diumenge, 4 de juny del 2006
mites i flors
això de posar-me a admirar un cantartista tot just després de la seva mort, és la segona vegada que em passa. la primera va ser amb en freddie mercury. i ara amb la rocío jurado. diria que en tots dos coincideixen unes actituts molt dives en vida i unes morts dramàtiques i en plena glòria. i un valor i coratge en afrontar-les. i tot plegat, aquest mix, em sembla el cocktail perfecte per a obtindre un mite santificat. i jo sóc molt receptiva als casos aquests.
a la rocío en vida no me la mirava ni escoltava gaire, tot i que sabia que cantava dues cançons d'en raphael millor que en raphael: como una ola i como yo te amo.
o era en raphael que cantava dues cançons de la rocío jurado pitjor que ella? no sé en qui va pensar l'autor mític manuel alejandro en escriure-les, i no he trobat informació al respecte.
de fet aquest detall m'importunava, ho trobo un embolic que dos cantants tant peculiars cadascun a la seva manera, cantin les mateixes dues cançons. però bé, la rocío guanyava per golejada escandalosa, i les versions d'en raphael, (per a mi que era ell que cantava les cançons d'ella), eren males versions. tot i que el "xo" de como yo te amo m'encanta. però la resta, no, no, no. el raphael d'acord en el drama i el rebuig i el desig, però en passió, triomf total de la jurado.
de totes maneres, no he arribat mai a comprar cap disc dels queen després de. (abans de vaig comprar el under pressure als 15 anys). i no crec tampoc que ho faci amb la rocío ara. només constato que els admiro més que en vida i que fins i tot podria escoltar un disc sencer amb cert gust, cosa que abans, impossible (excepte les excepcions, quin embolic).
*
estic estudiant sistemes polítics i tot, absolutament tot, són excepcions, ja que no existeixen models polítics purs, i el caos que se n'ha derivat amb el professor embolicant-se a cada minut, s'extèn als estudis, a la que he entès un model, arriben les excepcions i m'ho destaroten tot.
*
ahir vam celebrar el casament de la germana mitjana amb un dinar molt agradable, totes tres germanes i parelles. avui ho recelebrem amb pares i yayos. i fet això, ja recobrarem l'estatus de família normal amb una de les tres filles casades, l'altra que viu en parella, i l'altra que viu sola i que diu que ja li està bé.
+
he superat el trauma flors: durant molts anys no he comprat flors degut a la pena que em causa que hagin de morir a canvi de la meva distracció visual-decorativa. però serà la primavera o serà que m'estic convertint en tieta granadeta, les flors cada vegada m'encisen més i no me'n vull estar de tenir-ne a casa. potser fomento la seva vida màrtir, però pitjor seria que moríssin pansides a la floristeria, aquest és el meu raonament justificatiu actual.
hi ha l'interessant cas de les roses. aquells senyors (indis o de països veins) que venen roses de nit, les cobren a 1 € i en general, són d'excel.lent qualitat. a la floristeria me'n claven 2 per rosa, i això perquè no vull ornaments ni arreglaments ni llaços. i no són tant tendres ni tant boniques. així que dit i fet, ara quan surti de nit em regalaré un parell de roses, i tornaré a casa amb honors de diva, i el taxista fent-me la ola.
# posted by Hanna B : 11:49 a. m.
Comments:
<< Home
De la mort d'en Mercury encara me'n recordo tot i que era molt jove. Els queen m'agradaven abans i em van seguir agradant després. Na Rocío no m'agradava ni abans ni m'agradarà ara tot i que he d'admetre que té un parell de cançons que estan prou be. Ara, el circ mediàtic amb que s'ha convertit la seva mort és d'escàndol!
Digues que si i regala't flors de tant en tant que alegren la vista!!!
Digues que si i regala't flors de tant en tant que alegren la vista!!!
gràcies albert, la ola no cal, que em malacostumaria ;)
així ets de queen bellosoli? estaria saber quin parell de cançons de la rocío t'agraden (espero que una no sigui que muera el amor, que és molt bèstia).
sí a les flors!
així ets de queen bellosoli? estaria saber quin parell de cançons de la rocío t'agraden (espero que una no sigui que muera el amor, que és molt bèstia).
sí a les flors!
hoooola moderna, quina ilu tornar a saber de tu! ara vaig a llegir-te, me n'alegro molt del teu retorn!!
Pobra Rocio, quin festival... i que poc li va servir gastar-se la milionada que es va gastar en metges americans, que ni aquí ni allí ningú pot fer res amb el pàncrees més que marejar la perdiu i fer patir més i més temps, a ella i als seus.
Snif, pobreta.
Como una olaaa....
Publica un comentari a l'entrada
Snif, pobreta.
Como una olaaa....
<< Home
