dimecres, 31 de maig del 2006

plis, plas, un any de nas!

en primer lloc agraeixo totes les mostres de preocupació i suport moral i amor que he rebut, ja estic bé i només estava figa-flor, com ja vaig anunciar pertinentment, però es veu que semblava estar molt pitjor del que estava, o això crec.
¨
una mica tard però aquí estic per a fer l'homenatge corresponent al dia d'avui, que és el primer aniversari de la meva rinoperació (al nas).
sóc ritualista, sóc pesada amb les dates assenyalades, i aquesta ho és, per a mi. i a més el nas va ser el gran combustible inicial d'aquell i ara aquest blog, i per tant cal reconeixer-li el mèrit.
han passat 365 dies i la constatació ja és irrefutable: segueixo tenint un nas gros. diferentment gros, això sí. entenc que el tinc a la mida proporcional de la resta de la meva fesomia facial, que no és pas menuda.
un nas gros, ho assimilo, tot i que jo somniava amb un nas petitó, dolç, simpàtic i tendre. fins i tot amb alguna pigueta. coses de mirar la pippi langstrumf, a les infàncies, podria ser.
un nas diferent. es guanya per un cantó, es perd per un altre, les coses són així, i no seguiré analitzant el meu cartílag nasal que ja n'hi ha prou. la conclusió és que ha valgut la pena. però que continuo veient molt de nas quan em miro al mirall. però que ja no veig una patata partida, sinó una patata sencera. i tot i però que no és ben bé perfecte ni ben bé bonic, és el meu nas i ja no me'l penso tocar mai més (deixar tocar, vull dir).
;
d'altres coses irrellevants per a la resta de la humanitat però no pas per a mi són que avui estic baldada. em fa mal la nuca, els colzes i les cames de genolls en avall. molt cansada. ha estat un dia llarg, i currat. un matí molt productiu a la feina, que jo quan poso el turbo sóc molt resolutiva (tema a recordar mencionar quan estigui en una entrevista laboral i em torni a quedar en blanc en quant a la pregunta quines són les teves virtuts).
un dinar amb família, que ja tocava sociabilitzar els humors. una tarda d'estudi a la biblioteca, que cundeix més que el fairy (estic cansada, no em surt res més agut). ahir a casa dos temes en tota la tarda. avui a la biblioteca cinc temes en tres hores. es nota que ja no tinc la pràctica de l'estudi, m'he quedat grogui. com que estudio per a l'exàmen de política, ara no tinc esma de seguir escoltant en zp. una estoneta ho he intentat, però aquest home té una xerrera incansable, i es repeteix i mira molt entusimismat, i a més em tocava fer el dinar per demà que ja està fet i entrar aquí a complir amb el deure que ja casi també està fet.
+
altres coses que no vull oblidar i si no ho escric per aquí ho faria: estic escoltant via auriculars els manic street preachers. estava tant esgotada que no tenia força per anar al menjador a buscar un cd dels bons, i he rebuscat al darrera d'on estic asseguda, on amb el david teniem la cdteca de la vergonya, amb coses com nadales del louis armstrong i un doble cd dels triana i la banda sonora de todo sobre mi madre, i d'altres coses poc glamouroses i que els convidats no han de veure.
als manic els vaig agafar molta mania amb aquest cd que escolto ara, el this is my truth tell me yours, i sincerament, no els repesco, plastes totals. sembla mentida, tant bo que era el generation terrorists.
*
i finalment, tinc una nova addicció. es diu flickr. ja tinc el meu àlbum, no sé si digne de fer públic encara, de moment aquesta és una pista per a qui tingui ganes d'investigar.
entro al flickr i pico a l'explore/interestingness/last 7 days i és un vici i li vaig donant al reload i m'hi passo hores! (bé, això va ser ahir a la tarda). molt recomanable activitat per a qui tingui temps lliure. les fotos són impressionants. estic hipnotitzada amb la tartine gourmande i els seus macaroons.

Comments:
naspleaños féliis, naspleaños féliiiis!!!

Quines fotos més xules!!!!
 
Feliç aniversari!

Així que l'estat d'ànim del post anterior corresponia a la proximitat d'una data de celebració d'una pèrdua?
 
feliç nasversari! (com diu na xurri). L'important és això, que estiguis satisfeta de com ha anat! I ànims amb els estudis!!!
 
Vols dir que ja ningú més et tocarà mai (més) el nas?

I els nassos?
 
Hannab!!! felicitats pel bloganiversari i... ànims amb els exàmens i els temaris inacabables... són cosetes que entren dins del pack ;)
Jo recorde aquells primers post en els que parlaves del teu nas, que l´anomenaves CLOWN. Encara ho recorde... em va fer molt gràcia, i per això he continuat llegint-te. Bé, a més, em sentia identificada amb el que contaves perquè jo també tinc mania del meu nas. Abans més que ara... Ara ho he enfocat des d´altre punt de vista: no he vist cap nas com el meu! i és més, he lligat gràcies al nas i toooot! encara que jo em miuc de la vergonya quan sé que és el centre d´atenció...
Bé, lo important és que el tingam amb salut, no??
 
gràcies xurri, pere, bellosoli, olenska!
pere, mmm m'agradaria poder acollir-me a l'excusa aquesta tant bona, però mentiria una mica...
dersu, el nas no, però els nassos sí que me'ls toquen, i sovint!
olenska, ja me'n recordo dels teus comentaris de llavors! i me n'alegro molt que ho hagis enfocat des d'un altre punt de vista, la qüestió és estar a gust amb un mateix, i com tu dius, la salut!
petons
 
Jajajaja Ostres, jo també recordo aquells primers posts parlant de la llavors imminent operació. M'alegro que hagi valgut la pena! :-) Feliç nasversari! (realment la Xurri ha donat amb la paraula).

Espero no tornar a oblidar-me de com són d'interessants els teus posts i no deixar de passar per aquí dia si i dia també!
 
ego, guapa, gràcies per la visita i felicitats per la teva notícia!!
petonets
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?