dissabte, 15 d’abril del 2006

setmana santa

purificació.
quatre dies fora de casa, entre ametllers, oliveres, camps, esglèsies, muntanyes, rius. caminant per una natura salvatge, capriciosa, que orgullosament ha permès que se la mig domestiqui. que descansa amb les urpes amagades, i ens fa el favor de deixar-nos gaudir de la seva extraòrdinaria bellesa.
pocs retrobaments al poble, és dur acceptar que la gent ha evolucionat, canviat, trobes a faltar totes les yayes que ja no hi són. molta gent jove que desconec, molts joves convertits en adults. tantíssimes absències com turistes campant per allà. això si, les panadetes continuen sent delicioses, absolutament celestials. cabell d'àngel dolç, intens, daurat, addictiu.
*
penitència.
la duia al cor, i he passat uns patiments una mica mariamagdalenencs. sense voler lamentar-me, ho faig. la processó anava per dins i per fora. decebuda i desconcertada. certes coses m'han caigut al damunt com un xàfec inesperat, com una pedrada en ple mes d'agost. dolguda perquè no entenc una situació que s'ha desenvolupant com en una estranya dimensió maligna.
no entenc com algú ha pogut prendre una decisió donant coses per suposat, coses que no sap, i coses que considero errades. hi ha hagut interpretacions lliures i una mica delirants sobre una llavor que la pobra ni tan sols havia tret una trista arrel. algú ha decidit que té dubtes sobre una cosa que encara no existia.
no he pogut explicar res, ni tan sols he pogut fer entendre que no exigeixo res. que no demano res. que només vull gaudir del viatge, com als anuncis de cotxes. i que no hi havia presses. que el final no el sap mai ningú. que sense arrencada no hi ha viatge. que sense combustible no hi ha camí. i que el camí es fa amb il.lusió. però es veu que posar il.lusió en un camí per fer espanta. doncs jo desconec altres maneres d'iniciar una caminada.
es veu que davant del dubte, el millor és no parlar ni preguntar, el millor es dir que adéu.
*
lamentacions.
jo que tant disfruto de les melodies tràgiques i els sons obscurs, ara em sento atrapada dins una teranyina delirant, i no m'agrada. com a espectadora, si. com a protagonista, no, gràcies.
ni protagonista sóc, haig de rebaixar l'ego. sóc únicament un personatge secundari a qui no se li ha donat guió. el protagonista ha fet el seu monòleg allà damunt del cavall, i ha marxat, tot digne, escampant el seu núvol de dubtes, deixant-me entre la polseguera, mirant, sorpresa, sense saber si plorar o riure.
què s'esperava de mi? renegar o pregar? fugir o lluitar? davant dels dubtes, i sobretot, davant del rebuig, només sé fer una cosa. ficar-me dins la cova, amb tant orgull i dignitat com em restin (pocs) i amb moltes ganes d'haver pogut dir que sóc molt més del que aparento. crec.
*
ungüents.
suaus, càlids, subtils. passen pel damunt de les ferides amb la més absoluta delicadesa. acompanyen, sense preguntar. responen, sense fer mal. hi són, i l'agraïment no té paraules.
*
vanitat.
hi ha una façana, i hi ha un cor. i entre la façana i el cor hi ha fils invisibles que fan actuar millor o pitjor. els fils es mouen millor amb la pràctica, i s'emboliquen amb les novetats.
al principi l'espectacle és lamentable. cal una pràctica que no es té, i cal una confiança que s'espera que arribi d'un moment a l'altre. però l'únic espectador, impacient, s'aixeca i marxa. ja ha vist prou. no espera res millor.
la marioneta no pot escollir i és ficada dins el bagul, acompanyada de tot el que podia ser i no ha estat.
*
ressurrecció.
davant el dolor, un petit dol. tant llarg com calgui, però sense exagerar. queden masses coses bones, i queden masses ganes de gaudir-les.
irgendwie fängt irgendwann irgendwo die Zukunft an: el futur comença en algun moment, en algun lloc, d'alguna manera (nena).

Comments:
Ei! ja passa això que quan es torna a un lloc on fa temps que no s'hi va es troba tot canviat. Sobretot i el que predominen són els records de la infància.

Sobre el monologuista... sé molt be la ràbia que fa que algú prengui la decissió unilateralment, sense demanar abans l'opinió, sense previ avís, sense deixar-te defendre. Crea una sensació de frustració molt gran, una sensació de "si m'haguessis escoltat ho hauries vist diferent, però per que no escoltes?". Però en el fons és igual i no val la pena capficar-s'hi. Tothom mereix tenir algú al costat que el valori, i tu també. Així que el caga dubtes que ha fugit amb la cua entre les cames ja s'ho farà. És ell qui haurà de viure amb les seves inseguretats.

No cal que facis penitència, ni res de res del que ens mengen el tarro de fer per setmana santa. Setmana santa és un grup de gent amb caputxes al cap i carregant una escenificació bíblica que pesa un piló i que és carregosa a la vista... ja em diràs tu quin sentit té això.

Ànims i forcetes!!!
 
Benvinguda a la ressurrecció, passant per la purificació. Que quedin enrere les penitències i per davant un llarg camí al teu gust.
 
Tant al cor com a la façana hi ha suficient roba estesa per admirar i estimar la bellesa, evident, profunda.

Petonets i axuxons.
 
gràcies "bonicos". m'agradaria pensar que els camins no han de ser tant pedregosos ni difícils. segur que hi ha camins més senzills per connectar dos cors solitaris i perduts, llàstima que em manqui el sentit de l'orientació!
 
Els camins del Senyor....ja se sap. Deixant les bromes a part, la comunicació és un tema ben enrrevessat. Quan tu creus que X, l'altra ja passa per Y. I a l'inrevés. No és gens fàcil. Em sap greu aquesta "desil·lusió" (ara no sé massa com dir-ho). Crec que bastant con tu, que el camí es fan tot caminant (ja ho deia el poeta). Ja no em sembla tan fàcil que es pugui fer amb facilitat. En qualsevol cas, jo sí que penso que a cops hem de passar pels nostres particulars Infern i Purgatori abans d'arribar al Paradís. I n'estic segur que tu ets una fantstàtica Beatriu. Petonàs (ei, de després de penitència...)
 
ei, gràcies albert! les coses senzilles no em motiven gaire, les dificultats sempre les dono per suposades...
aviam quan se m'obren una mica les portes del paradís, crec que em fa més por que l'infern..
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?