dissabte, 17 de juny del 2006
(a casa, però lluny)
aquesta tarda m'ha condit (verb beneït per softcatalà). he estudiat, he comprat verdures, he fet escalibada, m'he depilat les cames, he assajat tres nous pentinats, he mirat i renegat d'en isma (que encara és hora que m'ensenyi res, i si el torno a sentir dir textura m'agafa un atac) i he fet un sopar ben bó: tonyina a la planxa amb l'escalibada.però m'he sentint intesament reclosa, és el fet de saber que tens un examen pendent. demà torno a la biblioteca, que em rejoveneix. estar envoltada de jovent amb tot l'aspecte d'aspirar a aprovar les p.a.a.u. em revitalitza.
el darrer exàmen (26 de juny) és el d'història social contemporània, i això fa que em distregui força sovint. intento recrear-me en el que estudio, sigui la revolució francesa, sigui la russa. tot plegat m'admira/entristeix. tantes vides perdudes, tantes lluites. no hauriem d'oblidar que el nostre actual matalàs de benestar reposa pel damunt de moltes vides i molts patiments. molts herois i heroïnes anònims.
d'altra banda, escolto en neil young. una de les tantes músiques pendents, tenia algun k7 antic que ja no era ni audible. que bo és el harvest. (la lletra de heart of gold, no podria dir-ho millor) com mola aquest esperit de l'amèrica alternativa i progre i descalça i melenuda. sóc molt pro americana, s'entèn que del bàndol demòcrata o més aviat de l'àcrata. no entenc les tonteries antiianquis i l'absurditat de ficar 266 milions de persones al mateix sac. jo somnio en tornar als estats units, amb el fantàstic record d'un viatge en tren de xicago a san francisco, i recorrent california (és un dir, en tres setmanes) i un altre viatge a nova york (una setmana). i vull més. terres infinites, paisatges salvatges, espectaculars, gents amables, senzilles, gasolineres, motels, bars de carretera, estètica retro, molta calor, bon menjar (massa), molt bon rotllo i res gens car.
de la part republicana dels estats units ja hi ha molta gent que en parla, i no en tinc cap intenció ni ganes.
bé, prou somnis, que sóc a casa, suant, davant l'ordinador, amb els auriculars i amb el tendre neil cantant alabama.
*
*
... alabama no s'ha volgut pujar. així doncs: harvest.
# posted by Hanna B : 12:00 a. m.
Comments:
<< Home
si que per arribar on estem hi ha hagut massa morts. Per això fot ràbia veure com certa gent frivolitza amb temes tan seriosos com l'holocaust nazi comparant la situació que viuen per pertànyer a cert partit polític amb la terrible situació que van viure els jueus. Hi ha massa gent que té massa poc respecte per la història.
Els USA són molt grans i per tant hi ha de tot. Jo només hi he estat una vegada. Vaig estar cinc dies a New York per anar, tot seguit, tres setmanes a un poble de South Carolina. Els contrastos són evidents: de l'espectacular i cosmopolita Nova York a un poble conservador dels sud dels USA on un carrer divideix la part dels blancs de la dels negres... però tot i així hi havia bona gent, com a tot arreu. Un pèl obsessionats amb Crist i Déu i tot plegat, però be... A mi m'ha quedat moltes ganes de tornar als Estats Units, però prefereixo anar a un lloc més tipus New York que no pas Harstville.
Els USA són molt grans i per tant hi ha de tot. Jo només hi he estat una vegada. Vaig estar cinc dies a New York per anar, tot seguit, tres setmanes a un poble de South Carolina. Els contrastos són evidents: de l'espectacular i cosmopolita Nova York a un poble conservador dels sud dels USA on un carrer divideix la part dels blancs de la dels negres... però tot i així hi havia bona gent, com a tot arreu. Un pèl obsessionats amb Crist i Déu i tot plegat, però be... A mi m'ha quedat moltes ganes de tornar als Estats Units, però prefereixo anar a un lloc més tipus New York que no pas Harstville.
En Michael Landon des del cel somriu perque diu que s'ha sentit afalagat. Però potser no anava per ell, sino més aviat pel Robert Redford? (parlo estèticament, ja ho veus). Jé.
Crec que el que resulta més trist del nostre actual matalàs de benestar és que segueix nodrint-se d'una manera ben semblant, però no ens ho sembla. Per que està lluny. Per que no ens ho ensenyen. Dissociaciò moral. Ais.
En Neil Young era the wall-paper music of my home sweet home when I was a little child....
Crec que el que resulta més trist del nostre actual matalàs de benestar és que segueix nodrint-se d'una manera ben semblant, però no ens ho sembla. Per que està lluny. Per que no ens ho ensenyen. Dissociaciò moral. Ais.
En Neil Young era the wall-paper music of my home sweet home when I was a little child....
sip bellosoli, cal recordar que no sóm on sóm gràcies a la bona sort sinó a l'esforç de moltes persones i la seva lluita..
interessant la teva experiència als usa, realment allà hi ha molt fanàtic religiós, però l'amèrica profunda m'atreu, fins i tot la republicana (allò de veure les coses amb els propis ulls)
ui xurri un tipus landon ja m'agrada, el redford em fa una mica d'angúnia (ell i tots els guapos, de fet...)
sobre el temilla de reflexió social, em temo que vaig patir una rissaga mental i se'm va oblidar algun terme... com afegir occidental a història social contemporània, i concretar que no em referia tant a comoditats materials com socials i que els drets adquirits que ara ens semblen tant naturals han estat aconseguits mitjançant lluites i sang, ja sigui aquí ja sigui a d'altres països als que hem acabat imitant.. ai que ja m'embolico de nou...!
Publica un comentari a l'entrada
interessant la teva experiència als usa, realment allà hi ha molt fanàtic religiós, però l'amèrica profunda m'atreu, fins i tot la republicana (allò de veure les coses amb els propis ulls)
ui xurri un tipus landon ja m'agrada, el redford em fa una mica d'angúnia (ell i tots els guapos, de fet...)
sobre el temilla de reflexió social, em temo que vaig patir una rissaga mental i se'm va oblidar algun terme... com afegir occidental a història social contemporània, i concretar que no em referia tant a comoditats materials com socials i que els drets adquirits que ara ens semblen tant naturals han estat aconseguits mitjançant lluites i sang, ja sigui aquí ja sigui a d'altres països als que hem acabat imitant.. ai que ja m'embolico de nou...!
<< Home
