dimarts, 27 de juny del 2006

canvi de registre

la dinàmica de que se me'n va la olla i després em disculpo em comença a neguitejar. no vull que es converteixi en hàbit ni res similar, així que evitaré fer tot comentari afegit sobre el tema de sota. assumeixo les meves mancances així com desitjo que tot qui això llegeixi me les disculpi. esperem. amen.
+
així doncs, germans, cantem, amb força, tots:
oh, quin gran goig, quina joia, quan els exàmens s'acaben!
(bis, bis)
oh, quin goig tant gran, quan els exàmens s'acaben!!
(bis, bis)
s'han acabat, fiu, hip, ioupi, visca!!!!!! ja sóc lliure, ja no tinc la sentència de dilluns -> exàmen per a una bona temporada. ja he anat a vaguejar per diagonal mar com una consumista despreocupada, ja he notat el relaxament a les cervicals, ja no tinc mal de cap, ja puc sortir de casa sense culpabilitats, ja puc organitzar el meu oci amb llibertat, ja suspiro alleujada!!
+
ah, ahir, a classe, fent el darrer, mentre ens entregaven els fulls de preguntes, em mirava els meus companys, i sentia una intensa corrent de germanor i simpatia cap a ells. hem estat junts tot el curs, els jovenets em fan tanta gràcia, la seves vestimentes, els seus posats rebels, el guaperes amb els seus braços tatuats. ai. l'osset de peluix que s'ha fet un tall de cabells modernet. ai. l'anarcokupa canòs que em va donar xerrera neguitosa pre-exàmen. ai. quin gran moment d'esperit de final de curs i de l'hora dels adéus. quin sentiment de ventrada (softcatalà, jo no he estat! és el que surt per camada). després tots al bar, bevent aigues i refrescos, com un jovent formal i prometedor i de sanes costums. adéu, adéu, adéu, fins l'any que ve!
***
en el futur immediat, un parell d'actes festius i socials. el primer, dinar de blogaires, el proper dissabte dia 1 a casa la mar al que assistiré encantada de la vida, tot i no ser partidària d'aquesta mena de coses. però em fa molta il.lusió conèixer les persones i veure les cares, perfí. proposo fer un joc als que hi anem: fer una breu descripció física de com creiem que són els altres. i després comparar amb la realitat, segur que hi haurien sorpreses! per part meva, faré els deures.
per altra banda, si algú que llegeix això no n'estava assabentat/da i li fa gràcia venir, ja ho sap! només cal enviar un mail i se li donaràn les coordenades. queden coses per concretar, com el menú final i si es cuina allà o es porta el menjar fet, restem a l'espera de l'imminent consens.
el segon: he decidit fer una festassa a casa per a celebrar el meu proper aniversari. sí, entraré dins un número ja gairebé obscè de la maduresa, i ho faré sense dissimular ni res, que es noti!
el més prioritari és començar a convidar, i comprar alguna mena de material catifa per a cobrir el terra del menjador. per altra banda, estic baixant la banda sonora de la nit, que serà petardíssima i vuitantera amb algun toc actual. haig d'agraïr a sant e-mule per la seva generositat infinita. estic trobant tot el que busco i més!
això és tot per ara... seguirem..!

Comments:
I no fora millor fer un dinar de germanor amb les persones que imaginem que hi ha darrera els blocs, que no pas amb les persones que realment hi ha?

Clar, que no sembla una cosa fàcil. O potser si?

De totes maneres, bon profit.
 
T'acompanyo en el sentiment d'alegria i en la síndrome d'Estocolm -és broma, la segona-.

Els joves de vegades sou tan obscens: una descripció física... Estic temptat de passar-me a la proposta de dersu. En fi, espero que tinguis consideració amb els ancians.

(i els deures?)
 
creo que me sentiría muy ñajo
 
Fer anys sense vergonya, i tant. Fes-ne una de ben sonada de festa!

I això del dinar de blocaires és bona idea. Divertit conèixer les cares "reals" ;-) Jo dissabte estaré de casament...
 
ai! la sensació d'acabar el darrer examen! quin plaer!!! tot l'estiu pel davant...

Jo no acostumo a imaginar a la gent més que com una imatge borrosa, així que difícilment podria descriure ningú...

Fes festasa per l'aniversari!!!
 
Hannaaaaa esa fiesta pa tu cumple tiene una pinta estupenda!! Seguro que será divertidísima!! Creo que haré lo mismo en mi próximo cumple que haré 30 y me deprime un poco....
Issis....hacía mogollón que no escuchaba lo de "ñajo", creo que fue en Barcelona cuando yo era "ñaja" jijiji
 
dersu, seria fantàstic, però em temo que en realitat no existim, ai quina por...
pere, no ho puc evitar, a tu per exemple t'imagino molt clarament, i segur que m'equivoco! els deures els duré en un paperet, i recitaré als postres ;)
issis, ñajo, jeje, molaria verte tambien, eh?
això d'imaginar gent és curios, n'hi ha que els veig claríssims i n'hi ha que els veig ben borrosos, que curios...
ei alatrencada i bellosoli i tenblog, la festa m'està estressant de mala manera. em sembla que hi haurà canvis de darrera hora...ai ai aiiiiii
 
No t'havia llegit el darrer comentari, Hanna. Ho sento. I em temo que em quedaré per sempre més sense saber-ho. Ja ho has vist, però, la realitat sempre supera la ficció :-(
Esperò que no em consideressis ignífug ;-)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?