dimarts, 2 de maig del 2006
exaltacions sentimentals, gats i gossos
d'insectes, i herbes del camp,
i orenetes que xisclen
i gats que dormen damunt un test.
de vespres clars i llargs,
de l'airet que fa pessigolles dolces,
papallones,
cases velles i buides,
teranyines
i làmpades romàntiques.
molta bellesa, molta dolçor,
molta bellesa, molta dolçor,
i alguna llàgrima salada.
un retorn al poble, ara en família, descobrint antics camins, visitant parents, escoltant xerrameques, menjant corder a la brasa, al forn, pastes. dormint al llit de la besàvia envoltada de santes en imatge, figureta i estampeta.
la meva germana, arrodonint-se com una lluna creixent, amb una panxa de sis mesos que he tocat tant com m'ha deixat (molt), ella i el seu home, amb la bellesa que dóna una feliç espera.
+
estones rumiant sobre els que som gats i els que són gossos.
petita retrobada amb en l. l'inquil.lí que va venir per la revetlla de sant joan i tant em va destorbar.
estones rumiant sobre els que som gats i els que són gossos.
petita retrobada amb en l. l'inquil.lí que va venir per la revetlla de sant joan i tant em va destorbar.
en l. és gos. gairebé un any sense contacte, i saluda tant feliç, tant genuïnament content. cop a l'espatlla, senzill, somrient, tranquil. torna a ser ell, gran alleujament.
+
i de tornada, un dinar esplendidíssim a falset. al celler de l'aspic. amb un vi del priorat d'aquells que et fa desitjar viure molts anys per poder beure molt bon vi.
i de tornada, un dinar esplendidíssim a falset. al celler de l'aspic. amb un vi del priorat d'aquells que et fa desitjar viure molts anys per poder beure molt bon vi.
arribada a la ciutat, i sintonia forçada amb les presses, els sorolls, l'hostilitat dels conciutadans. a corre-cuita cap a classe.
el meu company o. és gat. quan fa dies que no ens veiem em retreu que l'he abandonat i els primers moments em fa un paper esquerp, ofès. i és a ell a qui de veritat tinc ganes de veure quan vaig a classe, ara que els professors són tant depriments.
vam trigar ben bé un mes en parlar-nos. asseguts a la mateixa filera, amb un lloc buit entre nosaltres. un mes estudiant-nos l'un a l'altre. observant de reüll. ell va iniciar petits comentaris. i un dia vaig ocupar el lloc buit. és algú a qui en cap altre entorn podia haver conegut. i amb qui em sento sempre còmoda, tant parlant com sense parlar. sap estendre afecte, sap escoltar, sap preguntar, sap explicar. és una petita joia que no m'esperava trobar.
i doncs, passo pàgina als darrers capítols farcits de les petites desventures del meu cor decebut, i retorno a les exaltacions primaverals, aix..!
# posted by Hanna B : 10:03 p. m.
Comments:
<< Home
ai la primavera que tot ho altera! Aprofita i passa-ho be gaudint de les ocasions que brinda aquesta època, com un bon vi al priorat! Ale! que com ens cuidem!
si bellosoli, carpe diem que diuen...
x cert, confesso: he corregit una falta garrafal. havia escrit besàbia (!) i ho he arreglat...
se sepa.
x cert, confesso: he corregit una falta garrafal. havia escrit besàbia (!) i ho he arreglat...
se sepa.
Et veig en forma, Hanna, entre gats i gossos (i tords). Molt bé. Per cert, de vegades em sembla molt proper el paisatge que apareix en alguna de les fotos: és possible una pista, encara que sigui genèrica.
Ja m'havia fixat en la besàbia, però ho havia atribuït a una traïció del teu subconscient, una mena d'homenatge (en castellà) a una persona doblement sabia ;-)
Ja m'havia fixat en la besàbia, però ho havia atribuït a una traïció del teu subconscient, una mena d'homenatge (en castellà) a una persona doblement sabia ;-)
coi, pere, que ara ja està rectificat... ;) ara ja no puc fer veure que era això!
pistes: matarranya. crec que és suficient (no?)
pistes: matarranya. crec que és suficient (no?)
És suficient, Hanna. Queda confirmat que es tracta del mateix tipus de paisatge que jo conec (el meu una mica més prop de la mar, com ja saps)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home
