dijous, 6 de juliol del 2006

avui per a dinar, bacallà gratinat

aquest és el sistema 3 passes per a cuinar un bacallà gratinat, nom casolà (als restaurants, a la musselina d'all).
recepta inspirada per i dedicada a en opqr.


en primer lloc, posem el bacallà dessalat en una cassola amb aigua freda, unes boletes de pebre i una fulla de llorer. no li cal sal







encenem el foc, i el deixem tapat fins que comenci a bullir. és important apagar el foc tot just bulli.




l'escorrem, el posem en una safata per anar al forn, recobert d'allioli (i si agrada, de julivert picat).
idealment, al davall hi aniria un llit de patates fregides a rondanxes grosses i espinacs saltats amb all.


el forn ha de ser molt calent, i la safata s'ha de posar ben amunt. i compte, que es gratina molt ràpid!


un cop ben rosset, al plat.
com que estic a dieta, ha tocat la discreta companyia de la mongeta tendra.

Comments:
mmmm, quina bona pinta!
 
I jo que he dinat un trist croissant...
 
Hi ha menjars de dieta boníssims, ja es veu... És clar que després et venen de gust unes bones postres.
 
Ostres, però quin riquisit!

Ja m'agradaria estar en la pell del o la opqr que ha tastat aquest àpat avui. El bacallà és un dels meus plats preferits, sigui com sigui (menys amb panses i pinyons, ningú no és perfecte). De totes maneres té dos aspectes d'una certa complicació: el dessalat i el temps de cocció. Això fa que no el demani en segons quins restaurants (el darrer que vaig tastar estava lleugerament salat, tot i que jo abomino del que no té gust de res) i que no el demani mai quan el proposen en els menús de 8 o 9 euros que freqüento sovint. El que tu has fet - et tinc una confiança sense pal·liatius- estic segur que me l'hauria menjat amb els ulls tancats.
 
bé, s'ha de dir que la pinta final em va decebre una mica, coses de les exigències estètiques (sempre acompanyades de les gastronòmiques, es clar)
alatrencada, la rajola de lindt 70% sempre cau (com a mínim) sense postres em moro!
agraïda per la confiança pere, i igualment et dic.
coincideixo amb el tema panses i pinyons, que no m'agraden amb coses salades, siguin espinacs, sigui bacallà.
i el dels restaurants també m'ha donat alguna que altra decepció, per salat o per massa fet, que perd tota la gràcia. té el seu punt, el bacallà.
tinc pendent un viatge a portugal :)
 
Hanna!
M'apunto la recepta del bacallà. Així que el rollo de la mousselina d'all és gratinar-lo amb all i oli? Carai...
Jo també he fet anys (32) i he passat pel mateixmonòleg interior: cabells blancs amenaçadors han sigut extirpats d'arrel.

Per cert, tu has anat mai a Suècia?
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?