Hanna B - que no sap on és i d'això tracta-

aquests exàmens de juny, de moment els porto socialment bé. la darrera setmana ha estat un intensiu de menjars i sopars, que deien la meva germana i el seu ja marit que no volien celebrar el casament i si es descuiden el que no volien era deixar de celebrar-lo!! compto tres dinars i un sopar en sis dies, i els que m'he saltat, excusada per les obligacions d'estudiar.
un cop encarrilats els actes socials, i amb nul.les ganes de recluir-me, he decidit maximitzar el temps, cosa ben possible si una s'hi posa. bàsicament, això vol dir que no penso deixar de sortir de nit, i que no penso deixar de sortir pel que sigui que se'm requereixi.
avui, en plena fase post-casament, he passat una bona tarda de concentració i recolliment (estudiant a la biblioteca), i com a premi, hi ha hagut sessió de margarites, que el meu cos les reclamava amb ànsia. la meva estimada fada madrina m'ha acompanyat, i li agraeixo molt. ha fet un esforç, que estava saturada de feina i de mal d'esquena i a més i per a més inri, la meva ànima ha decidit que avui era el dia de desafogar-se d'algunes profundes penes que l'afligien, i li he fet un petit numeret. dissimulat, però numeret. gràcies fada (!). de veritat.
+
com a gran novetat, em complau informar que ja tinc àudio al pc. feia un any que patia un pc sordmut, i el meu cunyat ja oficial m'ho va solucionar en pocs minuts. crec que no sóc capaç de transmetre via blog el canvi que la meva vida ha experimentat. estic colmada de satisfaccions fins al més alt nivell. no només perquè puc escoltar música directament de l'ordinador, sinó perquè a més, faig ús de l'emule. quin invent. el primer dia vaig pensar que no hi havia cap música que em calgués baixar. deuria estar bloquejada davant tal disponibilitat, davant tal gratuïtat, davant tal obscenitat. un cop encarrilada la cosa, vaig fent, a un ritme crec que prudent, però molt satisfactori. molt. petites joies que feia anys que no escoltava. petites joies que feia anys que havien quedat petrificades en una època, ara cobren vida de nou. i el plaer és infinit. és inenarrable. sóc molt, molt feliç. o estic molt, molt satisfeta. molt. a més, compartir també satisfà. mola veure com gent amb nics tals com xtreme es baixen els pet shop boys que fa poques hores que jo també m'he baixat. tot plegat és una comuna internauta anònima ben curiosa.
*
aquest migdia m'han fet una enquesta telefònica sobre la darrera campanya publicitària de TMB. de fet, en plà encobert. em preguntaven si recordava algun anunci sobre transports públics a la tv. i he picat com una truita de riu ansiosa per ser rostida. és clar que el recordava! he pogut desafogar-me bastant, tot i les prevencions de la pobra noia que feia la seva feina i s'havia de restringir a unes preguntes i unes respostes prèviament formulades. davant quina puntuació li donaria a l'anunci, cap dubte: un zero. davant què em transmet l'anunci, cap dubte: indignació. davant la credibilitat de l'anunci, cap dubte: cap ni una. i que li quedi clar, senyoreta, que aquest anunci, resulta que el pago jo. jo pago per a que una model faci veure que li treu la pols a una barra d'un autobús mig buit i al que sembla haver pujat empesa per les ganes de seduïr a nosequí. no a mi. ja li he fet saber a l'enquestadora que els autobusos al meu barri són rars, infreqüents, irregulars, lents, i mal comunicats amb el centre. només m'ha quedat una petita inquietut. al final de la conversa m'ha demant unes dades personals. nom, edat. i si visc sola. això m'ha mosquejat una mica, perquè no acabo de veure aquesta variable a les enquestes, ni la seva relació amb les respostes. a no ser que interpretin viure sola com a element distorsionador negatiu. a no ser que la enquesta me la fes una portaveu dels atracados silenciosos. seria massa. jo que me l'he pres seriosament.
^
m'he baixat el fundamental dels pet shop boys. no els he estafat ni res, perquè no me l'hauria comprat. de moment, promet. estic molt amb el concepte que volen transmetre: èpic.

a mi tot el que soni a èpic m'enganxa. efectes secundaris d'haver mirat el barrio sèsamo, sospito. (ei, que aquest és l'acudit amagat del blog!)

penjo la cançó que em sembla més petarda i que més m'ha enganxat a la primera: integral.

*

a falta d'inventiva (llegeixi's temps) poso una foto que pertanyia al blog antic. he decidit repescar imatges de tant en tant d'allà.

&

casi no s'ha notat l'efecte de les margarites amb alcohol. oi. ?

Powered by Castpost