dijous, 16 de març de 2006

lligams secundaris

físicament cansada i mentalment esverada, així em sento, després de fer un munt de kilòmetres per les carreteres secundàries de brescia durant les darreres 36 hores.
resulta que allà les autopistes estàn col.lapsades en hores punta o sempre. i per evitar-les es donen voltes i voltes per rotondes i camins salvatges, ara camps, ara masies abandonades, ara zones industrials horroroses, ara pobles. segurament s'acaba trigant el mateix, però en lloc d'estar amb el cotxe parat-engegat-frenant estàs tota la estona en moviment. és el que té viatjar amb gent inquieta: molta més emoció, molt més mareig!
ahir tenia la sensació que anàvem camp a través, en companyia de dos anglesos trajats com es trajen aquella gent: sabates negres de cordons, pantaló negre més aviat estret, americana negra, camisa blanca (d'una tela sospitosament sintètica), corbata gris, maleta negra. vaja, com uns matons del tarantino.
tot i ser gent professional del seu sector, educats, amables i molt correctes, vaig acabar saturada d'haver de compartir el meu espai vital amb ells tantes hores (amb els inefables caps català i italià de companyia verborreica, tots estrets dins el cotxe).
vam sopar al mateix restaurant del fauno divino, però aquesta vegada va ser molt diferent de l'altra. el fauno s'havia tallat els cabells i s'havia untat la cara amb autobronzejant taronja. feia el seu paper de seductor distant però res no era el mateix i tot plegat es va convertir en un sopar formal de feina amb moltes ganes per part meva de plegar i anar a dormir.
mentre he estat submergida en aquest submón, en un altre món paral.lel, el david ja era pare. l'akane va néixer el dimarts 14 de matinada, i tot va anar molt bé, mare i filla en perfectes condicions. 51 cm i 3,220 kilos, i segons el pare, guapíssima, preciosa i molt curiosa pel món on ha anat a parar. físicament japonesa com la seva mare. tinc moltes ganes de veure-la!
sentir el teu ex emocionat en dir-te que ja és pare és una experiència indefinible. il.lusió i alhora la sensació de que cada vegada ens allunyem més, cosa que és lògica i com ha de ser, suposo, però també sap greu. el nostre cordó umbilical segueix unit en molts sentits i a tots dos ens fa mal tallar-lo.
i la manca de vocabulari per anomenar totes aquestes relacions humanes? ha nescut la filla del meu ex sona molt fred. hauria de tenir un nom més bonic això, ja que la nostra relació és bonica. amb la nena no se sap és clar. és molt possible que jo per a ella, si mai arribo a tenir presència d'alguna manera, no passi de ser un personatge brighton, ums.
mentre el david i la kasio entraven a la maternitat, es van trobar amb el meu ex tiet, que anava a visitar a la seva mare, ex sogra de la meva tieta i amb relació indefinida amb mi tot i haver-la tractat -relativament- força en el passat. si dic que és la iaia del meu cosí tot queda més en família. el meu cosí i el david han nescut el mateix dia, i l'unic que tenen en comú es que son molt patosos tots dos i trepitjen habitualment la gent. es veu que es van saludar molt afectuosament (el meu cosí que passa dels 120 kilos abraçant el david que és un fideu havia de ser còmic!). ara potser el faràn padrí, donada la coincidència aquesta.
tot un teixit de gent, que amb el temps s'esvaeix i que el dia del teu naixement estàn emocionats, contents, felicitant els teus pares. no tinc ni idea de la gent amiga o relatius variats que van saber del meu naixement i que ara qui sap on paren.
la imatge és del burning man festival a l'alba, que seria l'equivalent d'akane (exactament és el primer color de la llum en sortir el sol, però nosaltres no som tant subtils i no tenim nom per això..)

Comments:
Hannab, jo no sabria com reaccionaria davant d´aquesta situació. Crec que em costaria tant acceptar-la que el deixaria de costat, i no me´n sabria en res... però clar, tot no és tan fàcil, i això també suposaria perdre´m moltes coses... en fi, que en certa manera t´admire, perquè jo sé que ho duria moooolt malament...
 
Hanna,

ets la ex dels meus somnis¡¡¡

chamb
 
Manquen moltes paraules al nostre idioma, massa canvis en els darrers 50 anys sense incorporacións notables als diccionaris per a descriure les situacions que abans no es nomenaven... la filla del meu ex, la dona del meu pare, el marit de la meva mare, el germà de la meva filla.... tots personatges reals.

Tampoc podem nomenar la primera llum del sol, ni el difús i agredolç trasbals emocional de veure la vida continuar camins divergents.

Felicitats per la teva alegria, un bebé es una cosa bonica, sigui com sigui.
 
Molt encertat el comentari de la Xurri.
I si, un bebé és una cosa bonica, però llegir el teu post m'ha deixat certa melangia a l'ànima...
 
El naixement d'una criatura és sempre motiu de joia però entenc que t'hagi trasbalsat. Jo no sé com reaccionaria. De fet prefereixo no saber-ho mai. Crec que seria increïblement dur per mi, no estic fet per superar aquest tipus de coses. De fet moro de por en pensar com em sentiré el dia que vegi l'ex amb algú altre!

Si que hi ha mots que manquen al nostre diccionari. Però crec que és perquè així ho volem. La llengua evoluciona per l'us que se'n fa. I en els darrers 50 anys ha evolucionat molt! Si no procura parlar amb "jerga" juvenil amb un iaio, ja veuràs si t'hi entens! el que passa és que no volem crear una paraula per definir el marit de la nostra ex, la dona del nostre pare, la germana del nostre fill... perquè tot són conceptes que han aparegut a la nostra vida però que ho hauríem volgut d'una altra forma.
 
em sembla que el tema ex comporta unes connotacions massa dramàtiques/tabú, i no és el meu cas amb el david. som com germans, no hi ha cap mena de ressentiment ni cap trauma, el que passa és que ell ara entra en una dimensió diferent, i evidentment em sap greu pensar que la nostra relació fraternal es pugui distanciar, que en tot cas i si fos així, també seria comprensible, etc, etc, etc.. (de fet crec que és exactament el mateix cas que si fos una bona amiga)
tema vocabulari, es que és molt difícil trobar paraules noves, però n'hi ha d'haver (i de passada podriem substituir nora, gendre, cunyat, i totes aquestes denominacions tant burgueses ;))
demà coneixeré la baby!
 
Hores d'ara ja deus conèixer la baby, com tu en dius. Ja diràs com és i com t'has sentit. Sobre el tema vocabulari només et puc dir que ja n'anem incorporant moltes de paraules noves (=neologismes), però potser alguns àmbits, com el de les relacions familiars, ha quedat una mica desfassat. M'ha agradat molt el comentari de chamb. Suposo que el compartoroa si aconseguís recordar els meus somnis.
 
Abundant en el tema ex (ja, ja se que és començar i no acabar). D`aqui a dues setmanes haig de presentar la meva novia als meus fills. Això implica una tempesta de gelos de la mare dels nens que fara tremolar catalunya sencera. Em cauran improperis, retrets, xantatges, amenaces i tot tipus de puteigs imaginables. I si es fent servir els nens, doncs endavant.
Tot això després de cinc cuatre anys de separació i perque la meva santa ex es va liar amb un un pajaro.

Per això ets l`objecte dels meus somnis, Hanna.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?