dimarts, 4 d’abril del 2006

stofat xpress

estic en plena acumulació de feina, coses complicades i de difícil resolució que m'han bloquejat de tal manera que no puc fer altra cosa que desofegar-me per aquí. no m'imagino confessant aquesta debilitat en una entrevista laboral: treballa vostè bé sota pressió? i tant, tinc un blog on descarrego les pressions. li recomano, provi-ho i ja em dirà.
a més dijous tinc un examen (7 temes llarguíssims d'història contemporània. molt interessant, però ara no era el moment) i una presentació de la segona fase d'un treball. un treball en grup que m'està treient una mala llet que ni sabia que tenia. horror treballar en grup per obligació amb una gent majoritàriament vaga, escaquejadora i poc centrada. fan veure que són curts o ho són de veritat? una incògnita que dubto en poder resoldre.
porto ja tres dies que no puc parar amb el ball de sant vito. com que la pressió m'ha bloquejat la inventiva, i com que haig de dinar a casa aquests dies per aprofitar el temps i estudiar, penjo la meva aportació xpress al món de la cuina per a gent pressionada. la recepta original és de la mítica senyora simone ortega. un estofat tradicional en versió màgia-cuina fàcil. la idea ha estat en part inspirada gràcies a la interminable paella ianqui del pere.
només calen tres passes:
1-2-3:

li he afegit alguna cosa, i sempre el cuino a ull:
una safata de carn per a estofar, ceba (es), all(s) sencer(s), pastanaga(es), qualsevol altra verdura que et reclami des de la nevera, en aquest cas, un pebrot verd i un tomàquet.
tot (menys l'all) pelat i tallat a una mida gruixuda.
una fulla de llorer, pebre negre i vermell, sal, mig got d'oli d'oliva i un quart de got de vinagre.
es col.loca tot en una cassola, es barreja una mica, es tapa, i es posa a foc suau durant 1:30 h. (temps a ull també, poden ser 2h, es sap que està fet quan l'oli i el suc es comencen a separar).
es pot anar vigilant i remenant, però no cal.
i voilà.
està permès fer el crit de guerra del mago tamariz en destapar-lo: (..................!!!!!!!)
un estofat fantàstic, que està especialment agraït si l'acompanyem de patates fregides a daus, o arròs blanc, o cuscús...

Comments:
Xé Hannab, estàs feta una artista! Prendré nota, perquè la meua cultua gastronòmica es basa en els torrats, ensalaes i coses de pocs minuts que es calfen al microones! A vore si amplie un poquet més la meua capacitat culinaria , jejeje... Per cert, te molt bona pinta,eh? llàstima que no es puga sentir la oloreta.
 
Tot i la meva tendencia innata cap al món dels peixos, soc un gran aficionat a l'estofat. Això si, mai l'he fet amb vinagre. De moment.

(PD. No tinc cap dada sobre el perquè de la calavera sota el pont. Però si depengués de mi, ni calavera, ni pont).
 
Si em passes una mica d'estofat, faig una visita als teus companys/companyes de treball de grup i ja veuràs com a la pròxma trobada tot va com una seda.
 
Uiiii!!! sort que per internet no es poden transmetre olors perquè ja només de veure les fotos em ve gana!

A aquesta gent amb qui fer treballs és un horror perquè no foten brot a Paris els anomenavem "lastres". I encara hi havia uns de pitjors "els lastres negatius" que no sols et feien anar lent sinó que et feien retrocedir perquè es carregaven el que havies fet.

Els treballs en grup, si el grup no mola, poden ser terribles! això si, es guanya experiència vital a l'hora d'aprendre a superar situacions d'estrès!
 
apa, no em pensava que hi hauria tants aficionats a l'estofat..!
chamb i anneira, ja em direu!
dersu jo et feia menjant nomès steak tartar ;)
pere, tracte fet. jo et porto la carmanyola i tu fas el que hagis de fer (una feina neta, si us plau)
bellosoli, el meu mal humor anava molt motivat pel fet que ja tinc prou experiència humana i professional com per a tenir res que aprendre de situacions tant pesadetes i absurdes i a més jo ja ho sé que treballo millor sola... ara estic intentant veure la part positiva (o veure si realment puc aprendre alguna cosa, que potser he estat una prepotent, ai)
 
Caram! quin luxe tenir una neurona lliure per pensar en fer-se un estofat..
jo tinc la única neurona que em deixa lliure el meu fill tant atrafegada que no dóna ni per això.. brrr.. l'hauré d'apuntar a un curs de reciclatge, i a un altre de gestió eficient del temps! ;)

vigila amb els companys de treball, sempre he pensat que estan en nòmina de Santiveri, perquè així els compro més bossetes d'aquelles d'herbes relaxants.. brrr...
 
ví luz y subí...pasaba por aquí ;-) Petò.
 
yum yum!!!!!!

Ara m'han vingut de gust les patates fregides a daus.
 
grigri, relax! deixa la neurona tranquila, que sense relax no hi ha creativitat ;)
saluditos empiezo a entender, gracias por tu visita!
xurri, ja ho diu el meu pare, que el que sempre està més bo son les patates...
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?