Hanna B - que no sap on és i d'això tracta-

aquest és el tercer intent blogaire del dia, els altres dos han anat a la paperera de cap, un per egocèntric, l'altre per manca extrema d'inspiració.
em penso que les poques neurones deixondides que tenia (el softcatalà, quina mina. aquesta és la traducció per a espabiladas) han mort. anit, al karma, on hi havia una col.lecció immensa de brightons, i per culpa d'uns licors de dubtosa qualitat. vaig oblidar que el lema per sobreviure al karma és només birra. i avui m'he passat el dia arrossegada per la casa en penombres.
+
ahir dissabte dia 1 va ser el gran encontre paeller de blogaires a ca la mar. molt curiós veure que hi ha persones al darrera dels escrits. molt curiós veure en pere, tal com me l'imaginava, però en dolç. l'egotista, l'albert, en bellosoli, i molt curiós conèixer tota la resta de fins ahir desconeguts bloguers. per no allargar-me massa, diré que estic d'acord amb el mail de l'arare ;) molt bó l'arros extra heroic fet a les flames incandescents sota un sol implacable. en pere va dur un poeta expert en paelles en condicions extremes (diria). i entre tots dos van executar la dificilíssima tasca.
i jo amb l'ajuda talladora de la xurri i esmicoladora de l'ego, vaig preparar una esqueixada per a 50 enlloc de pels 15 que erem. que va quedar gairebé intacta (ohhhh...........), les restes de la qual m'he menjat per esmorzar, dinar, berenar i sopar, que la mar que és una amfitriona excepcional, me les va posar en el tupper.
*
bé, avui no hauria de ser un mal dia, sinofosper què sóc tant fetitxista amb les dates i avui és una data. ja està. només és una data, i no hauria de ser ni això, però encara hi ha seqüeles, cosa que m'ha acabat d'aixafar una mica el dia. només una mica. ja no sento pena, però encara sento neguit.
la data d'avui m'avisa, a més, que queden dos dies pel meu anniversari, i encara no estic preparada per a fer un any més. aquest darrer any tot i que potser he fet més coses que cap altre, no el sento prou aprofitat, ni prou viscut, intensitats ben poques. es podria fer un resum en quatre línies, que no faré més que res per por a llegir-lo.
en aquest estat de cervell centrifugat, m'he dedicat sobre tot a escoltar una cançó 100 vegades. la think dels information society, que és de l'estil tecno melòdic que m'enganxa fàcilment. especialment per la lletra, quan diu

Think about all the things we shared
Think about all the times we cared
When all of your dreams have come and gone
Think about me and I'll be there
Think about images we've drawn
Think about all those empty songs
Whenver you're sure that I won't dare
Think about me and I'll be gone

és la lletra del dia. ja la tinc saturada per a una bona temporada.
cert que un no es crema si no toca el foc, i jo vaig saltar dins la foguera. em vaig socarrimar tota i encara me'n dolc. l'infern i el cel ben concentrats en copa de martini. la culpabilitat es digereix fatal i dona una acidesa per les restes de les restes. la inconsciència conscient, una temptació en la que no hauria de caure mai més. cal arrepentir-se'n? cal. vaig ignorar totes les alarmes, que sonaven insistentment, constantment. aquella persona era una alarma amb potes, i per si no n'hi havia prou, certes persones estimades em feien retronar encara més alarmes a cau d'orella. però quan la intensitat i la passió em criden les segueixo devotament, i allò s'havia de viure, ni que fos per a retreure-m'ho el dia d'avui de la resta del temps que la penitència mani.
+
la foto, de la molt honorable senyora paella a la llenya.