dissabte, 6 de maig del 2006
arreveure, silenci, arreveure, mar (ranxera)
avui, a una hora prudent, diguem a l'hora de la migdiada, sortiré de casa i aniré tant lluny com pugui, que serà a la universitat. a reunir-me amb dos companys per parlamentar sobre el treball que ens toca fer. que estem tots tres molt gandulots i no hem fet res de res.bé, jo he recopilat la informació, un s'ha ofert a llegir-la i l'altre a passar-la. gran exemple de treball en grup.
la cosa sigui no ser a casa a l'hora de la carrera aquesta de mascles amb excès de visionat del top gun. i com a resultat, o potser ja van néixer així, amb nul.la sensibilitat cap a la contaminació acústica i al merescut descans dels currants que resulta que vivim allà on pensen actuar.
per ordre de patetisme, al podi puja el primer el senyor alcalde (el que parla tant de l'incivisme), en segon lloc posarem a tots els pilots ben apretadets, i en tercer però no per això menys merescut lloc, el públic potencial que es veu que vindrà (fóra tant bonic que no vingués ningu!) en metro o cotxe o a peu a contemplar una tonteria com una catedral, batejada per la red bull per a més inri.
bé, ja he dedicat masses línies al tema, es que estic de mala lluna des de ahir tarda que aquell plasta dels loopings no em va permetre fer la migdiada. i no és culpa meva si haig de tornar a parlar d'aquest tema, ja voldria jo no haver-ho de fer.
i a sobre fa una setmana que ha quedat constatat i amb gran disgust que m'han tapat l'únic trocet de mar. que veia des de la cuina. adéu mar. estan construint un edifici mastodòntic, enorme, que serà lleig com tots els altres que ocupen el que haurien estat les meves fabuloses vistes al mar.
aquestes són les mostres de modernitat i progrés per alguns, el soroll i el ciment que tapa el mar. el model d'urb més lamentable, el tinc davant de casa.
*
l'altre tema a tocar avui és que estic molt contenta amb les meves plantes, que estàn ufanes i boniques com elles soles. l'orquídea ha ressucitat i està a punt de treure flors. l'aloe vera també ha tret una branca plena del que semblen futures flors. el ficus no para de treure fulles, com a mostra vivent de que un canvi d'entorn i una estimulació favorable obren miracles. ha passat de treure una fulla a l'any a treure fulla constant i arreument. i la menta, que semblava morta també està tornant a crèixer. de moment donaria per un mojito.
tinc dos cactus que no són ni vius ni morts, i que no sé que fer-ne. llençar-los no puc pas, sabent que la ressucitació és habitual entre les meves plantes.
he decidit provocar el seu revifament amb ranxeres, que tenen unes lletres de xantatgisme emocional del més dur:
.
te vas ángel mío, ya vas a parrrrtir
dejando mi alma herida y un corasón a sufrir
te vas y me dejas un inmenso dolor
recuerrrrdo inovidable me ha quedado de tu amor
pero ay, cuando vuelvas no me hallarás aquí
irás aaaaaaa mi tumba y ahí resarás por mi
verás unas leeeeeetras escritas allí
con el nombre y la fecha y el día en que fallesí
+
sr. clos: tinc el plaer d'anunciar-li que els dos de la foto li vindràn a casa a cantar cada nit mentre sopa. gentilesa meva. i són incansables, se'ls fa la matinada i no pararien.
# posted by Hanna B : 12:36 p. m.
Comments:
<< Home
Jo, ahir, també els sentia des de casa, als senyors, diguem-ne, aviadors. I des de la feina, pel matí, també. El que no veig, però, ni abans ni ara, és el mar. Ni tinc orquídies ni ficus, però si una buganvilia de flors blanques que ha tornat d'entre els morts, i un roser que comença a florir.
# posted by 
: 6/5/06 2:37 p. m.
: 6/5/06 2:37 p. m.
Per cert (que pesat que estic avui), en Clos ... com ho diria, viu al costat de casa meva, i clar ... millor ... perquè no li envies els mariatxis a la feina, a l'ajuntament?
# posted by : 6/5/06 3:33 p. m.
: 6/5/06 3:33 p. m.
Jijiji, ja m'imagino al nostre egregi edil sortint a saludar al balcó de casa les tres primeres rondes, com li aniria caient el somriure en les tres vegades posteriors, com sospesaria les repercussions sobre el vot de la comunitat sudamericana si els tirava un test al cap d'una hora, com començaria a considerar l'emissió de noves normatives municipals prohibint els mariaxis al cap de dues hores i com finalment enviaria a la guàrdia urbana muntada a cavall desesperat de la vida.
Si cal contribuïr a sufragar l'expedició musical compta amb mi, he he.
Si cal contribuïr a sufragar l'expedició musical compta amb mi, he he.
a veure, dersu, la buganvília deu ser preciosa, però anant al grà, tu hauries de prestar-te voluntariós, diguem a tocar el violí, o la trompeta, o a dur el sombrer mexicà. no em diguis que et desentens que em deceps!
xurri, qualsevol suport és benvingut, cal molta ajuda, que si catering, que si hosting, que si avituallament, etc.... els mariatxis tot s'ho valen!
xurri, qualsevol suport és benvingut, cal molta ajuda, que si catering, que si hosting, que si avituallament, etc.... els mariatxis tot s'ho valen!
me voyque tenía que haber salido hace 10 minutos a hacer el trabajo... es domingo y ni el guinista ni el cámara esta´n... y yo tenog que grabar las entrevistas solo....
toy hacindo el documental aquel... bueno aquel, no. uno sobre la cultura del graffi
también tengo compañeros y nos motivamos con nuestra vagancia.
toy hacindo el documental aquel... bueno aquel, no. uno sobre la cultura del graffi
también tengo compañeros y nos motivamos con nuestra vagancia.
# posted by : 7/5/06 11:58 a. m.
: 7/5/06 11:58 a. m.
ai! t'entenc prou be! a mi m'està tocant pair la comparsa aquesta del barça! i ale! a fer el projecte sentint claxons i mès clàxons!!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home
