diumenge, 16 de juliol del 2006
setmana sociàpataïda
ja som a mitjan juliol i no sé ben bé on han anat a parar aquests 15 dies que ja han passat. al calendari fan força embalum (softcatalà per bulto), a la meva memòria una mica menys, tot i la hiperreactivació de la meva vida social. contactada gran part de la meva reduïda agenda, ara que tinc temps. (no trobo la manera d'evitar repetir meva tres vegades). perfí. com no podia ser d'altra manera, totes les retrobades han estat entaulades i amb teca. dimarts: visita llampec a vic, dinar llampec amb la s., a la que feia la friolera de tres anys que no veia. una amanida amb formatge de cabra i un peix a la planxa. no me'n vaig saber estar de demanar postres. encara no he desenvolupat la tècnica d'evitació adient. va caure un gelat de plàtan amb sopa de pinya (un pèl massa dolç tot plegat, trobo que no hauria calgut afegir sucre). la s. té dos fills i una feina que l'abdueix tot el dia. porta una vida molt dura i em diu que es canviaria per mi. el seu marit no em fa prou patxoca, li haig de dir que no pot ser. esperem veuren's més a partir d'ara, ens tenim aquell apreci de les grans i velles amigues. som les mateixes, però amb més anys i diferentíssimes llars i feines. la resta, igual.
+
dimecres: sopar amb la m. a la platja del costat de casa, platja que no trepitjava des de l'abril. no me'n sabia avenir, i tot d'una vaig recordar que als vespres s'hi està tant bé. amanida amb tonyina. totes dues vam concloure que odiem els altaveus i la música chill out i l'absurda relació mortal de necessitat d'aquesta amb els xiringuitos de la platja, que perden tot l'encant amb aquells grinyols sintètics. a part de la música, tot fantàstic.
+
dijous: dinar amb la p., haviem anat juntes a l'escola, ens vam retrobar un dia al bus i va resultar que ara som veïnes de barri. res més en comú. dinar al vegetarià del carrer santa anna. gaspatxo i tofu estofat (no repetiria) i batut de fruites. la p. tenia un excès d'imaginació de petita i un món propi molt particular en el que no hi convidava humans ni animals (només extraterrestres). segueix amb el seu excès d'imaginació però ara té una sociabilitat extrema, i xerra més del que caldria amb qualsevol que interactui amb ella (llegeixi's cambrer, companya de taula, conductor de bus, o dependenta). i a més, fa servir un to molt alt. en això està irreconeixible. entre el volum i el contingut de la seva conversa (irreproduïble), vaig estar massa alerta i poc relaxada amb ella. de petita era rara i ara encara ho és més. encara segueix sent més rara que jo.
+
divendres: dinar amb la c.a.p.: amanida tabulé, que per al meu disgust consistia en tres quilos de julivert esmicolat barrejat amb sis grans de cuscus, mig tomàquet i un quart de ceba picats. sobredosi de julivert. no repetiria. la c.a.p. diu coses molt desagradables del seu home i està encallada en una dinàmica de guerra marital molt perillosa. intento donar consells de senyora francis (és a dir, de dona que no marida) però no sé si serveixen de res. a part d'això, ella és expansiva i generosa i alegre i espero que recondueixi els seus rencors cap a l'harmonia amorosa de nou en l'avinentesa de les properes vacances. té una casa espectacular, uns nens guapíssims, un marit ric i atractiu i salut per a tots. li manquen coses menys materials, però crec que si les busca les trobarà.
divendres nit: sopar amb la c. i en f. a un thai bonísssim. la dieta al carallu. un menú amb entrants al vapor i fregits, acompanyats de salses variades. de segon, una safata de paper de plata (comentari molt encertat d'en f.) imitant l'estil barroc thailandés amb uns bols amb aspecte de sucreres que contenien arròs blanc, tallarines amb verdures, pollastre amb verdures, vedella al curry vermell i llagostins al curry verd (els dos darrers, el millor del sopar). en f. em va ajudar i va fer de terapeuta de desintoxicació amb els postres. jo vaig patir un momentani mono, però amb el transcurs de les hores, li estic convenientment i profundament agraïda. posada al dia, conversa agradable i empatia amb la fallida tècnica d'energia de la c.
+
dissabte: matí familiar a la caseta d'estiueig, arròs negre escandalosament bó per a dinar (no es pot fer dieta amb això al davant) i tornada a barcelona per a conèixer en max. el primer dels nadons que s'esperaven pel juliol, que ha vingut al món el dia exacte que li tocava. els pares encantats i feliços i en max preciós i plàcid i suavíssim. dormia amb un bracet delicadíssim, molt ben format i col.locat amb gran estil.
dissabte nit: casa, casa, casa!! un préssec per a sopar i a dormir aviat, ai quin plaer!
+
diumenge: visita al caixa fòrum amb la co. primera vegada que fem alguna cosa pseudocultural i xoc d'interessos evident. ara sé que no li agrada l'art de cap mena i per tant, xerrava tota animada mentre visitavem les sales. no he tingut el valor de dir-li que el to de conversa als museus és molt més baix del que ella ha usat. ara tothom sap que som solteres i anirem a croàcia. igual algun modernet ha pensat que ella era una performer i jo una visitant poc interactiva però educada, que només li deia que si amb el cap.
després hem dinat al "kasbah, cuina àrab, oriental, i francesa" (carrer vilà i vilà 82), espectacularment bó el cuscus de pollastre, ceba i prunes i el tahine de xai. hem celebrat l'antidieta amb un postre anomenat cairo: gelat de xocolata i vainilla recobert de nata i regat amb rom cremat.
*
la venus de la imatge, d'en lucas cranach (1529) demostra que allò de que abans les grasses eren les maques és un invent (de les grasses).
# posted by Hanna B : 8:25 p. m.
Comments:
<< Home
I el dilluns?
Només de llegir tantes menjades m'ha fet la sensació que necessito anar a comprar la crema que vaig rebutjar el dijous.
Quina varietat de situacions gastronòmiques i vivencials (jo sí que sé on han anat a parar els teus 15 dies de juliol).
Enveja total, excepte en l'aspecte de les amigues cridaires.
Només de llegir tantes menjades m'ha fet la sensació que necessito anar a comprar la crema que vaig rebutjar el dijous.
Quina varietat de situacions gastronòmiques i vivencials (jo sí que sé on han anat a parar els teus 15 dies de juliol).
Enveja total, excepte en l'aspecte de les amigues cridaires.
Uff, aixó és el malson d'un dietista!! (i el somni d'un gastrònom!).
Massa vida social pel meu gust; desprès d'aquesta seqüència jo em reiraria a... anava a dir algún lloc espiritual i pietós, però ara penso que probablement preferiria algún lloc extremadament comfortable on em cobressin 60 eurus per un suc de pastanaga i un tall d'api (i la prohibició adjunta de menjar res dolç). Apa, a que em fessin massatges i a flotar en banys i saunes diversos. Uff: VULL VACANCES!
Massa vida social pel meu gust; desprès d'aquesta seqüència jo em reiraria a... anava a dir algún lloc espiritual i pietós, però ara penso que probablement preferiria algún lloc extremadament comfortable on em cobressin 60 eurus per un suc de pastanaga i un tall d'api (i la prohibició adjunta de menjar res dolç). Apa, a que em fessin massatges i a flotar en banys i saunes diversos. Uff: VULL VACANCES!
tothom es canviaria per tothom. Suposo que si veritablement es trobés sense el que té aleshores valoraria el molt que li agrada la vida que té. Per evitar de prendre postres al restaurant jo ho tinc molt fàcil: penso en la pasta que valen. Els postres i cafès et poden fer pujar, tranquilament, un 30% la factura.
+
a mi si que m'agrada el chill out...
+
com s'ho fa la gent per parlar amb tothom? a mi quan em parla un desconegut és que no sé que dir-li. Molt educadament responc i somric, però no dono joc.
+
sembla ser que els divendres demostren que la felicitat no depen de l'èxit sinó d'un mateix. Què millor que una parella atractiva i rica, uns fills guapots i una casa espectacular? doncs, pel que es veu, això no dona la felicitat. Almenys no a tothom. No he anat mai a un Tailandès.
+
Arròs negre... mmmm!!! no ens enganyem, els recen nascuts són lletjots. És quan tenen dues setmanes que són moníssims!!!
+
Jo també tinc un tó de veu alt, és difícil de controlar. Un cop trencada una llança en favor de la teva amiga he de dir que a mi em posa molt nerviós anar amb algú que parla massa alt en llocs on no es pot. Jo no em reprimeixo i suggereixo que baixi el volum. Em violenta massa pensar que podem estar molestant. De totes maneres ara al caixaforum es moren d'enveja de saber que anireu a Croàcia.
+
para gustos los colores. Potser el pintor d'aquest quadre era el bitxo raro de l'època. Mira-ho pel costat possitiu: hi ha hagut èpoques en que les noies maques eren les grasses, altres en que les maques eren les de corbes generoses, no fa massa eren les esquelètiques, ara tornen a tirar les primes però amb corbes... la cosa va canviant, els gustos són amplis. Els nois, per contra, ja si ens remuntem a l'antiga grècia, la roma imperial o els temps metrosexuals d'avui en dia, han de ser musculosos i sense pels al cos. A poder ser rossos i ulls blaus... res, que no hi ha sortida.
+
Segueix gaudint d'aquesta agenda tan social que tens! i segueix-ho explicant!
+
a mi si que m'agrada el chill out...
+
com s'ho fa la gent per parlar amb tothom? a mi quan em parla un desconegut és que no sé que dir-li. Molt educadament responc i somric, però no dono joc.
+
sembla ser que els divendres demostren que la felicitat no depen de l'èxit sinó d'un mateix. Què millor que una parella atractiva i rica, uns fills guapots i una casa espectacular? doncs, pel que es veu, això no dona la felicitat. Almenys no a tothom. No he anat mai a un Tailandès.
+
Arròs negre... mmmm!!! no ens enganyem, els recen nascuts són lletjots. És quan tenen dues setmanes que són moníssims!!!
+
Jo també tinc un tó de veu alt, és difícil de controlar. Un cop trencada una llança en favor de la teva amiga he de dir que a mi em posa molt nerviós anar amb algú que parla massa alt en llocs on no es pot. Jo no em reprimeixo i suggereixo que baixi el volum. Em violenta massa pensar que podem estar molestant. De totes maneres ara al caixaforum es moren d'enveja de saber que anireu a Croàcia.
+
para gustos los colores. Potser el pintor d'aquest quadre era el bitxo raro de l'època. Mira-ho pel costat possitiu: hi ha hagut èpoques en que les noies maques eren les grasses, altres en que les maques eren les de corbes generoses, no fa massa eren les esquelètiques, ara tornen a tirar les primes però amb corbes... la cosa va canviant, els gustos són amplis. Els nois, per contra, ja si ens remuntem a l'antiga grècia, la roma imperial o els temps metrosexuals d'avui en dia, han de ser musculosos i sense pels al cos. A poder ser rossos i ulls blaus... res, que no hi ha sortida.
+
Segueix gaudint d'aquesta agenda tan social que tens! i segueix-ho explicant!
Déu n'hi dó... i jo, amb una vida social quasi bé nul·la... ara entenc perquè estic tan prima! :)
# posted by 
: 17/7/06 4:05 p. m.
: 17/7/06 4:05 p. m.
Encara no m'havia acabat de mirar les fotos (moltes gràcies, per cert) i em trobo amb aquest no parar.... uf!
Em quedo amb el kasbah, l'anirem a provar.
Bon estiu!
Em quedo amb el kasbah, l'anirem a provar.
Bon estiu!
# posted by : 18/7/06 9:58 a. m.
: 18/7/06 9:58 a. m.
gràcies pels comentaris (especialment bellosoli, el teu tant detallat), em fallen les energies per a respondre d'un en un, però aprofito per a informar que per a la meva salut i la vostra tranquilitat estaré tota aquesta setmana a gaspatxo i préssecs. de moment aguanto bé perquè aquest migdia toquen mandonguilles, estil tapeta per a donar moral i seguir amb el pla previst ;)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home
