diumenge, 11 de juny del 2006
què esperar d'esperar a la nostra societat occidental actual. la gestió del temps d'espera al món contemporani.
el tràmit d'esperar és la intolerància més greu que patim, nosaltres els habitants d'aquest món en aquesta època que ens ha tocat viure.fer cua al supermercat. als embotits, a la carn, al peix. insuportable.
aguantar els numerets dels dependents i dependentes i la seva ostentació de poder. ells poden amb el teu temps. el poden allargar, dramàticament. si volen, et poden fer esperar. poca broma. allà restem, els clients, desamparats, a les seves mans. i la diligència sembla haver-se esvaït de les seves mans.
tot tipus de cua, sigui per passar per caixa (per pagar!), per treure diners del caixer (els teus diners!), per fer gestions (els teus papers!). al metge. a l'aeroport. al bus. al cinema. al restaurant. a la discoteca. a la barra del bar. santa paciència. satànics mal humors, desbocats.
tot tipus de cua, sigui per passar per caixa (per pagar!), per treure diners del caixer (els teus diners!), per fer gestions (els teus papers!). al metge. a l'aeroport. al bus. al cinema. al restaurant. a la discoteca. a la barra del bar. santa paciència. satànics mal humors, desbocats.
^
la impaciència la tinc innata. als sis anys em van enviar a la carnisseria del poble, a recollir un paquet. era plena de dones. pleníssima. a mi no se'm veia. m'havien dit que havia de demanar qui era la última. em va semblar absurd, qui vol ser la última? vaig cridar, amb totes les meves forces "qui és la primera?" els va fer tanta gràcia que em van deixar passar al davant. va ser una mala lliçó. segueixo aspirant a tenir els privilegis de ser la primera.
la impaciència la tinc innata. als sis anys em van enviar a la carnisseria del poble, a recollir un paquet. era plena de dones. pleníssima. a mi no se'm veia. m'havien dit que havia de demanar qui era la última. em va semblar absurd, qui vol ser la última? vaig cridar, amb totes les meves forces "qui és la primera?" els va fer tanta gràcia que em van deixar passar al davant. va ser una mala lliçó. segueixo aspirant a tenir els privilegis de ser la primera.
^
poso a bullir aigua per a fer te. no m'agrada escalfar aigua al microones, ni de fet escalfar res. no sé perquè el tinc. objecte inútil? mentre no bull l'aigua del te, podria fer coses. però cap de les coses ocupa menys temps del que triga l'aigua en bullir. però no em puc estar allà, mirant l'aigua, donant-li ànims. hi llenço la bosseta de te, m'agrada fer-ho així. i marxo. i quan torno, inevitablement trobo una reducció de te bullint violentament. s'ha de tornar a repetir l'operació, i aquesta vegada, com a penyora, toca aguantar el procès, els tres o quatre minuts fins que bulli l'aigua, i els altres dos fins que el te és al seu punt. però de la mateixa manera que la presó no rehabilita ningú, això tampoc. es fa només com a càstig. i no rehabilita.
el problema que se'ns planteja, doncs és què fer mentre esperem. tenim una quantitat de temps erm. buit. i no oblidem que el temps és or, i que ens acostuma a mancar més que no a sobrar.
caldria diferenciar entre el temps d'espera indefinit, ja que no és a les nostres mans (vegi's l'apartat supermercat) i el temps d'espera definit, que tenim perfectament cronometrat (vegi's l'apartat fer un te).
el temps d'espera indefinit és difícil d'ocupar. en primer lloc, acostumes a estar en territori hostil, i sense les teves joguines. ni ordinador, ni tele, ni aparell de música, ni sofà i llibre.
poso a bullir aigua per a fer te. no m'agrada escalfar aigua al microones, ni de fet escalfar res. no sé perquè el tinc. objecte inútil? mentre no bull l'aigua del te, podria fer coses. però cap de les coses ocupa menys temps del que triga l'aigua en bullir. però no em puc estar allà, mirant l'aigua, donant-li ànims. hi llenço la bosseta de te, m'agrada fer-ho així. i marxo. i quan torno, inevitablement trobo una reducció de te bullint violentament. s'ha de tornar a repetir l'operació, i aquesta vegada, com a penyora, toca aguantar el procès, els tres o quatre minuts fins que bulli l'aigua, i els altres dos fins que el te és al seu punt. però de la mateixa manera que la presó no rehabilita ningú, això tampoc. es fa només com a càstig. i no rehabilita.
el problema que se'ns planteja, doncs és què fer mentre esperem. tenim una quantitat de temps erm. buit. i no oblidem que el temps és or, i que ens acostuma a mancar més que no a sobrar.
caldria diferenciar entre el temps d'espera indefinit, ja que no és a les nostres mans (vegi's l'apartat supermercat) i el temps d'espera definit, que tenim perfectament cronometrat (vegi's l'apartat fer un te).
el temps d'espera indefinit és difícil d'ocupar. en primer lloc, acostumes a estar en territori hostil, i sense les teves joguines. ni ordinador, ni tele, ni aparell de música, ni sofà i llibre.
una de les solucions a aplicar seria posar-se a pensar. però es tracta d'una solució altament frustrant, amb alts graus d'insatisfacció, ja que la capacitat d'abstracció queda fortament limitada.
una altra opció seria interactuar amb la resta d'humanitat combregada en penitència. aquesta opció està altament relacionada amb el grau de sociabilitat dels individus, si parlo per mi, el tema ni es planteja.
una altra opció seria interactuar amb la resta d'humanitat combregada en penitència. aquesta opció està altament relacionada amb el grau de sociabilitat dels individus, si parlo per mi, el tema ni es planteja.
un greu error que cal evitar és marxar i aprofitar per anar a buscar altres coses. aquella resta de la humanitat combregada no ho perdona i es posen extremadament hostils. i si et passa el torn no diguem. es transformen en una massa insensible inhumana i agressiva i t'acusen de pròfuga en amunt. i el desenllaç és molt incert. no tenen gens de clemència. s'acostuma a utilitzar el lema "aquí pringuem tots" en sentit estricte o figurat.
amb el temps d'espera definit, les complicacions no són menors. per definit que estigui, no hi ha mai l'equivalent exacte en altres activitats. la cuina és un dels protagonistes d'aquest temps definit. la impaciència innata de l'autora provoca resultats com la ceba carbonitzada, les infusions de clor, la ja mencionada textura de te, el compacte de mongeta tendra amb fons caramelitzat, el pollastre adherit a la cassola, i la quasi comestible truita a la crosta. crec que he trobat el secret de l'èxit d'en ferran adrià. gestió deficient del temps d'espera amb gestió eficient del resultat, i transformació del desastre en inspiració creativa.
osti, mentre escribia això se m'ha passat el moment de posar suavitzant a la rentadora i ja centrifuga. casu'm.
amb el temps d'espera definit, les complicacions no són menors. per definit que estigui, no hi ha mai l'equivalent exacte en altres activitats. la cuina és un dels protagonistes d'aquest temps definit. la impaciència innata de l'autora provoca resultats com la ceba carbonitzada, les infusions de clor, la ja mencionada textura de te, el compacte de mongeta tendra amb fons caramelitzat, el pollastre adherit a la cassola, i la quasi comestible truita a la crosta. crec que he trobat el secret de l'èxit d'en ferran adrià. gestió deficient del temps d'espera amb gestió eficient del resultat, i transformació del desastre en inspiració creativa.
osti, mentre escribia això se m'ha passat el moment de posar suavitzant a la rentadora i ja centrifuga. casu'm.
¨
el primer exàmen l'he aprovat amb un notable. ho dic per a elevar l'autoestima, la motivació, i l'ego, a més de per a deixar constància.
dilluns, el segon, processos socials. porto dies empassant-me aberracions en forma de pseudoarticles del nivell del que avui he produit. és duríssim.
el primer exàmen l'he aprovat amb un notable. ho dic per a elevar l'autoestima, la motivació, i l'ego, a més de per a deixar constància.
dilluns, el segon, processos socials. porto dies empassant-me aberracions en forma de pseudoarticles del nivell del que avui he produit. és duríssim.
# posted by Hanna B : 1:01 p. m.
Comments:
<< Home
Hanna, QUIN POST MÉS BÓ!!!!
Excel·lent anàlisi, excel·lent reflexió, excel·lents exemples, amena lectura.
(reverència)
Tot i que a les esperes forçades indefinides es poden fer tot de coses: trucades mentre esperes a les cues (sí, demano disculpes i em sap greu, sóc un d'aquests molests elements), escriure idees a la llibreteta bloguera, llegir llibres que duus a la bossa, prendre apunts de qüestions de feina, fer dibuixets a trossos de paper. Etc.
Malgrat tot, aprofitar el temps exhaustivament és una pèrdua de llibertat.
Però - part positiva- si aprofites cada minut, després perdre el temps improductivament complau infinitament més que abans.
Vaig a contemplar-me el melic una estona (si aconsegueixo doblar l'esquena!)
Excel·lent anàlisi, excel·lent reflexió, excel·lents exemples, amena lectura.
(reverència)
Tot i que a les esperes forçades indefinides es poden fer tot de coses: trucades mentre esperes a les cues (sí, demano disculpes i em sap greu, sóc un d'aquests molests elements), escriure idees a la llibreteta bloguera, llegir llibres que duus a la bossa, prendre apunts de qüestions de feina, fer dibuixets a trossos de paper. Etc.
Malgrat tot, aprofitar el temps exhaustivament és una pèrdua de llibertat.
Però - part positiva- si aprofites cada minut, després perdre el temps improductivament complau infinitament més que abans.
Vaig a contemplar-me el melic una estona (si aconsegueixo doblar l'esquena!)
gràcies xurri! estic en plena conversió al nivell sociòloga progre de pacotilla ;)
es pot trucar per telèfon, cert! el que passa és que la gent ESCOLTA, és terrible. i escoltar certes converses també és terrible.
marxo pitant que els fogons em reclamen, estic cuinant!!!
es pot trucar per telèfon, cert! el que passa és que la gent ESCOLTA, és terrible. i escoltar certes converses també és terrible.
marxo pitant que els fogons em reclamen, estic cuinant!!!
Talment com jo, hannab. Ja no podré escriure el post perquè no queda res a dir i tu ho has dit millor.
En tot cas, a mi que sóc comprador de mercat de divendres o de dissabte, em funciona força bé el sistema de calcular quanta estona trigaran a comprar la gent de les meves parades habituals i anar voltant. Això exigeix una forma física important i una capacitat de càlcul notable que jo, modèstia a part, cada dia domino més.
La questió de les trucades no la domino perquè, com sap tothom, no em sé ni la marca del meu mòbil, però ja que suggereixes el tema, no estaria malament inventar-se una trucada falsa d'aquelles que fessin fugir els altres compradors o compradores (el perill és que potser n'atrauria de nous, és clar).
Molt bé la teva nota. A veure si al final resulta que seràs la primera. ;-) I que no decaigui: et continuo vigilant.
En tot cas, a mi que sóc comprador de mercat de divendres o de dissabte, em funciona força bé el sistema de calcular quanta estona trigaran a comprar la gent de les meves parades habituals i anar voltant. Això exigeix una forma física important i una capacitat de càlcul notable que jo, modèstia a part, cada dia domino més.
La questió de les trucades no la domino perquè, com sap tothom, no em sé ni la marca del meu mòbil, però ja que suggereixes el tema, no estaria malament inventar-se una trucada falsa d'aquelles que fessin fugir els altres compradors o compradores (el perill és que potser n'atrauria de nous, és clar).
Molt bé la teva nota. A veure si al final resulta que seràs la primera. ;-) I que no decaigui: et continuo vigilant.
Esperar, trobo, no és tan dolent. De fet, si ho penso bé, ni tan sols ho trobo dolent. Més aviat m'agrada esperar, és com un temps extra que s'ens apareix de cop i volta, on no podem fer res, bé, potser observar el nostre voltant.
Definitivament, m'agrada esperar.
Definitivament, m'agrada esperar.
# posted by 
: 11/6/06 8:05 p. m.
: 11/6/06 8:05 p. m.
molt bo aquest post! descriu molt be les sitacions de les cues! Jo opto per la resignació i escoltar l'ipod. Massa sociabilitat tampoc en tinc així que interactuar amb els demés pringats que fan cues ni se'm passa pel cap...
Enhorabona pel notable i ànims amb la resta d'examens!!!
Enhorabona pel notable i ànims amb la resta d'examens!!!
pere, deus acabar esgotat amb aquesta estratègia de càlcul i passeig! reconec que quan vaig al mercat ho aguanto millor, hi ha més colors i més olors i més atraccions en general...
tema trucada: desenvoluparé la tècnica. m'inspiraré en malalties contagioses per exemple, ha de ser efectiu, segur!
gràcies per vigilar-me pere, m'ha anat rebé el segon també! et convidaria a una margarita, però no sé si en prens..
dersu, em sembla molt bé que t'agradi esperar, hi ha d'haver de tot al món ;) a mi observar també m'agrada, però als supermercats no gens, i casa meva ja me la tinc molt vista...
gràcies bellosoli, resignació, quin remei!
tema trucada: desenvoluparé la tècnica. m'inspiraré en malalties contagioses per exemple, ha de ser efectiu, segur!
gràcies per vigilar-me pere, m'ha anat rebé el segon també! et convidaria a una margarita, però no sé si en prens..
dersu, em sembla molt bé que t'agradi esperar, hi ha d'haver de tot al món ;) a mi observar també m'agrada, però als supermercats no gens, i casa meva ja me la tinc molt vista...
gràcies bellosoli, resignació, quin remei!
Molt bo!
Uff, felicitats, haig de reconèixer que a la cuina gestiono el temps tan malament com tu, bé, segurament pitjor!
Sort amb els exàmens ;)
Uff, felicitats, haig de reconèixer que a la cuina gestiono el temps tan malament com tu, bé, segurament pitjor!
Sort amb els exàmens ;)
# posted by : 12/6/06 10:54 p. m.
: 12/6/06 10:54 p. m.
Res de margarites, que mai se sap si acabaràs amb un sí o un no, ara, si me l'ofereixes tu... Deixant de banda el vi o la cervesa de dinars i sopars, manhattans en ocasions especials i on els sàpiguen preparar, algun marc de cava o xampany, o grappa, després de certs dinars,potser un bourbon i, per anar tirant els caps de setmana nocturns un raf de Giró.
Uf, he quedat molt alcohòlic, no continuo.
Uf, he quedat molt alcohòlic, no continuo.
gràcies niqmad! qualsevol dia inventem una delicatessen i ens fem rics ;)
pere, pel que dius a la teva vida només li falten les margarites! tot el que beus em sembla molt raonable (hip, m'ho sembla a mi que bec gairebé el mateix, substituint el manhattan per margarita i el bourbon per vodka)
postdata: estic rumiant si es podrien fer margarites per a postres al famos dinar pendent que se suposa que es farà i que se suposa que anirem. ja faré la proposta per la via democràtica en el seu moment (aviso que no es podrà votar en blanc ni nul)
pere, pel que dius a la teva vida només li falten les margarites! tot el que beus em sembla molt raonable (hip, m'ho sembla a mi que bec gairebé el mateix, substituint el manhattan per margarita i el bourbon per vodka)
postdata: estic rumiant si es podrien fer margarites per a postres al famos dinar pendent que se suposa que es farà i que se suposa que anirem. ja faré la proposta per la via democràtica en el seu moment (aviso que no es podrà votar en blanc ni nul)
Uix, hannab, que em sento al·ludit... La convocatòria va venint per correu-e. I dona, si porten molt d'alcohol, potser ens haurem de quedara dormir a casa de l'amfitriona, però....
Publica un comentari a l'entrada
<< Home
