dijous, 22 de juny de 2006

ideal versus real -solstici d'estiu-

sembla mentida la diferència que hi ha entre l'ideal i la realitat. el meu ideal de solstici d'estiu és irreal.
per començar, no hi ha petards manipulats per inexperts. hi ha petardets, dels simpàtics, que són els que se senten només cada tres quarts d'hora o així, i uns quants focs artificials bonics i senzills, repartits amb gust durant la nit. que, per descomptat, serien única i exclusivament manipulats per professionals del ram de la pirotècnia (titolats). sobre les bengales no em puc pronunciar. de vegades al meu ideal n'hi ha, de vegades no. em pesa que a la meva infància fossin considerades una cosa molt fifi que ens deixaven fer a les nenes -sota supervisió-.
per descomptat que hi hauria fogueres. ni massa grosses ni massa petites, amb unes flames molt enlairades i poc fum, amb una cadira al damunt, i mai envoltades d'aquells artefactes metàlics pintants de groc que t'inciten a l'arrepenjament i contemplació aborrallonada (softcatalà per a aborregada) del què hi hagi a l'altre cantó.
hi hauria orquestres, sense bafles, per l'amor de déu. sense micròfons que piten ni cantants dient "si, no, si, no" durant els cinc minuts previs. sense endolls, per entendren's. amb la vestimenta dels músics i cantants ja no m'hi fico, però pel gust natural que imperaria al meu solstici ideal, no hi hauria armilles, ni lluentons, ni minifaldilles, ni brillantines (... etc).
hi hauria coca, que tindria forma de coca, és a dir, quadrada. amb fruita confitada de veritat i no plastificada. no cal dir que aquella pasta groga imitant la crema no se li hauria acudit a ningú de fer.
es ballaria i es saltaria, sense gaire ordre ni gràcia, només per al desofec del cos i l'ànima. rauxa de la de tota la vida. el mam li sentaria bé a tothom i ningú rojaria ni faria esteses lamentables ni d'altres inconveniènces mal anomenades excessos. hi hauria excessos perquè seria el solstici, però serien excessos esquisits. al meu ideal no hi hauria cap ni una vulgaritat.
i amb el dia clarejant i les primeres orenetes cantant, ens retirariem cap a on fos, tots satisfets. i les deixalles no existirien perquè als meus ideals no hi ha ningú que llenci res al terra.
+
la realitat de passat demà demostrarà de nou que de l'ideal al real només que hi ha pura coincidència. i jo voldria saber, perquè el que impera està tant allunyat del meu ideal? sóc la única que aspira a un solstici bonic? sóc una fonamentalista dels solsticis ideals? el mal gust és el mal de la nostra època? s'estèn, maligne, pertot, i no hi ha res a fer?
ai, ja ho diu ma mare que tot és culpa d'haver anat a un cole massa hippy.

Comments:
De debó t'agradaria que els teus ideals es materialitzessin? que els teus anhels més pregons es fessin presents? que els teus desitjos esdevinguessin realitats?

Tot i que si només és per un dia ...
 
A mi em semblen uns desitjos molt raonables. Ara ja és massa tard, però per l'any que ve podem organitzar una negociació col·lectiva amb els nostres conciutadans (quants seran en total?) i segur que no tindrem problemes per aconseguir el que demanes i que jo, més o menys, comparteixo.

(Bona revetlla!)
 
ummm que bonito. Me invitas?? Hubiera molado conocer tu cole.
 
dersu, per un dia, sí, i tant!
ostres pere, d'acord, jo amagada amb el guió per si et descuides alguna cosa i tu al balcó fent el pregó ;)
holas ten! me alegro de verte por aquí, invitada, claro!
 
a mi me revienta tanto petardo, un calor infernal, las ventanas cerradas, el perro y los gatos temblando, hay que drogarles un poco para que no les de un patatus.

otra gran noche para conducir, todos locos, excitados notando o no que hoy el terreno iluminado mide más metros que otro.

yo me voy a la playa.
 
en el meu ideal... no hi haurien incendis jeje
potser seria una festa mes del estil menorquí...
pero m'agradaria intimista, aixo segur.
 
Com diu la dita:
Bany de Sant Joan,
salut per tot l'any.

Bona idea la platja! Llàstima que estarà plena de gamberros que la deixaran feta un fàstic. Tens tota la raó senyoreta Hippy "ideal vs real"
 
ooohh Sant Joan!! i jo a Londres... no m' enrecordava! i aci sense platja... poca cosa farem... tu almenys si que en tens per poder anar/hi! ;)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?