dilluns, 22 de maig del 2006
rituals i desviacions
aquest divendres se'ns casa la germana mitjana, pionera en treure's el carnet de conduir, en quedar-se embarassada i ara en això. de les tres coses, jo només voldria treure'm el carnet, a poder ser il.legalment. les altres dues serien fruit d'unes maniobres per a les que no estic en circuit. -ni aspiro, ni espero, ni suspiro-.
però la germana pionera es casa a madrid i amb els pares de testimoni, les seves germanes no hi anirem per motius d'organització familiar. el meu cunyat té 12 germans amb respectives parelles i criatures, i no es poden fer discriminacions, és a dir, volen un casament íntim i així serà.
^
coses que ens quedem amb les ganes la meva germana petita i jo: algunes, a saber:
.
.
acomiadament de soltera? nooo!
pluja d'arròs? mmmm: no.
pluja de pètals de flor o d'altres? : menys encara!
recollir allò del ram? tampocccc! (parlo per mi, a la germana petita li encantaria).
cridar quesebesen? mmm: sí.
cridar: ala, que va de ocho meses! mmm: sí.
el banquet? sí.
el ball posterior amb barra lliure? síiiii.
omplir el llit de matrimoni de talc? mmm: no.
deixar plats plens de fabada litoral a les tauletes de nit? (sí, es va fer amb uns amics, que no van poder dormir en tota la nit de la fortor, ai mare!) mmm: no.
crec que és tot el que se'm acut que es fa a un casament. que per altra banda és en aquest cas una formalitat d'aquelles que es fan quan la parella passa a família. i que ja fa anys que són una parella excel.lent.
*
tanco parada que tinc molta feina. avui he descobert que tinc una greu desviació relacionada amb el blog: em posa moltíssim saber que no puc escriure perquè sóc a la feina i perquè tinc molta feina i perquè tinc al jefe al costat. i no diguem fer-ho: la culminació de l'èxtasi. em temo que en això no sóc tampoc pionera. deurem ser un munt de malalts clònics a hores d'ara. terapeutes, poden anar fent cursets al respecte. em presto d'exemple (cobrant).
# posted by Hanna B : 12:02 p. m.
Comments:
<< Home
Ho he entès be? no aniràs a la boda de ta germana perquè el cunyat té massa germans i no els pot convidar a tots? Joer, això no ho havia vist mai! Ale! doncs no els hi facis regal que és una pasta que només es compensa si pots anar al banquet i fotre't "morao" de tant menjar i beure!!! felicitats a ta germana!!!
Això dels casaments sempre m'ha resultat curiós en l'aspecte de celebració. En el meu -no sé si ho he dit en algun altre lloc-vam ser quatre, els nuvis (dos), una parella d'amics-testimonis, un d'ells feia les fotos amb la meva màquina; també el capellà, és clar,, i em sembla que un escolà. L'església cèntrica i amb flors, com correspon. Vaig tenir un petit problema amb el vestit perquè no me l'havia provat des que dues setmanes abans l'havia comprat; la núvia, cap contratemps... Bé, no explico la continuació perquè tampoc és qüestió d'entrar en detalls. No recordo si el mateix dia o el següent vam trucar a les mares per dir-los que ens havíem casat: van exigir proves. D'això fa... Ho hauré de pregutar perquè recordo el dia però no l'any.
Ja m'agradaria la teva desviació blocaire i tenir aquestes sensacions, però gairebé sempre em vigilen de 20 a 30 parells d'ulls a la feina i no crec que tingués gaires possiblitats. Potser un dia intentaré un esborrany.
Ja m'agradaria la teva desviació blocaire i tenir aquestes sensacions, però gairebé sempre em vigilen de 20 a 30 parells d'ulls a la feina i no crec que tingués gaires possiblitats. Potser un dia intentaré un esborrany.
El millor que es pot fer en cas de casament és fugir. Sobretot si ets un dels protagonistes.
# posted by 
: 22/5/06 6:37 p. m.
: 22/5/06 6:37 p. m.
Aixó dels casaments és com la mili i els parts: propici a les batalletes. Jo procuro no fer-ho, però de vegades em disparo.
Avui no m'en he pogut estar, però abans de fagocitar-te els comentaris, he fet un post: el primer en català de la Xurri. Ara el penjo...
Jo a la feina no goso bloguejar, tenim un sistema que fa que a totes les pàgines que visitem deixem rastre amb el nom de l'empresa i ens poden pillar.
Avui no m'en he pogut estar, però abans de fagocitar-te els comentaris, he fet un post: el primer en català de la Xurri. Ara el penjo...
Jo a la feina no goso bloguejar, tenim un sistema que fa que a totes les pàgines que visitem deixem rastre amb el nom de l'empresa i ens poden pillar.
aiaiai bellosoli, que em caurà un puro! no és això, no... es volien casar sols, a l'estil del pere, però es van afegir els pares, i despres ens van dir a la resta, que si ens convidaven ja no podien fer el casament tal i com el volien, i ja ho entenem, almenys les germanes catalanes ;)
ja ho celebrarem quan vinguin de viatge de noces aquí!
pere, els detalls són el que compta! ;) no et cordaven els pantalons potser? les fotos capten el detall?
jeje, dersu, això no es fa home, fugir mai! les coses es deixen clares i no cal arribar a extrems dramàtics...
xurri, però ja has parat eh? que la liz taylor ha de mantenir-se com a recordwoman al respecte...
stic a l'espera de llegir-te però no et veig! on és aquest post en català???
ja ho celebrarem quan vinguin de viatge de noces aquí!
pere, els detalls són el que compta! ;) no et cordaven els pantalons potser? les fotos capten el detall?
jeje, dersu, això no es fa home, fugir mai! les coses es deixen clares i no cal arribar a extrems dramàtics...
xurri, però ja has parat eh? que la liz taylor ha de mantenir-se com a recordwoman al respecte...
stic a l'espera de llegir-te però no et veig! on és aquest post en català???
Hanna b, no t'havia llegit mai (només als comentaris que fas a ca la xurri o a cal bellosoli) Ara que ho he fet, sé que tornaré. Un petó des del meu mar.
ostes, jo crec que estaria celosa si jo no anara a la boda de la meua germana... però bueno, si ho vol aixina, s´ha de respectar...
# posted by : 23/5/06 12:56 p. m.
: 23/5/06 12:56 p. m.
Crec que actualment hi ha pocs motius de celebració/reunió familiar extra(fora del Nadal i similars),que es realizin en familia sençera (mes enllà de pares/fills) , ja que hem anat eliminant-los (p.e.comunions ?) aixi com tambe ha baixat en nombre de fills i per tambe les vegades al llarg de la vida que les fas. Crec que si et cases, ho has de celebrar amb els teus, encara que això representi un mal de cap( i butxaca) una temporada.
Jo vaig casar-me pel civil i vaig convidar tota la familia (uns cent i pico (som set germans i la meva dona també)
I aquest post ha estat fet des de la feina, al costat de companys que si volen poden veure que no estic currant de veritat , amb tot el morro, i això que tinc força feina.
Salut Hanna i fes que et convidi al casament , un/a sols es casa un cop a la vida (de veritat)
Jo vaig casar-me pel civil i vaig convidar tota la familia (uns cent i pico (som set germans i la meva dona també)
I aquest post ha estat fet des de la feina, al costat de companys que si volen poden veure que no estic currant de veritat , amb tot el morro, i això que tinc força feina.
Salut Hanna i fes que et convidi al casament , un/a sols es casa un cop a la vida (de veritat)
salutacions i benvinguda arare! quan tingui temps per llegir (que costa més de trobar que per escriure, et visito..)
olenska, si que ho respectem, sclar, i fins i tot la comprenc!
jeje viatger, jo no li puc fer canviar la decisió sobre una cosa així, s'ha de casar com ella vulgui... i ara la petita diu el mateix, o sigui que em quedaré sense poder anar al casament de les meves germanes, quines coses..!
llavors tu també ets un afectat pel síndrome excitament bloguer a la feina?
olenska, si que ho respectem, sclar, i fins i tot la comprenc!
jeje viatger, jo no li puc fer canviar la decisió sobre una cosa així, s'ha de casar com ella vulgui... i ara la petita diu el mateix, o sigui que em quedaré sense poder anar al casament de les meves germanes, quines coses..!
llavors tu també ets un afectat pel síndrome excitament bloguer a la feina?
ja m'han il.lustrat: una esmena del PNV d'ara fa un any va incloure a l'article 68 del codi civil que home i dona estàn obligats a "compartir tasques domèstiques i la cura i atenció d'ascendents i descendents i d'altres persones al seu càrreg".
Publica un comentari a l'entrada
<< Home
