dimecres, 14 de juny del 2006

varietés del mes de juny

ah, dormir bé, dormir malament, aquesta és la qüestió.
com que he dormit bé, ja torno a veure les coses del color que li pertoquen. ahir em vaig llevar amb misantropitis aguda i vaig patir tot el dia la terrible i temuda migranya cervell-palpitant. i tot pels plors de la nena. ara em sento culpable, i sentir-me culpable amb mi mateixa és complexe. em lapido que dóna gust i semblo el gos que es busca la cua donant-li voltes i voltes al tema.
la nena de dalt es va passar bona part de la nit plorant. em va alterar molt, em va causar insomni, i finalment em va despertar a les 7. plors i plors i plors i plors. aguts, rabiosos, imparables.
pobreta nena, alguna cosa li passaria. però no és la meva filla i ahir em sentia furiosa i malhumorada per haver de suportar les dures conseqüències de dormir poc i malament a causa de que plori la criatura.
que la criatura no és meva!!
¨
i els ulls com plats, i l'angoixa de sentir aquells plors inconsolables, i la impotència de no poder fer res, i que l'endemà tinguis el cap com el bombo del manolo. se'm torna a alterar la glàndula (la que pertoqui).
i la sensació de que a sobre sóc una egoïsta asocial antipàtica insensible egocèntrica i misàntropa. no tenir compassió per una criatura que plora ja és trist.
*
tinc la companya de feina semi desocupada. la nostra feina és extremadament irregular i depèn de les vendes que es facin. una venda és una gran cosa, ja que venem grans màquines, i una venda comporta una gran feina prèvia i una gran feina posterior. però si no hi ha vendes, tenim poca cosa a fer, a part d'ordre, llistats, estadístiques variades i jo traduccions. quan ella té poca feina, juga al solitari, que internet no li agrada gaire. té 60 anys. jo la pesco sovint, i em consta que s'ofèn.
com que s'hi vol tornar, em ve a parlar, del que sigui, normalment de supremes tonteries. enlloc de quedar-se al davant de la meva taula, com seria lògic ja que ve de l'habitació d'enfront, dona la volta i se'm posa al costat. amb la intenció clara i gens dissimulada de mirar la meva pantalla. en primer lloc, vol saber què faig. no sigui que li tregui feina. i en segon lloc, un cop comprovat que no (o si), vol pescar-me a internet. cosa que fa de tant en tant. com ara mateix. casu'm. toca desempatar!
*
tinc moltíssima ànsia de veure el mundial de fútbol. el darrer que recordo és el de fa 12 anys. desconec què feia fa 8 i fa 4, començo a patir la típica desmemòria senil. fa 12 em vaig empassar gairebé tots els partits, en una casa amb piscina, solet, molta gresca i molta gent. quins enyors!
enguany ni tan sols tinc el canal dels partits. tampoc no m'acabo d'atrevir a posar-hi remei, que falta un exàmen. unnnnn!
*
imatge, de nou, treta del fotoblog d'en sprout: http://sprout.site.ne.jp/photo/
Sprout-san suteki na shashin o arigatou (missatge per a l'autor de les fotos, gentilesa de la kazuyo)

Comments:
No t'has de sentir culpable per cagar-te en la criatura. De nit quan ens desperten i no ens deixen dormir ens enrabiem inevitablement. De ttoes formes t'aconsello l'ús de taps per les orelles. A París, el company d'habitació de la segona residència en que vaig estar, va invitar el seu cosí (d'uns quaranta anys) a passar uns dies. Vam descobrir la primera nit, molt a pesar nostre, que roncava com una mala cosa! impossible dormir. Vam estar tots dos amb els ulls oberts tota la nit!!! increïble, de debó! al vespre, en tornar de la feina, el meu company havia portat uns taps per les orelles. Ens van anar de fàbula!!! excepte una nit que el compi va perdre'n un i va pringar...

Quina ràbia la gent que mira la pantalla de l'ordinador!!! a mi em rebenta!!! i n'hi ha que fins i tot es dediquen a llegir el que hi escrius!!! quina indiscreció!!! pilla-la jugant al solitari, pilla-la!!!!
 
a mi m'han pillat avui al messenger durant la feina. I no ho faig MAI. El minut escàs que l'he fet servir se m'han plantificat fent cas omís dels meus evidents senyals no verbal que no volia interactuar (auriculars, mirada enfonsada a la pantalla, tancament evident).
Merda d'àrees diàfanes.
I els plors dels nens no es poden ignorar - ho tenim als instints. per aixó destaloten tant.
 
ai bellosoli, si és que la tortura no té solució..! amb taps a les orelles no sentiria el despertador...! ja ho havia pensat, ja...
la senyora companya és indiscreta i no ho dissimula... vaig a per ella, operació desempat en marxa!
xurri, tu al messenger a la feina? això m'ho has d'explicar!!
seria un bon avanç biològic doncs, que els plors de les criatures d'altri no em destarotessin A MI.... (ja em surt la vena, ai)
 
Per internet hi ha moltes maneres de veure el mundial...
 
cagate en quien te dé la gana y más sin dormir. "oh, pero no es culpa de ellos" y que! que se jodan,

bueno, tampoco tanto, pero un poco de válvula de escape está bien. y sino, descarga en tu compañera de trabajo; que el espiar mantiene la mente despierta ;)
 
Jo tenia al pati del costat de casa uns gats que no paraven de miolar -el so més semblant que hi ha al dels nens petits- en època de zel (sembla que a Barcelona -o és universal?- l'època de zel és constant, no feu cas dels llibres de zoologia), fins que vaig decidir... no t'ho explico, que amb els gats es podia fer (no hi ha ningú de la Protectora per aquí?) però amb els infants potser seria mal mirat.

Com que ja hauràs acabat l'examen, esn podem muntar una anada a alemanya a veure la final entre Puyol, Xavi...i que sigui. Que no? M'ho pensava que et tiraries enrere.

(per cert, que és això del messenger?)
 
Msn a la feina... m'explico. En un viatge el vaig instal.lar pq és infinitament més econòmic fer servir el msn per parlar amb la nena (cost = 0 pounds, vs several pounds if I call), i a més tinc més probabilitats que em contesti que si li truco. Total, que encara que no el puc tenir, com no puc tampoc fer bloc ni comentar bloc amb aquella màquina, que em segueixen la pista i em poden fotre un paquetillu, doncs que el vaig engegar. I el msn es va quedar connectat al tancar la màquina.

A l'arribar a la feina el dia següent vaig obrir la màquina que estava simplement hivernada, i el msn seguía engegat. I no em vaig adonar. Però algú que estava linkat sí. Total, que finestreta que s'bre cercant xerrera. I en el que es triga en dir hola, que tal com estàs i ja em conecto més tard que ara no puc, ja tenia una paparra a l'espatlla cotillejant.

Casumtot.

Ja està explicat. :o))
 
ei niqmad, per internet no seria el mateix, jo vull un mundial tradicional i per tv!
pere, jo que sóc molt urbanícola quan vaig sentir per primera vegada uns gats en zel em pensava que eren fantasmes, vaig passar una por!
repte alemanya, es que les masses m'espanten, que si no et diria que si.. mira, podriem anem a un bar a mirar-lo... jo de sevillana i tu de torero.. ara el que es tirarà enrere seràs tu.. ;)
xurri, tota l'oficina deu anar plena dels fets... epp, broma! però si cal seguir rajant de les paparres espietes compta amb mi, em maten!
no estic segura de si el pere sabia o no què era el msn, i si ara ja ho sap o no...
 
Enrere? Qualsevol dia penjo al bloc la meva foto vestit de torero. Compte amb les apostes.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?