dimecres, 5 de juliol del 2006

estiu 2006: trauma I

d'entre els abundants i variats traumes que m'autodiagnostico, no per avorriment sinó per pur vici, tenim ara mateix en primer lloc i guanyant-se l'honor de ser el hit de l'estiu al traumapiscina.
l'escenari és la piscina municipal coberta a la que vaig (o anava), però el trauma en sí no està tant relacionat amb la piscina com amb certs personatges que es creuen fortuitament en el meu camí badoc per la vida. jo no els busco, els trobo. ells busquen i em troben.
anant al grà. tenim el senyor protagonista del trauma que m'està inhibint del plaer d'anar lliure i voluntària i conscientment a nedar. aquest prototipus, insisteixo, no està necessàriament relacionat amb la piscina. només passa que s'hi troba.
+
ell és un ésser social. que va a nedar, no per a fer exercici, sinó per a comunicar-se. amb noies. dones. senyores. femelles. és dels que no troba plaer en jugar al dominó o a la butifarra amb els congèneres.
el posat en escena és excessiu i teatral. un voluminós cos embolcallat en un voluminós barnús. que es treu no abans d'haver donat un parell de voltes ben pausades a la piscina. estil amo de la piscifactoria. anomenarem aquesta fase l'escalfament.
evitarem descriure el moment de l'estriptis. un cop semi-nu, és a dir, abillat amb un mini banyador de colorins, xancletes i una mena de capell capellanesc, torna a passejar, aquesta vegada amb altres intencions. tres dies no consecutius m'ha costat entendre aquesta segona fase. jo creia que era una acció encaminada a augmentar encara més el misteri i l'aureola morbosa del personatge. entra per una porta. triga uns minuts, i torna a sortir, per la mateixa porta. tres dies va trigar la meva miopia en donar-me els tres segons de clemència suficients per a visualitzar que el senyal de la porta diu WC. no caldrà dir que els vestuaris femenins tenen labavos i que els masculins entenc que també.
un cop el senyor social ha donat per acabats els numerets fora de la piscina, hi entra. somriu molt, i té moltes dents. és molt pelut. i, ve't aquí un detall pro-fòbia important: va perfumadíssssssssim. podriem considerar la possibilitat de que al WC hi vagi a ruixar-se d'axe. previa instal.lació d'un pallet de caixes d'axe.
un cop en remull, el perfum no només no remet sinó que impera. l'insecticida testosterònic és l'únic que s'olora, amb especial intensitat quan el senyor social el tenim més a prop o al costat. una intensitat tal que m'obliga a nedar compulsivament, i a no passar ni un segon més del necessari reposant.
altre motiu agreujant és que el senyor social xerra amb tota aquella que tingui al costat, inclús nedant. el seu estil és vertical, fent molinets amb els braços, velocitat del vent, que li permet xerrar i somriure alhora sense massa esforç aparent.
el dia tres, tercer dia de mala sort amb el senyor social coincidint de nou amb mi al mateix carril, no al mateix carril que els altres tres dies anteriors, es va animar a xerrar amb mi, problablement la darrera víctima que li quedava per tractar. tot de cop va pronunciar una de las chicas que hay ahí es mi nuera, que está embarazada de tres meses. sí. sí. es mi nuera esa chica de ahí. está con mi chico el segundo, el mayor ya tiene uno. un nene de seis añitos, muy espabilao, uy. y ahora mi chico el segundo y mi nuera tendrán otro, de nieto. en cambio mi chico el pequeño ni novia ni hijos ni na. ya va por la segunda carrera y va a doctorar. se va a doctorar. y se va a hacer de voluntario a dksldieos. y ese por ahora ná. esa chica de ahí, esa, es mi nuera, que está de tres meses, del segundo nieto, que ya tengo uno. el pequeño, de momento no tiene novia, de momento estudia y se va a doctorar. jo em vaig sentir profundament aclaparada de saber tantes coses de la vida personal d'aquell home, tant de cop. amb un parell de petits comentaris que donaven a entendre que no era sorda ni desconeixia el castellà vaig enllestir el primer ring tornant a nedar, no sense acceptar el seu permís a colar-me, que ell es quedava.
sis piscines després, ell seguia al mateix lloc i aprofitant l'avinentesa de que ja tenia una altra víctima oient i jo patia pel meu cor desbocat, vaig fer una nova parada tècnica. gran salutació cordial per part seva, i presentació de la víctima com a esta es mi nuera. nuera: holaaa. jo: holaa. ell remenant els peus, cara de gran satisfacció. alguna cosa li va fer suposar que volia afegir-me a la conversa. no. noooo. noooooo. vaig optar per l'autisme integrat a la societat i amb un somriure de circumstàncies vaig tornar amb gran vocació a l'exercici que m'havia dut allà.
repetim l'escena les vegades que calgui, i un cop nedada molt més del que esperava, i dient les bonestardes pertinents, vaig enretirar-me de l'escenari del senyor social.
i ara resulta que tinc fobia a anar a nedar. cal fer un gran esforç per a recordar els formidables beneficis i efectes saludables de la natació, que els he oblidat i tot.
paro de desvariejar, i marxo. a nedar.

Comments:
blub, blub, blub...
"hola, buenos días, otravezporaquí nadando?, señoooriiitaaeeeeestupeeenda???".

Uúaa,uúaa,uúaa,uúaaaa: Atención máquinas, inmersión inmediata. Propia o ajena. Corto.

:o)) (encara ric!!!)
 
Sens dubte, aquesta tarda, al tren, he tingut el dubtossíssim plaer de conèixer (més aviat, afortunadament, de veure en acció) a l'esposa del sogre de la nora. Sens dubte.
 
Res de tauró, Hanna, un rapet (rapot?) de boca ampla que et podies menjar amb patates i convidar la nora.
 
jejeeje! molt ben trobada la foto! quan he llegit el post no se m'ha carregat la imatge i al meu cap, en descriure aquest senyor, m'ha vingut un tarú. Et voilà! és la imatge que havies posat!
 
N'hi ha de pesats pel món... No dubto de la teva capacitat per desfer-te d'ells ;-)

Ves a nedar sense por!
 
era el famós brighton de la piscina, a tot arreu n'hi ha un, és llei de vida...
hi tornaré, amb un arpó ;)
dersu, la dona? no voldràs dir l'ex-dona?
 
ya te veo nadando despacito para coger aliento y cuanto más te acercas a él mejor es tu brazada y mucha más fuerte.
te vas a poner fuerte jejejje
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?