dissabte, 22 de juliol del 2006

batut de xafogor amb reducció de corrent d'aire

en tinc prou de música turca per a una temporada. o dit d'altra manera, porto una bona turca.
de la passió a l'avorriment només hi ha un pas: el de la sobredosi. i com que la mesura ja l'aplico a les calories, no me'n queda per a res més.
estic molt concienciada i menjo saníssim i moltes verdures i gaspatxos i amanides i fruita i proteïnes de les correctes. em cap la roba de l'any passat, incloent bikinis, però no és consol. sembla que als 37 les carns pateixen una mena d'eclosió expansiva. la fermesa comença a defallir. em sento bola mandonguilla i no veig els resultats esperats. resultats, feu el favor! ja nedo, i sort del nedar, no em puc imaginar fent l'esforç d'anar a suar ja suada i sortir suant de nou (aerobics o córrer o bici o d'altres esports en mitjà sec). la piscina és un plaer fantàstic on, a més, no es sua.
el problema de la secta contadora de calories és que costa d'entrar-hi, però un cop dins, el fonamentalisme calorífic aclapara tot acte social. es rebutjen propostes per a dinar o sopar o fins i tot prendre alguna cosa. la pèrdua de control és a l'aguait, i sortir de nit es converteix en pecat culpabilitzador. l'alcohol té masses calories de les que en diuen buides. de les que es veu que es transformen en greix. horror. suposo que a partir de la primera beguda oblidaré tota prevenció, però mentrestant, m'agafen ànsies de balneari i de quedar-me a casa i sopar una branca d'api i beure una infusió d'anís (freda).
+
dissabte tarda, set de la tarda. casa en penombres, tot obert, els aires circulen i les cortines ballen. descalça, música i bon humor. pre dissabte nit amb uns quants rituals pendents:
pedicura. que aquest any la tinc especialment abandonada, em fa gran mandra. no passo de la periodicitat mensual, que és molt correcta pels hiverns, però molt incorrecta pels estius (tocaria setmanal per anar bé).
depilació: cosa ben senzilla i pràctica sota la dutxa. no hi ha queixes.
pentinat: difícil. els cabells els tinc més rarets que mai. els meus quatre pels aixafats s'entesten en agafar formes i figures de medussa esbojarrada. ones caperrudes que no hi ha manera de posar fermes. molta paciència i llargs minuts d'esforç transpirant fan que eviti aquest ritual al màxim.
hidratació: soc fanàtica de les cremes, les olors de les cremes i la pell sota els efectes de les cremes. parlo del cos, i no de la cara, que amb la cara hi tinc una guerra a part. a l'estiu tot això es complica a causa de la suor i la calor. es pateix una mica, però no perdo el vici. encara no he decidit quina de les meves quatre cremes hidratants corporals preferides em posaré avui. (la que fa olor a préssec, o la que fa olor a arròs o la que fa olor a dona polida i neta o la que fa olor a cosmètic noctàmbul).
tema blog: mentre en tingui ganes aquí seré, però estic amb la xurri. jo també he perdut l'addicció aquella tant gustosa. aquella ànsia per encendre l'ordinador i desafogar-me per aquí. ja no hi són, i el que no sé encara és si és la calor o és la costum (avorriment del blog?) o si és l'agonia previa a la fi, o si és l'agonia previa a les vacances i després tot revifarà. qui-lo-sa.
xàfeg d'estiu, on ets?

Comments:
no cal obsessionar-se tant amb les calories. De res serveix estar perfecte si només ho pot gaudir el mirall de casa. I ja et dic, a la xurri i a tu us haria posat l'edat del meu germà o més joves, i en té uns quants menys que tu. Així que no et queixis tant!!!

La calor no té remei. La patim tots i ningú no se n'escapa. Cada cop la tolero menys i trobo més a faltar el fred. Que se n'ha fet de sortir net de la dutxa? Ara, tot just tancar l'aigua, el cos ja comença a suar. Quina angúnia. Els xàfecs d'estiu són a finals d'agost, encara cal esperar una mica!

tema blog: el mateix que a la xurri! s'ha de ser més pacient i saber que no sempre es pot tenir les papallones a l'estòmac! com a tot a la vida, hi ha alts i baixos!
 
Doncs sí, hanna, amb deu anys més el tema se't multiplicarà per dos i doblement: les ganes de cuidar-te i sanejar-te per dins i per fora, i les moltes ganes de sortir a sopar bebent un vi deliciós. L'addicció a les cremes i a les olors (com tu jo també pertanyo a la comunitat dels crancs) no t'abandonarà mai i cada dia en descobriràs de noves amb la deseperació de comprovar que ja no saps a quina estanteria del bany encabir-les. En quan a l'addicció al blog suposo, també per experiència, que va en proporció a les hores de llum que tenen els dies, o sigui, que si ara estem tots mig de vacances, quan torni el temps fresc ens retrobarem per aquí. Mentrestant, bon dia!

violette
 
Per sort amb la calor tenim menys gana, és bona època per fer dieta. Quin rotllo però haver-te de reprimir!

No t'obsessionis, segur que estàs estupenda Hanna.
 
Em sumo a la Violette Moulin. Amb deu anys més passarà el que diu ella i després, encara més.
Sense anar més lluny, noia, avui he corregut sis quilòmetres (en sec, com dius tu) tot i que no ha estat pas en sec, eh? que he començat a suar així que he trepitjat el camí. Tot això per què? doncs per cremar 100 miserables calories.
porca misèria!
me'n vaig a la piscina.
petonets aeròbics!
 
Cuida't tant com vulguis. Bar o balneari, tant se val. Però si et sents mandonguilla, pensa que en n'hi ha que estan boníssimes, sobretot si el cuiner/a sap preparar-les.
 
Aiiis.. tota la setmana a fruita... em moro per un bocata beicon... et proposo un pecat mortal de necessitat: bocata beicon amb molt de ketxup (plé de sucre) i llard regalimant, patates mab alsa picant a base de maionesa, cervessa - jerra - i de postres un gelat de tres boles. En sortint trobem un parell de bellosolis extenuats en bicicleta, i els hi fem de coolies fins a l'avinguda tibidabo. I o bé morim de cop de calor, com aquesta gent que es posa a carregar totxanes a 45 graus al sol, aixó sí, ben ateses per tan galant càrrega, o cremem el bacó maleït i que ens treguin el pedalat.
Encara que posats a triar, qué tal ser podridament rica amb cuiner i entrenador privats que ens controlin els àpats i ens facin fer exercici entretingut i sense patiment per estar (encara més) esplèndides a la nostre edat [perdona que t'agregi al meu grup etari - és notori que sóc més gran que tú, al menys un 7,5%].
Ai, crec que no carburo, no faig més que dir parides.
 
bellosoli, el mirall de casa nomès, ai, que em vols deprimir? bua... només?? enfi, si tu ho dius..
bon dia violette! així que tot continuarà igual? no sé si em consola gaire saber que tindré més cremes encara ;)
gràcies alatrencada, la lluita segueix!
arare quin mèrit correr amb aquesta calor, jo crec que n'has cremat el triple, almenys!
salutacions manel! m'hauré de buscar un bon cuiner, doncs ;)
això sembla chamb! perfí!
mare meva xurri, m'han horroritzat les teves propostes. pensa que estic molt minimal i molt zen jo. només que medito i prenc te i fruita, casa meva sembla un convent i jo una monja :)
no pedalaria ni cobrant (el que s'ha d'arribar a escriure, je)
petonets a tots. tinc son i són les 10:45 del matí...
 
Bon repós, doncs, bon repós.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?