diumenge, 4 de juny de 2006

mites i flors

això de posar-me a admirar un cantartista tot just després de la seva mort, és la segona vegada que em passa. la primera va ser amb en freddie mercury. i ara amb la rocío jurado.
diria que en tots dos coincideixen unes actituts molt dives en vida i unes morts dramàtiques i en plena glòria. i un valor i coratge en afrontar-les. i tot plegat, aquest mix, em sembla el cocktail perfecte per a obtindre un mite santificat. i jo sóc molt receptiva als casos aquests.
a la rocío en vida no me la mirava ni escoltava gaire, tot i que sabia que cantava dues cançons d'en raphael millor que en raphael: como una ola i como yo te amo.
o era en raphael que cantava dues cançons de la rocío jurado pitjor que ella? no sé en qui va pensar l'autor mític manuel alejandro en escriure-les, i no he trobat informació al respecte.
de fet aquest detall m'importunava, ho trobo un embolic que dos cantants tant peculiars cadascun a la seva manera, cantin les mateixes dues cançons. però bé, la rocío guanyava per golejada escandalosa, i les versions d'en raphael, (per a mi que era ell que cantava les cançons d'ella), eren males versions. tot i que el "xo" de como yo te amo m'encanta. però la resta, no, no, no. el raphael d'acord en el drama i el rebuig i el desig, però en passió, triomf total de la jurado.
de totes maneres, no he arribat mai a comprar cap disc dels queen després de. (abans de vaig comprar el under pressure als 15 anys). i no crec tampoc que ho faci amb la rocío ara. només constato que els admiro més que en vida i que fins i tot podria escoltar un disc sencer amb cert gust, cosa que abans, impossible (excepte les excepcions, quin embolic).
*
estic estudiant sistemes polítics i tot, absolutament tot, són excepcions, ja que no existeixen models polítics purs, i el caos que se n'ha derivat amb el professor embolicant-se a cada minut, s'extèn als estudis, a la que he entès un model, arriben les excepcions i m'ho destaroten tot.
*
ahir vam celebrar el casament de la germana mitjana amb un dinar molt agradable, totes tres germanes i parelles. avui ho recelebrem amb pares i yayos. i fet això, ja recobrarem l'estatus de família normal amb una de les tres filles casades, l'altra que viu en parella, i l'altra que viu sola i que diu que ja li està bé.
+
he superat el trauma flors: durant molts anys no he comprat flors degut a la pena que em causa que hagin de morir a canvi de la meva distracció visual-decorativa. però serà la primavera o serà que m'estic convertint en tieta granadeta, les flors cada vegada m'encisen més i no me'n vull estar de tenir-ne a casa. potser fomento la seva vida màrtir, però pitjor seria que moríssin pansides a la floristeria, aquest és el meu raonament justificatiu actual.
hi ha l'interessant cas de les roses. aquells senyors (indis o de països veins) que venen roses de nit, les cobren a 1 € i en general, són d'excel.lent qualitat. a la floristeria me'n claven 2 per rosa, i això perquè no vull ornaments ni arreglaments ni llaços. i no són tant tendres ni tant boniques. així que dit i fet, ara quan surti de nit em regalaré un parell de roses, i tornaré a casa amb honors de diva, i el taxista fent-me la ola.

Comments:
Una rosa per a tu, des d'aquí (la ola no te la faig perquè no em veig gaire de taxista).
 
De la mort d'en Mercury encara me'n recordo tot i que era molt jove. Els queen m'agradaven abans i em van seguir agradant després. Na Rocío no m'agradava ni abans ni m'agradarà ara tot i que he d'admetre que té un parell de cançons que estan prou be. Ara, el circ mediàtic amb que s'ha convertit la seva mort és d'escàndol!

Digues que si i regala't flors de tant en tant que alegren la vista!!!
 
gràcies albert, la ola no cal, que em malacostumaria ;)
així ets de queen bellosoli? estaria saber quin parell de cançons de la rocío t'agraden (espero que una no sigui que muera el amor, que és molt bèstia).
sí a les flors!
 
Hola guapa! Quant de temps!
Espero que et recordis de mi i del meu blog. que ja torna a estar actiu!
 
hoooola moderna, quina ilu tornar a saber de tu! ara vaig a llegir-te, me n'alegro molt del teu retorn!!
 
Pobra Rocio, quin festival... i que poc li va servir gastar-se la milionada que es va gastar en metges americans, que ni aquí ni allí ningú pot fer res amb el pàncrees més que marejar la perdiu i fer patir més i més temps, a ella i als seus.
Snif, pobreta.

Como una olaaa....
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?