dijous, 29 de juny del 2006

de pressa, de pressa, que no hi ha temps!!

ara resulta que servidora, de cop, té temps. lliure. el temps lliure és una cosa perillosísima i que cal combatre com calgui. el temps no ha de sobrar mai. ha de faltar, sempre. o semblar-ho.
+
amb l'objectiu d'ocupar el temps lliure que s'estèn davant les meves tardes d'estiu, estic buscant cursets. coses creatives i tal. però el curset que voldria no existeix, ja que em nego a fer intensius de quatre hores diàries de dilluns a divendres, que això ja ho he fet tot l'any!!
busco un curset a la meva mida, interessant, motivador. un parell d'horetes dos o tres dies a la setmana, per a tenir els altres dos o tres dies de la setmana lliures a disposar com més em convingui.
mentre espero que aparegui allò que desitjo, aprofito per anar a nedar. dia sí, dia no, per agafar ritme. ahir ja podia fer quatre piscines seguides sense reposar. el primer dia havia de parar a cada piscina (ejem, de 25m).
el cansament endorfínic post piscina és meravellós. torno a casa totalment col.locada. i cansada. anit a les 11 ja veia les ales d'en morfeu.
*
tema musical. estic corsorpresa en notar com s'han accelerat els ritmes als nostres temps. repesco cançons de la meva joventut i totes em semblen lentíssimes. com si posés un single en un tocadisc a 33rpm. és frustrant, jo llavors les trobava perfectes. a la velocitat correcta. i ara les trobo arrossegades, com si vinguessin tots d'una sessió de natació.
i a més hi ha l'efecte teclat. sempre he estat molt fan del tecno i des dels seus bons principis em vaig enganxar a tota melodia que inclogués un teclat, a poder ser de grup alemany vestit amb mono. amb els anys, n'hi ha que han sobreviscut amb dignitat, n'hi ha que no. quina decepció que aquelles melodies adorades em facin pensar ara en el defenestrat organista de la cabra.
per altra banda, als 80, es perdoni que em repeteixi com l'all, tot grup famòs tenia teclat i melodia teclat en un moment o altre de la cançó. això també m'ha sorprès, serien influències del tecno o nuse.
^
m'estic embolicant massa. acabo bruscament, però deixo moments musicals: els cars, que eren un grup de rock i que segueixen sonant bé com a tals. que serveixi la mostra com a botó per il.lustrar l'efecte teclat patinador. prego s'escolti atentament, i s'esperi amb paciència els moments estelars, per a evocar la cabra fent acrobàcies sota una sola pota.
+
the cars - just what I needed (1978).
+

Powered by Castpost

Comments:
Molt perillós el temps lliure, massa temps per pensar. Fes curset de cuina malaia, o aprens suagili o a tocar l'harmònica.
 
ooiis! m' he posat malalta quan he llegit el titol del teu bloog! a Anglaterra el quickly sempre el tenen en la boca... quina mania d' anar depressa xe. En lo bonico que es fer les coses aspaiet i en bona lleta ;)
 
Es cert que tenim la mania de fer moltes coses, i anar sempre al limit, però esta molt be, de tant en tant fer les coses al seu ritme mes relaxat. Així pots disfrutar-ho mes.I si disposses de mes temps, intentar fer allò que sempre vols fer i mai tens temps de fer: (llevar-se tard, no fer res, escoltar musica, anar a museus, passejar,etc.)

La foto de la Cabra, es dels Ports oi?
 
siii alatrencada, vull fer un curset d'aquests? on els trobo?
olenska, poc a poc i bona lletra, és una dita ben passada de moda, eh?
viatger, el ritme relaxat és una cosa inassolible!
la foto és del google... vaig posar cabra i va sortir, tatxan!
http://www.espacionatural.com/4images/img1578.htm
 
Jo optaria per l'aburriment. Aburrir-se, crec, és el millor que es pot fer en aquest mon (i sé el que em dic).
 
M'encanta aquesta sensació despres d'haver nedat. Ho trobo a faltar.
 
dersu, des de que hi ha blogs que no m'avorreixo ;)
holins irene! sí, és una sensació fantàstica, però amb la calor s'ha d'anar amb compte, que baixa l'energia i hi ha dies que torno a casa a quatre potes...
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?