dimarts, 8 d’agost de 2006

ais i uis

son tantíssimes les angoixes que m'aclaparen abans de marxar de vacances:
no ser capaç de fer una llista. haver de fer la maleta (escollir). netejar-endreçar-tancar la casa. l'avió, les turbulències, el viatge, la companyia, l'estada, el temps, els perills indefinits. i una germana al yucatàn, l'altra a casa seva, però no a prop, i jo als balcans. la inquietud de tenir la família desperdigada.
sense oblidar les angoixes del moment actual (líban, incendis, desencís polític, desastres. seguir dubtant tant).
la bona notícia és que aquest matí he pogut eliminar dues preocupacions que aspiraven a angoixa: maleta i tovallola de platja. només era qüestió d'anar a les botigues correctes. i escollir. i pagar. i això, que tant senzill sembla, i no ho és pas tant.
maleta: o són molt cares, o són molt barates. de molt barata ja en tinc una. se li va trencar la nansa i els darrers quatre viatges l'he haguda de dur a coll, posant en perill les lumbars i provocant un pinçament que afortunadament ha romàs (jo diria romès, però acato) latent.
maleta barata = alt perill de traició en el pitjor moment = el preu no compensa el patiment.
davant aquest nou viatge, i sobretot, davant el que són les primeres vacances en tres anys, m'he decidit a fer la despesa. sóc de la raça soferta, i davant certes situacions incòmodes, em costa dir prou, però em consta que ho sé fer. només em cal una mica d'empenta (o diguem, de molèsties).
+
un cop decidida per una maleta de les cares, calia buscar la maleta correcta, mides, color, qualitat i preu. desconeixent on s'amagava (botiguers, per a quan un llistat per barri i especialitat, incloent horari?) el repte era enorme.
ahir a la tarda l'expedició al centre es va saldar amb una samarreta color morat abans caríssima i ara a un preu correcte, uns pantalons color sorra (o fang sec) senzillets i baratets, per les expectades tardes de passeig per la costa mediterrània, un potet al 50% per a fer una única ració de te (fa anys que era un desig mai culminat), i un paquet de biomanán per a seguir intentant que el flotador que se'm fa a la panxa desaparegui abans del divendres.
enfilant de nou el fil, aquest matí m'he encamintat a la botiga del barri que anunciava descomptes en bosses. en maletes era un 10, poc però enfí.
el venedor, m'ha decebut. o potser és que li he posat altes expectatives. era modernet i duia piercings. li he imaginat un bon gust que a posteriori encara no sé si tenia o no. és el que els passa als venedors, que han de vendre's fins i tot el criteri. em col.locava una maleta turquesa (!). no. una verda lloro (!). tampoc. una amb núvols blaus (imitació tous). norrr (!!!!!!!!!!!). una marró d'un marró estranyament llampant. no. (...) i finalment, i davant el meu silenci ofuscat, ha aparegut la maleta perfecta: color gris fosc, que amb el 10 quedava a un preu discretament car. he dit que sí, i el noi, per a acabar d'ensorrar les expectatives, ha afegit, en aquest punt ja tant innecessari, si no preferia la turquesa. no.
una espera d'un bon venedor que li encerti el gust. una no recorda allò de que cal dir el més específicament possible el que es vol per a que t'entenguin i et satisfacin. ai.
*
tovallola de platja: com que no sóc de platja, ni en tenia ni en trobava a faltar. sort de la co. que va comentar dissabte, de passada, que la tovallola li ocupava mitja maleta. buscar una tovallola de platja és molt més senzill del que sembla. com tantes vegades, allò que vols ho tens al costat i no ho veus. després de remenar i no trobar, després de patir cobriments veient aquells dissenys tant esgarrifosos liderats per l'agatha ruiz de la prada. després de sentir adjectius qualificatius tals com fluo (vocabulari dependenta), tons àcids (idem) o fantasia (idem), o una tovallola llisa no es porta perquè semblaria de bany (idem), ja em veia ressignada a utilitzar la de l'hotel i semblar una arreplegada.
no ha calgut. he vist la llum, en forma de la fantàstica botiga de barri, que tinc a cinc minuts de casa. la que té drogueria i faixes i bisuteria i com més t'hi endisnes més coses hi trobes. i la dependenta experta i amable m'ha venut una tovallola llisa, que podia escollir en gris, verd o lila. ha caigut la lila. la grisa m'encantava, però en primer lloc, conjuntava massa amb la maleta. i en segon, el gris atreu massa el sol, i la meva intenció es rostir-me el mínim possible. els sinistres i el sol no som compatibles i en cas d'enfrontament accidental som castigats sense pietat. prego per a que hi hagi ombres a les platges croates.
*
volia anar a nedar però no para de tronar. planxaré, enlloc de nedar. quan trona fora, planxar és un altre petit gran plaer.
^
imatge: fair rosamund - john william waterhouse (1905). (en sóc molt fan)

Comments:
Vigila amb la platja i el sol. No exageris. Del biomanán no sé què dir-te'n, però em faràs el favor de protegir-te bé del solet, oi? (he semblat potser massa paternalista?, és que en tinc alguna mala experiència relacionada). I, superxuli aquesta tovallola lila...
 
Em sap greu que no m'hagis trucat per acompanyar-te a decidir la maleta i la tovallola -total, no són coses tan íntimes i jo sóc un expert en els dos temes i en les botigues (ens hem de comuncar més)-. Veig que al final, però, has quedat prou satisfeta -una altre dia hem de parlar del tema venedors i venedores profundament... i de les pashmines de platja que substitueixen les tovalloles i ocupen molt menys lloc a les maletes-.
Ens escriuràs postals?
 
jo no suporto l'agatha ruiz de la prada. Els venedors han adquirit la mala costum d'intentar encolomar al primer client la purria que es volen treure de sobre primer i deixar el més decent per cridar l'atenció dels següents. És com quan vas a la fleca, veus una ensaimada, la demanes i la dependenta et dona la que està al darrera, que quasi no es veu, que és petita, rostida i dura, i és, en resum, una merda. Però clar, cal premiar amb l'ensaimada bona al client que ve mitja hora més tard.

Be, pensa que Croàcia està de moda perquè diuen que les platges són genials. Per uns dies que no fugis massa del sol tampoc passarà res. Així que gaudeix-les que no es pot fer un viatge així massa sovint!
 
Eps, jo me les hagués mirat amb atenció aquestes maletes turquesa o verda, que a mi els colors cantarins m'alegren la vida: m'agraden les coses de colorins. Sento no tenir activada la vena sinistra.

T'envejo planxar mentres trona, ojalà que ploguès aquí a Galícia.

Tenim el foc tan a prop que estic bufant cada dos per tres per treure la cendra del teclat. Fum, fum, fum, tot fa olor de fum. El sol no brilla i el cel és mat. Com a tó, la lluna (plena?) d'ahir es veia vermella, sinistríssima.
Per sort fa una estona acava d'arribar un hidroavió que ha començat a fer passades sobre el foc, esperem que el control.lin. Ahir per segona vegada en 2 dies vam passar a 20 metres de les flames - aixó és molt angoixant. Tota la nit pendents del foc, si arriba, si canvia el vent, les sabates i la roba de les nenes a prop, plà d'evacuació ben clar: cap a la platja. Ains. Quants fills de puta que hi ha solts.

En fí, estic amb l'albert, compte amb el sol, que ets molt blanqueta!!!
 
Jo, com la Xurri, segur que m'hagués quedat amb les maletes llampants. La meva és gris fosca i als aeroports sempre haig de vigilar que no se l'emporti algú altre que la confón amb la seva :-(

Uf, quin rotllo el sol! Aquesta és la part del viatge que no t'envejo gens...

Sobre els comentaris de la Xurri i el foc no sé ni què dir, de tanta ràbia com em fa el tema...
 
Torno per compartir un comentari que crec que s'escau: sempre he pensat que les peculiars inclinacions sexuals del Pedro J (recordeu l'episodi, ja una mica antic, del video, el "corpiño" i el lliguero vermells, etc?) tenien molt a veure amb estar casat amb una dona tan estrafolaria. Pobre home, amb aquest referent estètic es normal que estigui confós.

Hanna, ja queda menys per marxar!!!
 
Amb tan d'estress jo em quedo a casa, menjant natillas danone. I com en bellosoli, penso que l'agatha ruiz dels collons l'haurien d'enviar a ella i tota la seva "creació" a una deixalleria que no recicli.
 
albert, et faré cas. jo no sóc gens addicta a prendre el sol, però inevitablement el prens si vas a la platja (tot i el camuflatge que pretenc dur ;))
pere! quina falta de comunicació! la teva companyia i consell haurien estat molt ben rebuts... encara no sé si estaré conectada o desconectada (virtualment i voluntariament), ja veurem...
no havia pensat en això del la púrria bellosoli, veient el que em volia col.locar el de les maletes, era ben bé això!
xurri, crec que no les he definit prou malament, no eren massa maques ni la turquesa ni la lloro.. quina ràbia els focs i com s'extenen i tot el que es carreguen i si al damunt els provoquen (rrrrrrrrrr!!!)
ego, no havia pensat en el tema de tenir la mateixa maleta que tothom... (ummmm).. espero superar el repte platja (per ara veig que preveuen tot el cap de setmana de pluges, jejej)
xurri, el pedro j. un desviat per culpa de la seva dona? nosenose, del que deu estar fart és dels camisons plens de cors gegants en colors acid (deu tenir uns malsons!)
dessmond, l'stress forma part del ritual, jo segons com el disfruto ;)
l'agatha és una jeta i s'aprofita que viu en un país on manca greument el criteri estètic.
demà marxo!!!!!!!!!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?