dilluns, 31 de juliol del 2006

31 de juliol

seguim esperant en rafa. em començo a identificar amb el meu nebot, tot i que les tècniques i avanços actuals no permeten als nadons escollir el seu moment. si no ha nescut abans, demà al matí la meva germana ingressarà a la clínica. al paritori, que diu ella. està molt tranquil.la i contenta.
s'han passat el cap de setmana cuinant amb la thermomix i fent migdiades. el robot de cuina va ser el regal de casament dels 12 germans del meu cunyat, regal especialment agraït pels nuvis que són excel.lents cuiners. es veu que surt tot tant bo, menció honorífica a l'empanada d'escopinyes. però la meva mare diu que no s'hi acostumaria, ella és de fer-ho tot a mà.
vull preparar una maleta lleugera però de qualitat. la primera imatge que tingui en rafa de mi ha de ser bona. duré les lentilles i em pintaré una mica, no fos que l'espanti amb les meves horroroses ulleres de pasta. el viatge a madrid també em servirà per a encarregar-ne unes de noves (montura metàlica, me'n deleixo) a l'òptica d'uns coneguts que fan descompte.
en principi i si no hi ha canvis -germana petita, cunyat i jo estem molt poc expeditius i no sabem ni decidir quan marxar- marxariem demà al matí, en cotxe.
+
dissabte vam sortir amb la co. no estavem cap de les dues gaire animades, entre la calor i un tren de son que ens feia badallar alternativament.
vam constatar com el born també fa força fàstic de nit. no tant com la rambla -el màxim de la sordidesa durant les nits d'estiu-, però el born no feia precisament goig, ans al contrari. quina mania té la gent de reunir-se en manada al carrer per menjar, beure i xerrar en volum exaltat. segur que no ho soportarien si els hi muntessin el numeret a sota casa seva l'endemà mentre dormen.
ambient xafogòs i empastifat, amanit amb les restes de menjar que campaven pel terra. enciam relliscós, troços de pizza mig mastegats, una rondaxa d'allò que li diuen pepperoni i diria que és xorisso. ecs. entre menjars, begudes i d'altres substàncies líquides, sòlides i gasoses que amb la calor es descomposen a gran velocitat, l'aroma del born era un i només un: pudent. fashion-pudent.
+
per no abusar del karma vaig suggerir el màgic, que la co. no coneixia, sense informar-la que l'ambient era potser més destroyer. i més jove. els primers quinze minuts no ens situavem. massa gent, massa calor, musica heavy. molts homes i poques dones. vaig patir uns minuts del síndrome de la monitora d'esplai, superat en anar veient que no tot eren nanus dels que van als festivals de rock. mirant bé es descobrien selectes minories.
l'element simpatia també impera al màgic. la gent xerra i està relaxada. l'espai no m'acaba d'agradar, és un local que sembla que estigui posat de l'inrevès. i les parets vermelles. um. i tanca molt tard. jo esperava que em fessin fora com al karma i el moment no arribava. això va provocar una ingesta alcohòlica una mica excessiva que m'ha fet prometre, ara sí i ara de debò, que de nit alternaré cubates i aigua en lloc de cubates i birra. m'ho he promès.
*
molts argentins. perill. en l'estat conegut popularment com alegre, l'accent argentí enlluerna. i em va enlluernar un bonaerense amb les seves bones patilles, d'orígens portuguesos i que fa de paleta aquí i feia de taxista allà. va estar d'acord amb mi en que els taxistes de barcelona són impresentables. li vaig explicar el cas de l'excepcional ultraheroi de la càmera, que confirma la regla.
en d. ha estudiat, com no, psicologia, i feia comentaris i preguntes de caire existencialista.
el que vindria a partir d'ara es deixa en mans de la imaginació del lector. cosa que potser pot fer desenvolupar unes fantasies d'uns fets que no concordarien amb la realitat. el cansament, la calor i l'edat no propiciaven gaires excessos. en principi.
^
estic cada dia més dolguda i més trista pels fets del líban. per les matances de civils. una terrible tragèdia que sembla que no te fi. que ningú pensa aturar? com és possible??? què fer?
en diferent nivell, odio els col.lectius que imposen un dret inexistent: el de la vaga il.legal, al dret dels ciutatadans que no volien altra cosa que volar. havent pagat i tot.
on s'és vist! xantatge, egoïsme, covardia (perquè no es manifesten davant qui sigui el responsable del seu problema???) i un abús vergonyós.
la manca de reacció política també fa pena. i la durada agònica del segrest del prat posa els pèls de punta. llegit avui a el periódico:
Carlos defensa l'ocupació de les pistes de divendres i afirma que es pot repetir. "Ens sap greu pels passatgers -va afirmar-, però tenim molt clar que entre les seves vacances i els nostres llocs de treball, no hi ha color".
jo sí que flipo, i amb colors, davant tal jeta.

Comments:
ja se't comença a veure impacient pel naixement d'en Rafa! maleta lleugera però de qualitat, un nou concepte! be, ja ho diuen que no hi ha una segona oportunitat per causar una bona primera impressió!
+
El problema amb Barcelona és que s'ha extès arreu que aquí tot s'hi val per fer festa. Venen els guiris i es creuen que el carrer serveix per empastifar-lo, cosa que mai no farien a casa seva. Si a sobre li afegim que aquí ja hi ha prou guarros doncs acaba sent un desastre. L'ajuntament hi podria fer més però millor anant fent Forums i hòsties, que donen més diners i en Clos surt a més fotos.
+
És que alternar cubates i birres... pretenies que això rebaixès l'alcoholització? a menys que fos cervesa sense alcohol...
*
Ai els argentins que no sé que tenen però sempre enlluernen les catalanes! així que na Hanna va pillar? clar, com que ho deixes a interpretació del lector doncs jo interpreto!
^
Els USA, que tenen el poder militar, no hi faran pas res car són el principal protector d'Israel. I Europa, en principi hi podria fer alguna cosa però no té exercit i, tristament, sense aquest no es pot fer força, ni tan sols diplomàtica.
I sobre l'aeroport estic d'acord amb tu. La democràcia són Drets i DEURES, la gent, massa acostumada a mirar-se el melic (que per alguna raó creuen que és molt maco) se n'oblida de la part de DEURES que consisteix, d'entre altres coses, a respectar els DRETS dels ALTRES. Al senyor Carlos li haurien d'explicar que si no tingués tantíssims avantatges laborals que, per cert, els passatgers ni somien a tenir en els seus respectius treballs, ara ja no hauria de pensar en la gamma de colors existent entre les vacances de la gent i el seu lloc de treball ja que l'haurien fotut fora d'una patada al cul. Quina ràbia de tio, em sap greu arribar a dir això però es mereix que el fotin fora sense indemnització ni res, que es dediqui a pagar la pastarada que ha perdut la gent en bitllets d'avió i hotels.
 
Primer de tot, bon viatge cap els Madriles! Quina emoció, anar a conèixer al primer nebot!!!

Posats a interpretar, jo també interpreto que va haver tema amb l'argentí. Menudos son estos porteños menjant l'orella :-) Vaaa, explica'ns més detalls...

Tema Líban: uf! El que més ràbia em fa aquests dies són aquests personatges que s'entesten en sortir a justificar l'injustificable (i ja van varios en tertúlies radiofòniques). I l'injustificable és la reacció fóra de tota mesura d'Israel i això no significa que recolzem el que fa Hezbolà - com s'entesten a dir-nos. Una mica a lo bèstia: és com si comencèssin a bombardejar el País Basc per les accions d'ETA - encara que hi hagi gent que els hi dóni suport, no aniràs contra ells amb tot el teu arsenal de guerra...

Tema vaga salvatge al Prat: totalment d'acord amb Bellosoli. Aquesta gent s'hauria de donar una volta pel món real i adonar-se'n de que allà et fan fóra quasi sense explicacions i poca indemnització, que no tens possibilitat de fer vaga perquè sou quatre matats i ràpidament us farien fóra... Ells que són dels afortunats que encara mantenen el seu dret de vaga, el que han de fer és utilitzar aquest dret de forma legal, avisant, cumplint uns serveis mínims... No esperin que entengui el seu problema actuant així: el que em sembla és que són, lisa y llanamente, uns fills de p...
 
Quin perill tenen els argentins!!!

Aquest nebot es columpia una mica... Jo vaig arribar al món 3 setmanes més tard del previst, així que no criticaré.

Fes maleta lleugera, poca roba que fa moooolta calor! Pensa que aquí l'aire condicionat del metro i busos és super insuficient. Res a veure a la congelació que pateixes al metro o cines de Barcelona.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?