dimarts, 4 de juliol de 2006

4 de juliol, i ja en van 37

anys i panys. com a conseqüència d'aquest-el-nostre calendari gregorià, que per molt que s'enrotlli la wikipèdia al respecte, per a mí és un invent com qualsevol altre, amb una part d'encert i una altra de punyetes.
per la part que em toca, avui faig anys. tal dia com avui de l'any 1969 vaig sortir finalment al món. 17 dies abans que l'home donés aquell petit pas que havia de ser gran (?¿) per a la humanitat (?¿). com a llunàtica de pro, m'ofèn la profanació del meu satèlit d'allò més.
+
el neguit de la família ja s'havia convertit en angúnia. feia tres setmanes que m'esperaven i jo encaparrada allà dins, on s'estava tant a gustet. una mica justa d'espai, seria el motiu clau per a claudicar i sortir, per fí, al món hostil. encara no, encara no, el meu lema innat.
la meva mare, amb 22 i el meu pare, amb 25, van concluir que semblava un beatle (no sé quin), vaig néixer amb unes melenes negres i llargues i molt ben posades. el meu pare va estrenar-se en l'activitat de canviar bolquers amb el dramàtic resultat atònit de que la nena només té una cama. crec que anava serè. me la van trobar allà a dins tota ben embolicada. passat l'ensurt, ja tornava a tenir dues cametes, que vaig néixer petita però eixerida. amb els anys l'evolució ha anat una mica a l'inrevès. quines coses.
volia jo lamentar-me, no sobre el fet de fer anys: fantàstic, sinó sobre el fet de fer-te gran, no tant. no per a mi, que tinc incontinència d'experiència i de saviesa, i no se'm acumulen ni em duren ni res.
i per tant, on és la gràcia, doncs? la decadència física m'espanta. com a dona soltera occidental i sotmesa a tota mena de pressions estètiques. de les que renego, però no tant. i si emocionalment no assumeixo gaires lliçons i en canvi físicament no en tinc més remei, el resultat és clarament insatisfactori.
però fins aquí el capítol queixòs. no en tinc cap dret. especialment si obro una mica els ulls, llegeixo, escolto, veig. d'entre tants exemples, un de recent i proper: hi ha 41 plats a taula que es van quedar freds ahir, i cap d'ells va tenir temps d'avisar, ni d'escollir, ni de dir adéu. massa dur. la comparació és tant frívola, que fa mal.
sigui egocèntrica fins i tot en això, en comparar les meves odes a la queixa amb fets tant dramàtics. però serveixi per a fer-me callar, o reaccionar, o adonar.
acabi doncs, l'escrit d'avui amb una crida, un cop més al banzai, que com que em repeteixo sovint no cal tornar a picar. ja ho sabem oi? endavant, endavant, sempre. fins que sigui.

Comments:
ei! felicitats pels anys! això de ser un nen eixerit i un adult introvertit també m'ha passat a mi... deu ser que gastem les piles de sociabilitat de menuts!

Felicitats altra vegada!
 
Per molts anys HannaB!
a mi em semblen uns anys molt ben posats!
ptns!
 
Endavant, i tant, sempre endavant.

Saps? Jo també vaig arribar al món amb 3 setmanes de retard. Mandra o por al desconegut?

Un dia t'arrisques a sortir, així que... val la pena celebrar-lo.

Moltíssimes Felicitats!
 
Filisidades!!!! Y que cumplas mushos másssss!!! ;)
 
Per molts anys, HB ! i endevant amb la incontinència d'inquietuds , es el millor que pots fer per no caure en la monotonia que mata. I no "menteixis" , que l'experiència acumula saviesa

I la decadència fisica, que vols que et digui, no cal seguir els estandars estètics de la nostra societat occidental, pero si estar content amb un mateix per allò que es o ha esdevingut, i això vol dir cuidar-se un xic i portar l'en(v/b)elliment amb el cap alt i orgullos .

37 Petons
 
felicidades sirenita!
 
Decadència? What's this?

Au, doncs a disfrutar-los, que els portes molt bé!

Per molts anys! (i moltes paelles :-)
 
Ara ja faig tard, per desitjar-te un feliç dia de no-aniversari. Clar, que jo no venc barrets. Així doncs, a passar-ho bé xiqueta, a passar-ho bé. Congratulacions.
 
Com cantaria el meu petit:

QUE SIGUI MOLT FE LÍÍÍ
QUE SIGUI MOLT FE LÍÍÍ
ETIMAAADA HANNAA
MOLTE FE LI CI TAAAAAA

t'asseguro que és per menjar-se'l quan et canta el "pemossanys".

FELICITATS, I ENDAVANT!
 
Felicitats, terrosset!
Bufo amb tu...
 
Felicitats!!! Quina coincidència, avui també es l'aniverssari d'una bona amiga meva.
Bueno, moltissimes felicitats hanna!!!
Un petó i una abraçada ben grans.
 
Per molts anys, wapi.
 
gracies al 12è!
petonets a tots!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?