dius és un àngel al costat d'això.
 
Felicitats, tieta, encara que sigui amb una mica de retard.

(Va, no et queixes, que tres setmanes són tota una vida... el temps pot ser tan relatiu. D'acord, d'acord, callo)
 
Bufa, si tenies coses per explicar! Tres setmanes de vacances encara donen per molt, i si no ho recordo malament, encara havies de començar la setmana bona, no? Vinga, tieta tralarilu, una mica més de compassió amb la resta dels humans (que som com som) i a passar-ho bé.

PS. Weller, encara tinc un vinil fantàstic de The Jam (In the city). Era una altra època, esclar.
 
M'explicava una vegada una hostesa d'Iberia acostumada a fer vols transoceànics, que odiava quan li tocava anar a Cuba. Que la tornada era una de les experiències més penoses del món, havent de servir a homes que tornaven tot satisfets després d'haver-se posat les botes a base de "jineteras". Que el tracte era "Chata, traéme ésto!", pensant que eren els més alts triomfadors del món, quan simplement els seus diners havien servit per aprofitar-se de la misèria de certes persones. Pensant això, potser ja no et semblen tan odiosos els teus companys de tornada de l'avió (tot i que t'entenc perfectament, brrr! per què la gent no serà més discreta?).

M'alegro que el Bellosoli tregui el tema de la cançó de l'estiu de TV3 perquè jo també em garratibo d'horror cada cop que la sento i no trobo que la gent s'hagi queixat prou al respecte. I les imatges que l'acompanyen!!! Uf! Ha marxat de vacances la gent amb criteri de TV3?

Que encara et queda la setmana de vacances a l'estranger!!! :-)

PS. I jo sense altaveus... snif
 
ostres bellosoli, haig de confessar que tv3 la miro tant poquíssim (no fos que enganxi un troç de mirall trencat i se'm trenquin les imaginacions perfectes) que desconec la cançó aquesta. però tremolo de pensar-hi...
tema música: perquè es considera que la plebe vol música dolenta? no ho entenc!
prenc nota chamb, però la meva amiga volia una cosa més animada... el luz de gas no ens fa el pes, està massa fosc i la gent sembla que siguin a la cua de la polleria (amb perdó) escollint si es queden amb pit o cuixa...
salut dessmond! cert que la gent devacances en general fa el pena, i potser jo aviat m'hi uniré, no hi deu haver remei?
gràcies pere! intentaré no queixar-me (no sé si en sé)
ai albert, és que no ho puc evitar! a mi no m'importaria ser criticada si això em servís per millorar com a persona (s'obre la veda ;))
ego, eks!!! per rojar al damunt d'aquells sementals de pacotilla! dels que creuen que pagant sant pere canta... bromur, bromur!
segueixo tremolant en quant a la canço de tv3!
 
Ja, ja, ja. Al darrer cometari meu, a la meva pantalla d'ordinador apareix "pere canta... bromur, bromur!". Bé, tot és posar-s'hi. I això de no "criticar", t'ho diu un critiquetes que porta fatal això de la Humanitat (no ens mereixem la majúscula). Per superar-ho, un cop al trimestre, dino a un Mc Donalds i m'empapo ben empapat de tot plegat (espero que ara no em siguis fan del McDonalds...). Petonet.
 
La zona alta del tibidabo la recordo de quan sortia de nits en plan Bellosoli com un accident a evitar, la mateixa sensació que comentes del Luz de Gas: pit o cuixa? amb la diferència que ara la gent que hi va es (en part) la mateixa que hi anava fa 20 anys, que és de quan et parlo, i es clar, diguem que cada cop la distància amb un pollastre de polleria es menor, per dir-ho d'alguna manera. Recordoen particular el Merbeyè, tan apreciat pels mascles en cerca i captura de noies jovenetes (he he he, mirada satírica, baba mal dissimulada), que cercaven especialment els sofàs sota l'escala (hi havia una escala? o era un desnivell del sostre sense més?) per a fer les seves cates de pit, en particular. Allà vàrem pesacar una vegada a un dels nostres profes (en pau descansi d'un càncer d'estòmac fulminant) "revissant l'exàmen" d'una rossa molt molsudeta que teniem a classe. També és típic trobar-hi homes amb traje que miren continuament al seu voltant mentre prenen un café acompanyats, a hores intempestives: al mirablau, aixó. (evidentment, tot aixó ho he observat en directe, jé).
Personalment, pels aperitius amb oliveta al martini m'agrada pujar-hi de tant en tant.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?