dimecres, 19 d’abril del 2006

els 9 manaments

bé, el drama no és la meva especialitat i no m'hi sento. el drama és al fons de l'abisme i de tant en tant m'hi acosto de puntentes, sigui per curiositat, sigui per egocentrisme, sigui per plorar les ferides. però m'escanyo amb tanta opressió i no m'hi puc quedar gaire estona.
la queixa potser ja m'escau millor, però em cansa aviat, que pesadeta...!
la curiositat i les ganes de gaudir sí que suren pel damunt de tota la resta, i amb elles dues vaig endavant, d'una manera o altra.
*
rumio sobre la contradicció bloguera, la necessitat que tinc d'entrar aquí a desfogar-me i alhora de l'exhibicionisme impúdic que això representa. i la certa vergonya, ai, de rellegir-me. i els arrepentiments, tant inútils i tant absurds.
+
tinc fets -mentalment- els propis manaments del blog, i com que m'hi he mantingut sempre fidel, aprofito l'avinentesa per a estampar-los aquí:
.
1. escriure directament i intuitivament, una única versió, i retocar-la el mínim possible.
2. intentar pensar poc sobre què escriure, i no fer mai esborranys.
3. intentar parlar del que m'omple el cap / em treu la son. sentiments, sensacions. records. il.lusions.
4. marge de 24h per a fer retocs, bàsicament ortogràfics.
5. no esborrar mai el que ha estat penjat (excepció feta el dia que vaig parlar d'una altra persona i m'ho va demanar).
6. no amagar debilitats, defectes, errors, pors.
7. no parlar de sexe ni de política.
8. no donar gaire informació sobre una mateixa, família i amics. aquest darrer punt l'he transgredit una mica, amb el temps es relaxa la tendència inicial al màxim anonimat.
9. sempre una imatge. costi el que costi, que de vegades costa hores.
*
i canviant de tema, penjo, amb la impudícia que em caracteritza darrerament, una fotografia de mi mateixa de petita. a casa hem trobat un tresor en forma de fotos antigues, i estic emocionadíssima. i no me'n se avenir de veure quin glamour em gastava jo davant la càmera abans de tenir consciència de tants defectes i pors i inseguretats.
+
i la música que m'acompanya avui: uncertain smile, the the.


Powered by Castpost

Comments:
Molt be els teus 9 manaments, si ets capaç de cumplir-los, tens la meva total admiració.
Jo no m'he plantejat mai quins son els manaments a cumplir al meu bloc, el que si es cert que en cumpleixo bastants dels teus.

Darrerament et segueixo i et felicito pels escrits que hi fas , enhorabona !
 
6 a 3, o 3 a 6, ves a saber.
 
Estàs maquíssima Hanna B (es veu que dominaves l'art de la seducció).

Participo en part d'alguns dels teus manaments, tot i que no me'ls plantejo com a tals. No m'agrada, però un manament que he vist també, implicitament o explícitament, en altres blocs: no parlar de política. És impossible no parlar de política; tothom ho fa i tu també. Política social, laboral, cultural, religiosa, econòmica... Segurament tu vols dir allò que en diem política política. D'acord, però trobo a faltar en alguns blocs que m'agraden i que segueixo (un petó) una mica la crítica ( o la lloa si és que es donés al cas, cosa improbable)a aquests que són responsables del teus plans d'estudi, del teu sou, de la teva jubilació llunyaníssima, del metge que visites de tant en tant, d'aquests que obren forats que fan ensorrar cases que després es reconstrueixen amb els nostres diners, que no amb els seus.
Trobo que sovint ens tanquem massa en nosaltres mateixos, en el nostre entorn més immediat, en les complicitats més properes, en les afinitats. Potser si fessim o parléssim una mica més de política política tots plegats (no parlo d'afiliar-se a partits)arribaríem a aconseguir un control més eficaç del nostre propi entorn -per no anar més enllà- . Fins i tot et diria que em sembla bé que algú no parli de política perquè sempre té altres temes més interressants a què recórrer, però autoprohibir-se parlar de política no em sembla bé.

Em disculpes el rollo, Hanna B? De fet no he fet més que seguir els teus primer i segon manament, en un bloc amic.
 
Ostres, que llarg m'ha sortit. Si s'arriba a esborrar després de tan bla, bla, bla...
 
salutacions viatger, i gràcies per la visita!
dersu, que jugues a tennis?
pere, gràcies pel comentari, només aclararia que el que m'agrada és parlar de "crítica social" i aquí segur que hi entren comentaris al respecte del que fan aquells senyors amb els nostres diners, etc...
potser em volia referir més aviat a que no vull parlar d'ideologies ni tampoc de lleis ni estatuts ni altres temes que em maregen i que els trobo fora de la meva realitat més immediata (amb matisos, etc..)
m'agrada pensar que ens podem comunicar gent d'ideologies molt diferents a través de la unió de les nostres sensibilitats, i prefereixo aquest camí de connexions més subtils... m'estic posant quica..!?
chamb, que no n'escrigui no vol dir que no m'agradi de llegir, ;) per a mi és un tema personal i del que tampoc tinc gaire (bé res) a dir..
 
vaja... ara ja sabem com és na hanna... al menys de menuda! Cadascú té les seves pròpies normes sobre això dels blogs, alguns en forma d'esborranys i alguns altres en formes de manaments. Comparteixo gran part dels teus. Però recorda que no es va a l'infern per faltar a algun dels manaments, així q no et sentis malament si t'en saltes algun de tant en tant, tots ho fem.

Jo no llegeixo mai els meus posts antics, són massa llargs... (queda malament que jo mateix ho digui) Però me'ls guardo en una còpia de seguretat en forma de pdf.
 
Qué mona, quina pose de senyoreta fina!! Molt wapa.
Suscric els manaments, excepte en el 2 de la premeditació. Que de vegades duc bullint un post al cap tot de dies - que no puc escriure, i quan per fi puc accedir a un ordinador llavors el plasmo. Fins i tot prenc notes i faig esborranys. Encara que al final escric tal com raja. Les fotos, si- obligades, i molt esclaves. prenen moooolt de temps al google i/o flikr i/o yahoo i tal.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?