dissabte, 24 de juny del 2006
tout est chaos
tout est chaosa côté tous mes idéaux: des mots abîmés
je cherche mon âme qui pourra m'aider
je suis d'une génération désenchantée, désenchantée.
*
revetlla i cap altre opció que agafar una bona taja.
anar taja és la qüestió. i que ningú m'ho argumenti en contra, res més a fer.
toca taja. toca evasió. toca no pensar. toca no saber. toca no ser-hi. gaire.
he sopat amb la germana i el cunyat. són joves, lúcids, vitals i destroyers com ells sols. un sopar magnífic. mantels vermells i estovalles blanques. copes de cristall. cava fresquet, boníssim. amanides amb feta i anous, musclos, cloïsses, pernil, gambes, un curri excels. més cava, i coca. i xocolata. i més cava.
de ressopó els cubates. vodkatonics. mmmm... boníssims. llimona, o llima. gels a gogo. l'ampolla a mà donant llibertat de graduació. el david bowie de fons. brillant fons. conversa lentament delirant al deliri. sobre la vida i la mort. sobre si viure intensament o viure tranquil.lament. sobre la vitalitat o la conformitat. sobre la inevitabilitat o la rebelió. sobre la sorpresa o la rutina. sobre el que ens ve al damunt, a mi molt més que a ells. la maduresa inevitable. i l'esforç per a que la inevitabilitat es distregui tant com pugui pel camí.
i jo em faig la germana gran despistada. no m'agrada ni vull haver de reconéixer que ni vull ni puc marcar cap camí. ja voldria. ja m'agradia dir peraquísí, peraquíno. ja m'agradaria. ni tinc planells ni sé camins. ni sé dir res. no sóc cap exemple. sóc més aviat l'excepció. el fracàs evidenciat en forma de graciosa dissimulesa.
no estic segura de res. l'edat fa saviesa? l'edat fa maduresa? no serà a l'inrevès? començo a pensar que els anys no serveixen per res més que per a enterbolir. els fets, han de ser transparents i senzills. el tamís anomenat experiència els converteix en un gruixut teixit enterbolit per tota mena de consells, avisos, advertiments. pors i dubtes.
qui. què. com. quan. esparadraps en forma de cures. cures en forma de taps. taps en forma de torniquet. desesperat. la sang vessa. però es neteja i no es nota. el cor bombeja i ningú sap si porta esparadraps o ferides o esgarraps.
prou.
prou.
prou.
experimentar. viure. no esperar. no pensar. endavant. cegament. sense saber el què embesteixo.
solstici d'estiu, esborra'm tota experiència. esborra'm tota maduresa, esborra'm. si et plau.
prou.
prou.
prou.
experimentar. viure. no esperar. no pensar. endavant. cegament. sense saber el què embesteixo.
solstici d'estiu, esborra'm tota experiència. esborra'm tota maduresa, esborra'm. si et plau.
# posted by Hanna B : 5:16 a. m.
Comments:
<< Home
Quin post més desolador de matinada, Hannab, d'aquells que no admeten un comentari lleuger, despreocupat o irònic dels que solem deixar tan sovint i que ens costen tan poc.
Aquesta busqueda que no troba o aquesta nobusqueda que continua sense trobar, aquest fatalisme... Que difícil aquest món d'Internet que ens permet conèixer-nos tant (quants pots que ens hem passat junts)i que ens manté tan propers i tan llunyans al mateix temps; aquest món real, també, en què ens sembla que ho podem tenir tot i, per contraposició, veiem que ens falta tant. Què et puc dir? Què puc fer, Hannab, que et posi un somriure als llavis i una esperança a l'esperit? Quina impotència en aquesta mitja tarda solitària d'una Barcelona en què queda tanta gent i sembla que no hi ha ningú.
Una abraçada, Hanna. Sóc aquí a la vora, encara que segurament sigui massa lluny.
Aquesta busqueda que no troba o aquesta nobusqueda que continua sense trobar, aquest fatalisme... Que difícil aquest món d'Internet que ens permet conèixer-nos tant (quants pots que ens hem passat junts)i que ens manté tan propers i tan llunyans al mateix temps; aquest món real, també, en què ens sembla que ho podem tenir tot i, per contraposició, veiem que ens falta tant. Què et puc dir? Què puc fer, Hannab, que et posi un somriure als llavis i una esperança a l'esperit? Quina impotència en aquesta mitja tarda solitària d'una Barcelona en què queda tanta gent i sembla que no hi ha ningú.
Una abraçada, Hanna. Sóc aquí a la vora, encara que segurament sigui massa lluny.
Ai ai ai, que no podem tornar enrera! per be o per mal. I aixó que a un mascle tant li fa, a les dones ens castiga massa. Rebelem-nos, Hanna!!
Estem, sabem, sabem que no sabem. I afortunadament tenim l'edat de poder beure gintónics fins la taja i no haver d'amagar-nos, de dissimular, de demanar perdò. Anestèsies generals per a poder suportar les festes assenyalades, aquelles que tothom sembla gaudir exageradament al nostre voltant any rera any. Cada Sant Joan esperant l'explosió de la voluoptuositat del solstici, cada any anant a dormir amb una desilusió més. Com cap d'any. Com els nostres aniversaris.
Però potser hores hores d'ara ja ho hauriem de saber, amb aquesta experiència que volem perdre, que pel solstici els faunes no vindran joganers a robar-nos els sentits, que veure sortir el sol després de la revetlla no ens guarirà cap desencant i que - bàsicament - els dies són el que hi posem.
I malgrat el tò del teu post es amargant, jo sé que aquest és un gust que no et fa justícia. Que no recull la teva fina ironia, el teu somriure encisador, la teva conversa interessant i brillant, i el teu riure contagiòs.
Per aixó no em preocupo com el Pere. Les nits de revetlla son una mica depriments. Ja toca una nit d'estiu de birres i riures.
Estem, sabem, sabem que no sabem. I afortunadament tenim l'edat de poder beure gintónics fins la taja i no haver d'amagar-nos, de dissimular, de demanar perdò. Anestèsies generals per a poder suportar les festes assenyalades, aquelles que tothom sembla gaudir exageradament al nostre voltant any rera any. Cada Sant Joan esperant l'explosió de la voluoptuositat del solstici, cada any anant a dormir amb una desilusió més. Com cap d'any. Com els nostres aniversaris.
Però potser hores hores d'ara ja ho hauriem de saber, amb aquesta experiència que volem perdre, que pel solstici els faunes no vindran joganers a robar-nos els sentits, que veure sortir el sol després de la revetlla no ens guarirà cap desencant i que - bàsicament - els dies són el que hi posem.
I malgrat el tò del teu post es amargant, jo sé que aquest és un gust que no et fa justícia. Que no recull la teva fina ironia, el teu somriure encisador, la teva conversa interessant i brillant, i el teu riure contagiòs.
Per aixó no em preocupo com el Pere. Les nits de revetlla son una mica depriments. Ja toca una nit d'estiu de birres i riures.
ais pelaura! em sembla que els ceporros em van deprimir... però l'estona amb vosaltres va estar genial, com sempre!
pere, moltes gràcies, la teva proximitat la noto sempre que em cal, i és tot un detall per part teva. segurament el problema del fatalisme i el buscar i no trobar és una barreja d'idealisme i insatisfacció innats... ai... però estic bé i tranquil.la, i serena :)
rebelem-nos xurri!! les nits de revetlla ens exageren les mancances, potser seria això? on t'envio el pernil pata negra pels piropets? t'has passat... quin respecte, no estic a l'alçada de tot això que dius... però gràcies i petons wapi, ets un solet!!!
toca nit d'estiu de birres i riures, carpe diem!
sento l'excès de dramatisme. seria la barreja inèdita cava + vodkatònics...
pere, moltes gràcies, la teva proximitat la noto sempre que em cal, i és tot un detall per part teva. segurament el problema del fatalisme i el buscar i no trobar és una barreja d'idealisme i insatisfacció innats... ai... però estic bé i tranquil.la, i serena :)
rebelem-nos xurri!! les nits de revetlla ens exageren les mancances, potser seria això? on t'envio el pernil pata negra pels piropets? t'has passat... quin respecte, no estic a l'alçada de tot això que dius... però gràcies i petons wapi, ets un solet!!!
toca nit d'estiu de birres i riures, carpe diem!
sento l'excès de dramatisme. seria la barreja inèdita cava + vodkatònics...
Aplaudeixo la teva sinceritat.
És pitjor no sentir-se bé i dissimular, o fingir ser feliç, o autoenganyar-se...
Moltes vegades penso que la vida que porto és un desastre, i no entraré en detalls, altres penso que és super meravellosa.
Ànims!
És pitjor no sentir-se bé i dissimular, o fingir ser feliç, o autoenganyar-se...
Moltes vegades penso que la vida que porto és un desastre, i no entraré en detalls, altres penso que és super meravellosa.
Ànims!
Si hem de fer cas a les teves paraules (que en farem), els teus dies són com els meus, com els nostres, com els de tothom ... abusds. Però ... i què?
# posted by 
: 25/6/06 9:52 p. m.
: 25/6/06 9:52 p. m.
buf, quin baixon t'ha agafat! tu tens el teu camí, i ta germana i el teu cunyat n'han agafat un altre. Cap dels dos té per què ser millor que l'altre. L'edat si que dona experiència i sabiesa, i saber vol dir adonar-se que tot és més complex que el que sembla, i per això ens tornem uns cagadubtes amb el pas del temps! els que no dubten no són més sabis sinó que senzillament no es plantegen les coses.
Les converses delirants de borratxera són per gravar-les i reproduir-les al cap d'una setmana! segur que la vergonya fa que s'aturi el casset en un parell de minuts!
nous sommes tous désenchantés, notre génération, la generation anterieur a la notre ou les suivantes! mais, de toute façon, la chançon de Mylenne Farmer est très jolie, je l'aime bien. Il faut nager!!!
bon courage!!!
Les converses delirants de borratxera són per gravar-les i reproduir-les al cap d'una setmana! segur que la vergonya fa que s'aturi el casset en un parell de minuts!
nous sommes tous désenchantés, notre génération, la generation anterieur a la notre ou les suivantes! mais, de toute façon, la chançon de Mylenne Farmer est très jolie, je l'aime bien. Il faut nager!!!
bon courage!!!
alatrencada, si ja ho diuen que els nens i els borratxos...
jo també sóc a la nòria, en principi millor que pitjor, però sempre hi ha dies foscos, què hi farem...
home dersu, ja sé que transcendència cap ni una, però el dret a la pataleta sí que el tinc, de tant en tant, no?
ai bellosoli, el baixón de vegades em visita.. per sort marxa igual que ve, ben ràpid!
je nage, je nage déjà!!!
(la meva versió és d'una tal kate ryan, serà la mateixa cançó, suposo?)
jo també sóc a la nòria, en principi millor que pitjor, però sempre hi ha dies foscos, què hi farem...
home dersu, ja sé que transcendència cap ni una, però el dret a la pataleta sí que el tinc, de tant en tant, no?
ai bellosoli, el baixón de vegades em visita.. per sort marxa igual que ve, ben ràpid!
je nage, je nage déjà!!!
(la meva versió és d'una tal kate ryan, serà la mateixa cançó, suposo?)
si. la cançó original és de la francesa mylene farmer ja fa molts anys. Darrerament d'ha posat de moda amb la versió dance que en va fer la belga kate ryan.
Bueno Hanna te veo mejor...o al menos reintentando ir a mejor y viendo que esto es cuestión de días.
Me apunto a la iniciativa de la Xurri, birritas, risas y buena música (y si no, canto yo jiji)
Ayer vine a verte y te leí. Yo estaba tan cansada y desilusionada por el trabajo que no podía (sabía) decirte nada,no tenía fuerzas. Esta mañana me sentía un poco culpable y egoísta, me alegro de verte mejor.
Muchos besitos.
Me apunto a la iniciativa de la Xurri, birritas, risas y buena música (y si no, canto yo jiji)
Ayer vine a verte y te leí. Yo estaba tan cansada y desilusionada por el trabajo que no podía (sabía) decirte nada,no tenía fuerzas. Esta mañana me sentía un poco culpable y egoísta, me alegro de verte mejor.
Muchos besitos.
m'has picat la curiositat, bellosoli, buscaré la versió original!
ten, no te disculpes guapa, cuando quieras o puedas nos vamos de birras, ok? gracias por los ánimos!
Publica un comentari a l'entrada
ten, no te disculpes guapa, cuando quieras o puedas nos vamos de birras, ok? gracias por los ánimos!
<< Home
