dimarts, 11 de juliol del 2006

quina koalor!

malgrat totes les prediccions estrambòtiques per al plenniluni d'aquesta nit, jo no em trobo especialment esverada ni res. em trobo excepcionalment espiritual i frugal i somnolenta.
+
l'esdeveniment del taxista miraculós encara em té bocabadada. a mi no em passen aquestes coses, jo la càmera la perdo i mai més la recupero, és la norma de la casa.
tot diumenge que vaig estar de dol, dolguda per ser atabalada i poc meticulosa i per remenar el bolso mentre viatjava en el taxi, buscant ara el mòbil, ara les claus, i en un moment donat, treient la càmera per a tenir més espai remenador, quina ràbia d'acte fallit!
diumenge em vaig adonar de fins a quin punt aquell aparell s'ha convertit en un apèndix de la meva existència, udolava de la pena, sense la meva càmera!
*
dissabte, de matinada, havia trigat en trobar taxi. el taxista va resultar ser encantador, i em va donar una agradable conversa, i vam acabar xerrant del barri i tal i qual i em va deixar davant de casa, i va veure on vivia, i tot i que em va dir que ja plegava, es veu que encara va pujar uns darrers clients, que es van seure al damunt de la meva càmera, i ho van comunicar sorpresos, i li van entregar, i ell va pensar que seria meva, i l'endemà en començar el seu torn em va venir a cercar. cosa no tant senzilla, que el pis el desconeixia. tot plegat, té molt mèrit, tota la cadena d'aconteixements amb final feliç tenen la contribució explícita i honesta d'algú, i és per a mi motiu de profunda joia i satisfacció. allò es mereixia una abraçada i un parell de petons sonors a galta i galta, cosa que va ser feta però virtualment.
la meva ràbia anti taxista dels darrers mesos ha estat tendrament reconduida a la joia oda reverència al taxista honest, raça que, tot s'ha de dir, fins diumenge desconeixia.
+
el greu problema somnolenc està induit per una alèrgia/refredat invalidants. ulls plorosos, nas rajant, estornuts en cadena. tot ve d'anar a dormir amb calor i de despertar-me de matinada amb fred, i ja portem així cinc o sis dies seguits. tinc un termostat extra deficient, que es desregula sovint, que puja i baixa als extrems, i que es manifesta amb tots els síntomes d'un refredat alèrgic, que em desperta durant la nit, ara suant, ara amb els braços gelats, ara suant de nou, ara moquera, ara fred als peus, ara estornut, ara desvetllament total. careto-koala inevitable. mentalment estic penjada del meu arbre i dormo i dormo i dormo....

Comments:
O sigui que te l'ha tornat! Olé pel taxista! Ja ho dic, jo, que no és veritat que tots els homes siguin iguals! Petonets i cuida't el refredat, que els d'estiu són els pitjors!
 
ei! doncs sorprenent (de forma agradable) això del taxista! Ens l'hauries de presentar i li podriem dedicar un carrer, ni que fos virtual!

L'al·lèrgia és un pal, i la calor a la nit una tortura!
 
Oh ... t'has quedat, doncs, sense càmera nova. Però potser has posat un taxista a la teva vida.
 
Jo també estic com un koala... anímic... només tinc ganes de no fer res, i no tinc ni alèrgia ni pastilles que justifiquin la meva desgana.

Deia Machado
"- El español bosteza.
¿Será hambre? ¿Será hastío?
Doctor, ¿tendrá el estómago vacío?
-El vacío es más bien en la cabeza"

Pos eso.
Petons al taxista encantador. Ole. ZZZZzzzz
 
Cuida't, preciosa. Per cert, quines fotros més bones (i quanta feina que vau fer...).
 
Encara hi ha esperança, un món millor pot ser, almenys un taxista bona persona has trobat.

A madrid els taxistes en general són més simpàtics. Em fot reconèixer-ho, però és així.
 
al taxista ara el tinc mitificat! seria humà?
es va esvair, mai més el veuré? tindria res a veure amb la promoció de superman?
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?