dimarts, 18 de juliol del 2006
una miqueta de deures
ve't aqui un petit exercici per aquest dies de calors, xafogors i suors. és prou refrescant..
fes una redacció curta, relacionant les tres següents notícies de la manera més original i creativa possible.
.
.
.
.
es recomana l'ús del llàpis i la goma per tal de que la presentació sigui polida i fer la millor lletra possible, que la senyoreta té una mica d'aixafament i no està per fer esforços.
per tal que ningú s'aixequi a demanar-m'ho: sí, confirmo que el govern és, oficialment, socialista.
# posted by Hanna B : 1:28 p. m.
Comments:
<< Home
És que ho has posat tan difíl, Hanna... i a més dius que no faràs correccions...
Em permets que imagini un motiu de la situació que planteges?
El govern d'aquest país s'ha llegit, com jo, el que diu el famós analista econòmic del "Financial Times" Martin Wolf i ha decidit fer-li cas. El plnatejament no és cap novetat, però funciona en tots els àmbits:
Necessitem perseguir sempre un miratge, tenir la il·lusió que podem millorar, arribar a estar millor del que estem. Només aquesta infelicitat pot proporcionar-nos alguna felicitat!
Vet aquí el quid de la qüestió: només una permanent infelicitat -també econòmica- ens pot arribar a fer feliços.
ja sé que no he resolt el teu plantejament, però espero que em concedeixis el vistiplau per l'intent, i tinguis en compte la calor que fa.
Em permets que imagini un motiu de la situació que planteges?
El govern d'aquest país s'ha llegit, com jo, el que diu el famós analista econòmic del "Financial Times" Martin Wolf i ha decidit fer-li cas. El plnatejament no és cap novetat, però funciona en tots els àmbits:
Necessitem perseguir sempre un miratge, tenir la il·lusió que podem millorar, arribar a estar millor del que estem. Només aquesta infelicitat pot proporcionar-nos alguna felicitat!
Vet aquí el quid de la qüestió: només una permanent infelicitat -també econòmica- ens pot arribar a fer feliços.
ja sé que no he resolt el teu plantejament, però espero que em concedeixis el vistiplau per l'intent, i tinguis en compte la calor que fa.
gràcies per l'esforç pere, t'anomeno, i sense favoritismes, el primer de la classe.
a mi les notícies aquestes em causen més aviat desil.lusió, però intentaré prendre nota d'això dels miratges i la felicitat...
per altra banda, em disculpo per haver posat dues de les notícies gairebé idèntiques. amb aquestes calors el meu cervell pateix nombroses tallades d'energia i no trobava el link que realment volia, aii....
a mi les notícies aquestes em causen més aviat desil.lusió, però intentaré prendre nota d'això dels miratges i la felicitat...
per altra banda, em disculpo per haver posat dues de les notícies gairebé idèntiques. amb aquestes calors el meu cervell pateix nombroses tallades d'energia i no trobava el link que realment volia, aii....
Posi'm un zero, senyu. No tinc ganes d'escriure! No sobre aquests temes, ai! preferiria descriure-li els ulls del francès que tenia avui al costat quan he anat a comprar a plaça! (llàstima que era francès, catxis...)
Està clar: s'ha de mantenir la tensió per continuar el creixement econòmic. Poca pasta i cada cop més persones riques, entra l'envejeta espanyola:
-"nen, mai seràs ni la meitat que el veí, mira-te'l que s'ha fet milionari, ell si que sap, tu ets un pringat",
-"osti, xati, però es que d'assalariats mai ens farem rics"
-"doncs munta un negoci, com ell, no sé, espabila"
-"ja sé, farem un petit negoci: una botiga de menjar. Pujem tot 10 centims i quí se n'adonarà?"
Si va bé: un altre ric cap al top ten i els veïns assalariats que compren reduïran la seva capacitat adquisitiva.
Si va malament, el pollo passa a la bossa de disminució del poder adquisitiu.
Sel·lecció natural. A base de la gent desesperada per fer peles per sobreviure: TENSIÓ (i creixement).
El que està clar es que estem en pilotilles.
Ains, m'he estressat.
-"nen, mai seràs ni la meitat que el veí, mira-te'l que s'ha fet milionari, ell si que sap, tu ets un pringat",
-"osti, xati, però es que d'assalariats mai ens farem rics"
-"doncs munta un negoci, com ell, no sé, espabila"
-"ja sé, farem un petit negoci: una botiga de menjar. Pujem tot 10 centims i quí se n'adonarà?"
Si va bé: un altre ric cap al top ten i els veïns assalariats que compren reduïran la seva capacitat adquisitiva.
Si va malament, el pollo passa a la bossa de disminució del poder adquisitiu.
Sel·lecció natural. A base de la gent desesperada per fer peles per sobreviure: TENSIÓ (i creixement).
El que està clar es que estem en pilotilles.
Ains, m'he estressat.
arare, maca, un zero no et posaria, que som a l'estiu i toca relax (ejem) espero que el pere ara no s'enfadi i em digui que ets la preferida, pero ja et deixo fer la redacció amb contingut lliure :)
xurri, molt bons exemples i explicacions, però em pregunto: això només passa al nostre pais? per que els veins també tindràn tensions, però almenys cobren més... coi!
Publica un comentari a l'entrada
xurri, molt bons exemples i explicacions, però em pregunto: això només passa al nostre pais? per que els veins també tindràn tensions, però almenys cobren més... coi!
<< Home
