dijous, 18 de maig de 2006

a la recerca del descans perdut

casum amb tots els sinofosper, que em tenen impedida i no em permeten tornar a aquell to alegre i desenfadat que desitjaria.
ara és el torn del mal de cap i de l'esgotament. i de dormir fatalment masses dies seguits, i de somniar amb coses molt estranyes i poc relaxants, i són ja cinc els dies que em desperto i no sé ni qui sóc ni on sóc ni quin dia és.
sisplau demano perfavor una cura en una clínica d'aquelles de repòs on tot és blanc, on impera el silenci i també voldria la piscina per a mi soleta (compartir piscina s'ha convertit en la darrera fòbia social).
¨
s'ha superat la fase crítica d'entregar dos treballs en grup de dues assignatures en dos dies consecutius. buffff. fins i tot l'amistat amb el company o. ha estat posada a prova. diferents punts de vista, diferents enfocs, empipaments mútus, mals humors mal gestionats. nervis, exigències, crítiques, incompatibilitats inesperades, impaciències, estètiques enfrontades. la nostra relació amistosa platònica ha rebut una bona sacsejada. afortunadament els treballs han quedat bé i lluïts i la bona voluntat mútua espero que florirà de nou.
^
i ara tocaria gaudir (niquesigui unes hores) de la feina ben feta, sinofosperquè tinc molta altra feina acumulada, de la laboral, i no diguem de la domèstica, on el desordre i el caos se m'han imposat de mala manera. coses que fan que no estigui del millor dels humors.
#
del molt que volia dir comentar escriure per aquí, hi ha un tema que em té emotivament emocionada. el re-descobriment d'en xesco boix i el programa sobre ell que van fer abans d'ahir a tv3.
va ser tot un xoc, agradable però alhora estrany. la meva memòria l'havia esborrat totalment. se'm van posar els pèls de gallina en tornar a escoltar aquelles cançons, en veure'l, en rescatar uns records molt enterrats, en descobrir que aquell home havia estat el meu ídol de la infància. el meu i el de molts, sospito, literalment l'idolatravem, era un amor d'home, carinyós, agut, sensible i absolutament empàtic amb tots nosaltres, coses que em sembla que a tots ens semblaven màgiques en aquelles edats i en aquella època.
abans d'ahir a la nit vaig reviure molts records entranyables i la intensa i profunda pena que vam sentir en saber que s'havia suïcidat. no em va acabar d'agradar que no ho diguessin clarament al reportatge. ara el puc entendre, i ara li puc donar la categoria de mite, però llavors no podia entendre ni assumir com aquell home tant dolç i tant bo havia pogut decidir acabar amb la seva vida.
sigui com sigui el programa va ser preciós i veure'l segurament ha servit per endreçar uns records que havien quedat estranyament ocults.
*
santornéssim a la feina. sort que demà: és divendres!

Comments:
Ostres, en Xesco! Jo tambe em vaig quedar descol.locat quan vaaig assabentar-me'n. I amb el programa vaig tornar a reviure aquell moment. pero sobretot vaig tornar a sentir aquelles cançons, aquells moment magics, aquell optimisme. Buf M'he de buscar un CD, que sols em queden discs de vinil seus i ja no els puc sentir. Fins ara no me n'he adonat de com els anyorava.
 
A mi també és una cosa que em sorpren. Mai s'estan de res al dir de que ha mort una persona, sigui per malaltia o per violència. Però quan es tracta de suïcidi les coses ja mai no es diuen clares. Sembla que és el gran tabú.

Deu haver estat el soroll dels cotxes i clàxons d'aquesta nit però jo també he tingut un somni d'aquests que descoloquen. No es pot considerar un malson ans tot el contrari perquè somiava que aconseguia el que realment desitjava. El problema és despertar-te i, després del desconcert inicial, adonar-te que tot allò no era cert.

Procura descansar una mica!!!
 
Et deixo tot el senyor Boix per tu, que jo, si se'm permet, hem quedarè amb la senyoreta Seberg, que ja arriba, pel passadís, a la carrera (pel que sembla).
 
jo am els somnis meus al·lucine... fa poc somiava que tenia accidents... el que més em va sorprendre fou un en el que pujava en tren a Collserola ( es veu que a mi no em va quedar molt clar això del funicular ixe que puja a montjuic... encara que no sé perquè jo somiava en la Collsersola...) bé, i aleshores apareixia un poste de la llum enmig de la via i...
i esta setmana vaig somiar am ranxeres i guitarres i que dibuixava lletres xines.. en fi...
per cert, necessitava llegir l´ultima frase del teu post! no recordava que demà és divendreeeees!
 
Nolrecordo, jo, aquest Boix.... referent cultural perdut?

Els somnis sovint son d'allò més majari. De tot plegat, prenc nota del balneari. M'apunto a una setmana de balneari amb decoració minimalista i blanca, musiqueta chill-out i dieta estricta a base de sucs fets al moment. Massatgets diaris i tractaments de bellesa incloent diverses aplicacions de cremes facials i corporals amb mans lleugeres, massatges al cap i als peus (aiii...jo vulll!!!) i desplaçaments entre cabines arropada en barnussos blancs, suaus i afavoridors. Piscines i jacuzzis plens d'aigua i flors i ambients subtils on flotar unes hores en completa pau.

Atraquem un banc (o trobem un benefactor anònim) i anem?
 
dan, exacte, eren moments màgics.. també buscaré un cd, serà tota una teràpia regressiva!
bellosoli, molt cert això del suicidi, he sentit que ho fan per evitar imitadors en massa, ja ho podrien aplicar a la violència domèstica segons aquest barem... en tot cas tot plegat és d'un paternalisme ridícul...
ostres jo quan somnio que obtinc el que desitjo disfruto tant! ni que em desperti i vegi que era un somni.. ho sento que per a tu no sigui el mateix, suposo que és un tema massa recent i sensible encara.
dersu, jo encantada amb la jean seberg, però si t'interessa la de la foto és la mia farrow a rosemary's baby, corrent amb el bombo, pobreta.
olenska-anneta, mare meva, com somnies! deus tenir una vida molt moguda o una imaginació molt fèrtil per a descarregar tantes aventures en somnis!!! (o serà la primavera?)
xurri! és això el que busco, siiii!! anem-hi, estalviem, unes setmanetes sense margarites, valdrà la pena!!! (espero que el lloc que descrius existeixi, jo me'l imagino perfectíssimament!!)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?