dilluns, 29 de maig del 2006
enfoc figa-flor
el repte del dia: parlar d'estats d'ànim sense mencionar la paraula maleïda*. *(hormona).
sense un motiu feliç, hi ha divendres que transcorren sota l'efecte revetlla.
sense un motiu trist, hi ha dilluns que transcorren sota l'efecte dol.
+
avui és dilluns de dol. el sento dins la gola, dins el pit, dins el cap, és dins tot el cos. m'arrossego i estic ofuscada, i tot és fosc.
una cançó, la contra d'avui de la vanguardia, i comença l'efecte pantà als meus ulls. avui sóc una figa-flor extra-sensible a la que qualsevol cosa afecta intensament. per sort a les dues plego i podré marxar al meu cau i podré deixar anar l'aixeta, previa inducció musical. per sort el cap no hi és i per sort ningú m'ha de suportar i per sort no m'haig d'enfrontar al món cruel. -aix-
el meu estat d'ànim, aquest aparell tant sensible que em domina, experimenta emocions molt diverses, i de vegades queda totalment superat per l'ordre dels set dies que formen part d'una setmana.
caldria revisar i actualitzar i assimilar l'absoluta irrelevància dels meus caps de setmana per desactivar l'efecte-causa, però la raó es desentèn, i els mecanismes d'il.lusió-desil.lusió s'activen quan el calendari diu divendres o diu dilluns.
podriem acusar la tendència a les altes expectatives i la tendència a la frustració per no arribar-hi mai, però, sincera i senzillament, el motiu és més mundà i simple: matinar o no matinar, aquesta és la qüestió. amb extra toppings com: temps lliure, solet i plans.
els dilluns són dies que senten malament a la majoria de la gent que conec, però l'extrem dol no el tinc constatat, entre d'altres coses perquè parlar de sensibilitat i ganes de plorar és molt incorrecte en aquesta societat d'alegria mediterrània.
no li veig el drama en desafogar-se i deixar-se dur per la pena de tant en tant. però la debilitat fa por a les gents, i la debilitat és síntoma de desequilibri i de poc fiar.
dissimular, fer veure que no passa res, tirar endavant i fer el cor fort, expressions totes elles que odio per xapusseres i per hipòcrites i per insensibles.
avui no tinc recursos per a obviar aquesta desgràcia divina, per sufocar les autolamentacions, per lluitar contra els desànims. avui em deixo lliscar per la corrent de la secta de les figa-flors. demà serà un altre dia.
#
imatge treta d'aquest magnífic photoblog japonès: http://sprout.site.ne.jp/photo/
# posted by Hanna B : 11:25 a. m.
Comments:
<< Home
em senc inclosa a la secta figa-flors. Els dilluns son tan... no-sé-com...
# posted by 
: 29/5/06 2:01 p. m.
: 29/5/06 2:01 p. m.
Jo diria que és dilluns i que potser hi ha una mica de figa-flor ambiental, però és que l'entrevista, toca la fibra sensible. I després de tot, vessar uns llàgrimes, fins i tot ha de ser saludable. Petonet tendre per una de les meves figa-flors preferides.
Buf, és que els dilluns són durs! per mi el dia terrible és diumenge. Saber que el cap de setmana s'està acabant i que s'ha d'anar cap a barna... me'l fastidia per complet! però com ara vinc cap a barna el dilluns al matí doncs diumenge puc fer moltes coses per tarragona i dormir-hi! i ja no se'm fa dur! fins que comenci a treballar els dilluns al mati... i se m'acabi el cuento...
Mira, tothom te dies baixos i és ben normal! i les dones, amb això de l'hormona... be, que he tingut xicota i sé com afecta. Però be, paciència i aguantar els dies que dura, poc més s'hi pot fer!
Ànims i forcetes! que demà ja és dimarts i queda menys per divendres!!!
Mira, tothom te dies baixos i és ben normal! i les dones, amb això de l'hormona... be, que he tingut xicota i sé com afecta. Però be, paciència i aguantar els dies que dura, poc més s'hi pot fer!
Ànims i forcetes! que demà ja és dimarts i queda menys per divendres!!!
olenska, ja ha passat, visca!
gràcies albert! ja em sento ben recuperada i desofegada, de tant en tant cal depurar els llagrimals...
xurri, me'ls he menjat tots els pastissos, sort que virtualment no engreixen ;)
ai bellosoli, els diumenges si has de fer viatges són terribles! sort que pots quedar-te el dia sencer, segur que la sensació de diumenge canvia totalment...
ja queda menys, i ja és dimarts!
petons a tots
gràcies albert! ja em sento ben recuperada i desofegada, de tant en tant cal depurar els llagrimals...
xurri, me'ls he menjat tots els pastissos, sort que virtualment no engreixen ;)
ai bellosoli, els diumenges si has de fer viatges són terribles! sort que pots quedar-te el dia sencer, segur que la sensació de diumenge canvia totalment...
ja queda menys, i ja és dimarts!
petons a tots
que sort! jo el diumenge a les 4 i mitja ja he de tindre la maleta feta per anar-me´n cap a València... és un dels moments que més odie!
# posted by : 30/5/06 1:19 a. m.
: 30/5/06 1:19 a. m.
y de las flores nacen cerezas. me las como a trozos en un yoghurt. que palabra tan fea. yaourt... en frances tampoco mejora. talvez yogur... la verdad es una mierda de día. como el cigarrillo que acabo de apagar en lo que resta de yogur. quema y quema y no se apaga. atraviesa el plástico. el lunes es así, un día apestoso
Publica un comentari a l'entrada
# posted by : 30/5/06 5:56 p. m.
: 30/5/06 5:56 p. m.<< Home
