diumenge, 2 de juliol de 2006

flames celestials, flames infernals

aquest és el tercer intent blogaire del dia, els altres dos han anat a la paperera de cap, un per egocèntric, l'altre per manca extrema d'inspiració.
em penso que les poques neurones deixondides que tenia (el softcatalà, quina mina. aquesta és la traducció per a espabiladas) han mort. anit, al karma, on hi havia una col.lecció immensa de brightons, i per culpa d'uns licors de dubtosa qualitat. vaig oblidar que el lema per sobreviure al karma és només birra. i avui m'he passat el dia arrossegada per la casa en penombres.
+
ahir dissabte dia 1 va ser el gran encontre paeller de blogaires a ca la mar. molt curiós veure que hi ha persones al darrera dels escrits. molt curiós veure en pere, tal com me l'imaginava, però en dolç. l'egotista, l'albert, en bellosoli, i molt curiós conèixer tota la resta de fins ahir desconeguts bloguers. per no allargar-me massa, diré que estic d'acord amb el mail de l'arare ;) molt bó l'arros extra heroic fet a les flames incandescents sota un sol implacable. en pere va dur un poeta expert en paelles en condicions extremes (diria). i entre tots dos van executar la dificilíssima tasca.
i jo amb l'ajuda talladora de la xurri i esmicoladora de l'ego, vaig preparar una esqueixada per a 50 enlloc de pels 15 que erem. que va quedar gairebé intacta (ohhhh...........), les restes de la qual m'he menjat per esmorzar, dinar, berenar i sopar, que la mar que és una amfitriona excepcional, me les va posar en el tupper.
*
bé, avui no hauria de ser un mal dia, sinofosper què sóc tant fetitxista amb les dates i avui és una data. ja està. només és una data, i no hauria de ser ni això, però encara hi ha seqüeles, cosa que m'ha acabat d'aixafar una mica el dia. només una mica. ja no sento pena, però encara sento neguit.
la data d'avui m'avisa, a més, que queden dos dies pel meu anniversari, i encara no estic preparada per a fer un any més. aquest darrer any tot i que potser he fet més coses que cap altre, no el sento prou aprofitat, ni prou viscut, intensitats ben poques. es podria fer un resum en quatre línies, que no faré més que res per por a llegir-lo.
en aquest estat de cervell centrifugat, m'he dedicat sobre tot a escoltar una cançó 100 vegades. la think dels information society, que és de l'estil tecno melòdic que m'enganxa fàcilment. especialment per la lletra, quan diu

Think about all the things we shared
Think about all the times we cared
When all of your dreams have come and gone
Think about me and I'll be there
Think about images we've drawn
Think about all those empty songs
Whenver you're sure that I won't dare
Think about me and I'll be gone

és la lletra del dia. ja la tinc saturada per a una bona temporada.
cert que un no es crema si no toca el foc, i jo vaig saltar dins la foguera. em vaig socarrimar tota i encara me'n dolc. l'infern i el cel ben concentrats en copa de martini. la culpabilitat es digereix fatal i dona una acidesa per les restes de les restes. la inconsciència conscient, una temptació en la que no hauria de caure mai més. cal arrepentir-se'n? cal. vaig ignorar totes les alarmes, que sonaven insistentment, constantment. aquella persona era una alarma amb potes, i per si no n'hi havia prou, certes persones estimades em feien retronar encara més alarmes a cau d'orella. però quan la intensitat i la passió em criden les segueixo devotament, i allò s'havia de viure, ni que fos per a retreure-m'ho el dia d'avui de la resta del temps que la penitència mani.
+
la foto, de la molt honorable senyora paella a la llenya.

Comments:
Honorable i heroica paella que estava ben bona - amb el seu toc poètic.

No et dolguis de res (més que de beure garrafò). A la piscina cal llençar-s'hi, sempre.
 
ai les dates... tothom en som de fetitxistes amb aquest tema. La única solució és trobar dates noves que ens facin oblidar les velles, o fer coses durant aquestes dates i esperar que en el futur siguin aquestes les que recordem. Però be, això t'ho diu algú que té mil dates al cap relacionades amb una persona i que, conduint cap a la paellada no podia deixar de pensar que la única vegada que havia conduït per aquella carretera havia estat amb aquella persona al costat.

Però qui sap? potser la propera vegada que hi passi pensaré en l'esqueixada, que ben bona que era!

I les alarmes amb potes... si hi ha llops amb pell de be, per què no hi poden haver somnis amb aparença d'alarma? estic amb na xurri amb això de la piscina (però jo sóc de platja i mar! quin gustet el bany que m'he fotut avui!!!)
 
Ja veus, Hanna, resulta que per culpa meva et vas tirar enrere en les descripcions que proposaves i ara jo vaig i m'hi dedico (a posteriori no té mèrit, però) encara que en diferent i de manera que alguns o algunes no s'atreviran a sortir al carrer per por de ser reconeguts/reconegudes. No m'has de fer cas.
El passat passat -no em refereixo a la trobada-. L'important és sortir-se'n a temps, o no.
 
aiiis... vore fotos de paelles des de Londres... PERO QUINA FAM, XEEEEE!!!!!

p.d. a mi les dates tambe m' afecten... buuufff...
 
per cert! que tal les descripcions? vas encertar? ens vam apropar a les expectatives creades? bona nit!!!
 
ues estoy contigo....la pasión es la pasión y hay que vivirla y sentirla aunque sepas que en un futuro te arrepentirás.
Esa es nuestra Hanna fogosa...
 
xurri, ja m'hi llenço, ja... prefereixo queixar-me de llençar-me que de no fer-ho, tot i que no sempre surti bé...
bellosoli, em fa ràbia a mi ser tant maniàtica amb les dates, és absurd!
a la piscina, a la piscina ;)
pere, quina jugada la teva... però molt bé, has fet unes descripcions precioses (sempre i quan el sucre i la bleda no es relacionin.. eh..)
olenska, fes una paelleta, el norueg et faria la ola (mínim)!
bellosoli, em vaig reprimir una mica en saber que era una cosa cruel, o això em van dir :)
per la part que et toca, em vaig quedar ben curta (ejem) que guaaaaaaaapo que ets!
ten, pos eso, viva la pasión!
besitos a tots!
 
ui, uiiii, no cal que em facis la pilota ara, que el més jove si que era però el més guapo ni de lluny! deixe'm'ho amb que sóc normalet!
 
bellosoliiii, no em facis repetir-t'ho que no em vull sentir com una viejaverde! només aclariré, molt digna, que jo no tinc el pilotisme entre els meus molts defectes. i ara!
 
Bellosoli, uan mica de subjectivitat de collita pròpia, i em sap greu que et violenti (ja es veu que no t'agrada gens i que ets molt tímid), però noi, s'ha de reconèixer quan és cert: Bellosoli = wapo (força wapo!).
 
així m'agrada! anant fent bona publicitat de mi!!!
 
ui! Anava de paella, no? em sap greu arribar tard a llegir-ho (he anat enfeinada i encara no havia afegit el bloc de la hanna b als meus. Ara ho faig, tot seguit)

Que Bellosoli és un nen guapo jo li vaig dir fa temps, però jo tinc "butlla", que sóc com una mare virtual, per ell, oi, nen?
;)
he he he
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?