dissabte, 15 de juliol del 2006

fish

les crítiques anaven per dues bandes:
era un pretenciós
el devor-olor l'havia abandonat
parlaven de música? ah, no. quan no sabien què dir, aquells arrogants, supravalorats i acomplexats crítics musicals dels 80 embestien amb qualsevol tret per a dissimular la seva manca d'arguments.
jo, el que admirava, i segueixo admirant, era l'estil impecable en llençar capellans.
però no em calen excuses ni justificacions: segueixo sent fan d'en fish. encara que ja sigui del tot calb.
+
marillion - the last straw (1987)


Powered by Castpost

Comments:
I d'aquí a cent anys, tots els que el critiquen també ho seran, de calbs!!! (i nosaltres, he he he)
 
ja ho pots ben dir arare :)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?