dissabte, 27 de maig del 2006

dissabte de finals de maig

aquí torno al comandament del timó, que cal endreçar aquest viratge cap a la crítica destructiva i el lletgisme.
ui, no. prou negativitat, que és dissabte i fa solet i estic just administrada d'una dosi de lindt 70% i he dormit millor impossible. així que amb aquesta energia positiva, passo a relatar les bones coses que han passat darrerament per casa meva o entorn.
:
ja tinc la germana casada i va ser un dia molt bonic, segons paraules del meu pare. queden per veure les fotografies, però els nuvis estaven molt guapos i ell es va posar corbata. curiosament es veu que el sr. jutge els va cantar la necessitat de compartir tasques domèstiques. m'interessaria investigar quin va ser el moment en el que els jutges o capellans van començar a mencionar aquest tema en els seus discursos. quan van deixar els capellans de dir-li a la dona que havia de ser una bona mestressa de casa i tal. en el cas de la meva germana i cunyat no és gens adient, ja fa (set?) anys que viuen junts i ells dos són de la casa a quin més i tots dos cuinen excel.lent i habitualment, a part de tota la resta.
+
ja tinc una nova mini-cadena, que no és tant bonica ni tant perfecta com l'altra, tot sigui dit. però que sona molt bé, i que sobretot ha aconseguit la meva felicitat espiritual, ara que puc tornar a posar música i que sona tant bé i que sé que puc instal.lar una mini-cadena tota sola i sense incidents remarcables. però l'antiga em donava molta més confiança i era millor, en funcionalitat i estètica. he decidit gastar el que calgui en reparar-la i potser la instal.laria al dormitori, el meu somni daurat. no combrego gens amb la frivolitat de comprar i llençar, i em fot l'expressió dels que van dient "et costarà més la reparació que una de nova", que la mà d'obra va molt cara, i tal, però si cada cinc o sis anys hem d'anar llençant teles i neveres i mini-cadenes no sé on anirem a parar (una expressió que no esperava acabar emprant mai, i mira).
em temo que escollir el darrer cd de la buena vida no ha estat el més positiu que podia fer, encara que el cd enganxa força. segueixen amb el to de drama i tristesa infinits, però el trobo una mica més fluix que el panorama que és el meu preferit. li manca un hit potent. comença molt prometedor, la lletra de la primera cançó és brutalment depresiva. però despres es va fent aigualit amb gotetes intenses, nose. i al noi li trobo un deix perales que em desconcentra.
+
ha acabat el curs. no sé si és bo o dolent això. perquè ara venen exàmens, i perquè a mi ja m'estava bé el ritme adquirit de treballar pel matí i anar a dinar a casa la mare i després anar a classe i tornar de nit i rebentada a casa, aquesta ja era la meva rutina adquirida i canviar-la em sap greu. per altra banda, podré nedar sense excuses cada tarda, i podré fer encàrregs endarrerits i podré estudiar, que no em ve gaire de gust amb aquest bon temps, però és el que he de fer i total seràn quatre (o tres) exàmens. el darrer després de sant joan, cosa que em frustra la possibilitat de fugir dels petards i la revetlla.
`
ja s'acaba el mes de maig, el meu preferit i més mitificat, i el que no sé com però sempre passa volant i mai el puc aprofitar ni gaudir com voldria. a partir d'ara tot s'accelera: juny, revetlles, juliol, treballar amb calor, agost, vacances (a croàcia!!!!!!!!!!!! -si tot va bé-) i punt i final a la meva etapa de l'any preferida.
¨
potser ha acabat quedant una mica menys positiu del que pretenia. tot culpa del veí, que s'ha posat a fer bricolatge en el que era una bonica i tranquila i assoleiada tarda de maig. coi.

Comments:
Si, maig sempre s'escapa sense que recordem passejar pel carrer un matí laborable, i anar a veure l'ou com balla el dia de corpus - que sol ser a començaments de juny.

Els exàmens, un flaixback que no t'envejo.

I les cireres, mmm, qué bones. Especialment pujar a l'arbre per collir-les i menjarels tot seguit. Un plaer típic de Sant Joan, gens relacionat amb els petards.
 
a mi també m´agrada molt maig. comença a fer caloreta, el dia s´allarga... i sempre passa volant! xé xé xé!

ei, una foto molt bonica la que has posaaat!

per cert, el que expliques de la teua minicadena em passa a mi també. quan m´agrada una cosa i m´he acostumat a ella, encara que es trenque i em coste un dineral, l´arreglaria... però ma mare sempre em para els peus...
 
ens queden tres dies de maig, proposo gaudir-los tant com es pugui, potser menjant cireres i mirant el cel del capvespre i escoltant les orenetes (és un exemple)
 
Enhorabona per les noses de ta germana! Això de repartir la feina a casa ha canviat molt! si ma germana es casés algun dia crec que li tocaria pringar a la seva parella, perquè el que és ma germana a casa és incapaç de fotre brot! igual amb la meva ex, que jo ja tenia colla avall que estar amb ella volia dir ocupar-me jo de la casa, perquè ella no estava massa predisposada. De fet quan dormia a casa seva acabava fent jo la compra, estenent-li la roba, fregant els plats... i, sobretot, matant-li les aranyes (les hi tenia fòbia) i fent-li el llit.

Així que l'anterior minicadena se't va espatllar? jo ja no n'utilitzo. Utilitzo l'ordinador per la música a l'habitació. Al pis de barna hi tinc uns altaveus normalets que ja fan la seva feina, i a Tarragona en tinc uns amb subwoofer que em tenen encantat! I si no pujo l'ordinador hi enxufo l'ipod. Però fa tant que no utilitzo un cd...

Jo passo de la musica que es basa en la melanconia, ja em deprimeixo suficient tot sol com per necessitar l'ajud d'un cantautor!

Ostres! Croàcia!!! diuen que mola molt i que és el nou destí turístic de moda ja que encara no està massificat!!! Espero que la gaudeixis!!!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?