dimarts, 21 de març del 2006

la primavera, que m' altera

la primavera ja és aquí de veritat i ja no cal divagar si la noto o no. que la noto. ara si, ara no. crec que tenir somnis psicotistrafolaris és molt primaveral. i una certa astènia física també. i la tonteria que porto al damunt també és significativament estacional.
la baby akane és una miniatura preciosa, tot i que només l'he coneguda dormint que és com passa la major part del seu temps, i amb una mica de sort la propera vegada la veuré desperta amb aquests ullets tant orientals i grossos que té.
pretenia comentar els actes massius del cap de setmana, però puc ferir profundament sensibilitats alienes, i com que els meus humors estàn més cap al positiu, no em veig en la necessitat de desofegar-me en temes que a part d'una estètica horreur i una finalitat destructiva, no em venen a dir gaire més (em vinc a referir a les falles i a l'entrompisme campal).
jo és que, no sé si cal dir-ho, però l'estètica m'afecta molt, i procuro sempre ser constructiva com en van gaal.
per exemple, i ja que m'animo, parlaré de l'arquitectura de barcelona, que és premiada i admirada i fins i tot exhibida com a exemple mundial.
visquent al poblenou, on s'exempta la dita de que a la ciutat no queden terrenys per a construir, tot això em sembla una presa de pèl monumental.
ara mateix veig per la finestra del despatx, situat en un edifici de cinc plantes maó blanc-brut, el monstre recien nescut del davant. onze plantes en gris metalitzat, que seràn oficines (amb tres clons en construcció). al xamfrà esquerra tenim un edifici nou, arrebossat en salmó i balcons de vidre fosc, veí d'un altre dels seixanta tres pisos més alt (en esgraò disminuent) d'obra vista en marrons variats i balcons de barrots blancs. i la cosa segueix infinitament, desordre total en volum i estètica.
si a tots els barris de barcelona és norma, al poblenou és obligació: que cap edifici tingui continuitat visual amb el veí. gran oda al patchwork arquitectònic.
doncs a les persones hipersensibles, això ens altera la ment i ens deprimeix. contemplar aquestes aberracions és causa d'angoixa, stress traumàtic, ansietat urbana i rencúnia institucional.
crear i premiar l'arquitectura de forma individual és una absurditat. un edifici forma part d'un entorn i mentre els responsables no se'n facin càrreg, tindrem el que tenim, una ciutat caleidoscòpicament lletja. amb trocets bonics per enganyar una mica.
*
acabo anunciant a qui no ho sàpiga que els propers 23 a 25 de març es celebren les X jornades d'economia crítica a barcelona. sota el lema "alternatives al capitalisme?" i entre d'altres, amb aquests plenaris:
“un món en transformació: reflexions sobre possibilitats i alternatives”
“economia de les necessitats en front l'economia del benefici”
“megaprojectes d'infraestructures: interés general o negoci privat?”

Comments:
Caram HannaB, així que tot això que em passa és degut a la primavera??
Jo porto una setmana que dormo fatal i que somnio coses estranyíssimes. A part d'això no tinc forces per res. D'acord que he passat unes angines i m'he estat medicant amb antibiòtics i això aixafa força.. però és que no tinc ganes ni de sortir a córrer, i això que aquest diumenge tinc la cursa dels 10 km de la marató!!

Bé, que no sigui que m'estic fotent vella.. aquest any em toca posar-me el 3! i l'efecte trenta m'està matxacant!!!

la veritat és que la primavera cada vegada em fa més por, des de fa uns 7 anyets sóc al·lèrgica al pol·len dels super-plataners que poblen les nostres ciutats, així que m'esperen uns dies molt moguts!

ànims, que això, com tot, també passa..
 
La primavera ja es nota, ja sigui amb la inestabilitat climatològica com emocional. Una ciutat no pot ser tota ella maca, hi ha zones que agraden més i zones que són desastroses. De totes maneres estic d'acord amb que la principal funció de l'arquitecte ha de ser fusionar el nou edifici amb l'entorn i, després, donar-li un toc distintiu a la nova edificació, però mai trencant l'entorn.
 
Bé, potser tenim una arquitectura digne del nostre(?) oci entrompic.
 
Dos comentaris breus. Ahir a cal metge em van confirmar que estem tots plegats al límit de les nsotres forces. Serà la primavera... I dos. Si no pots amb aquest desordre arquitectònic, vine a viure (o a treballar) a la meva city, on l'alçada d'edifics, tipus de construcció, colorets, materials, etc., està tot ben normativitzat. No estic segur que m'agradi massa. Això sí, potser no estressa massa.
 
Quan feia història en vaig fer molta d'economia... però economia marxista, coses del departament. i la veritat és que em va agradar força.

A mi la primavera em deprimirà. M'agrada la tardor, els barris industrials i els paisatges una mica lletjos. Què hi farem.
 
primavera , economía crítica, arquitectura y B+B , un coctel de esos explosivos!
 
grigri, els somnis han de ser efecte de la primavera. estic per aprofitar-los i fer-me guionista de thrillers...
aprofito per confessar que no he començat ni a córrer (la mandra em supera, una vergonya).. jo també sóc d'alèrgies però ja porto la medicació al damunt per quan calgui...
bellosoli, inestabilitat general, però amb tendència a la eufòria, ja ho notes?
chamb, sóc una simple estudiant, i pel que he après fins ara, keynesiana.
dersu, serà això ;)
albert, em preocupes, espero que hi posis remei amb vitamines o descans o el que calgui! sobre la teva city, segur que a la part antiga m'hi sentiria bé (les parts modernes m'horroritzen)
niqmad, et recomano un passeig pel poblenou per revifar-te..
enric, es que em nego a fer servir el terme botellón...
b-on, cocktail? barra libre!
 
Aisi, que el rollo arquitectonic-urbanístic d'aquesta la nostra municipalitat és pésim.

M'agrada aixó de ser constructiva com en Van Gaal - és aplicable també a l'ordenació urbanística dels barris nous. Construïr com en Van Gaal, en Gaspar o en Florentino. Aixó és el que sembla que fan, no?
 
Noto l'arribada de la primavera amb el consum de determinats productes. Per exemple, fa un mes enrera ni boig m'hagués pres una cervesa a les 7 del vespre. Ara en canvi ja em comença a venir de gust, i el café amb llet o el té no em demanen tant l'atenció en aquestes hores.

potser m'ho faig tot jo al meu cap...
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?