diumenge, 12 de març del 2006

inconexions neuronals

la rentadora centrifugant i jo encara en pijama i sense haver dinat. avui és un d'aquells diumenges en que quedo abduida per la vagància total. amb l'amanit d'una semi-ressaca cervesera regada amb un vodka-tònic maligne que mai hauria hagut de prendre. ai.
oh, deesa de la moderació, quan em vindràs a il.luminar?
anit vaig aterrar de nou a la trontollada nau espacial del karma, després de més d'un any fent repòs. no puc dir si l'ambient estava bé o no. vaig estar tota la estona abduida per la companyia (perfecta). tinc dubtes de si el meu comportament no va ser una mica massa brighton (espero que les neurones de la companyia no hagin registrat aquest record).
*
també espero que els veïns de sota no hi siguin, estic escoltant música al volum 10 que és el meu preferit. no arribo a tenir el dilema de no escoltar música per a no molestar els veïns, però no puc evitar pensar en ells mentre escolto música, cosa que li resta plaer al tema. em pregunto com és que la "legislació" és tant pèssima en temes d'aillament sonor. com si no sabessin que escoltar els veïns és causa d'stress, a part d'una involuntària intromissió a la seva intimitat d'efectes devastadors.
per exemple, no m'és agradable sentir els gemecs de la veïna de dalt (molt fifis, segons el meu parer) i haig de suportar-ho (per sort, rarament). i pitjor és sentir la seva nadona plorant a les tres del matí i quedar desvetllada i misàntropa a aquelles hores (per desgràcia, sovint). i no diguem aguantar els crits del seu home, que verbalment és un salvatge indomesticat dins la llar, en canvi encantador dins l'ascensor.
per lleis de la física que no sé, el soroll només viatja cap avall. a mi l'unic que em senten els veïns de sota és la música, i no sé si arribo a molestar o tot són paranoies meves. en els cinc anys que fa que visc en l'edifici actual, només han canviat de pis (i tres vegades) els de sota meu. i evidentment m'angoixo de pensar que no podien suportar més en raphael els diumenges al vespre. la millor música per a planxar del món. aconsegueix rendiment i eficiència com cap altra música. altres molèsties no recordo haver causat. en aquests cinc anys només he fet una festa, ara fa dos anys. festa memorable, i no diguem la neteja post-festa que no he pogut oblidar encara: em va quedar el parket "faig" del menjador de color negre i vaig trobar gots de plàstic entre les plantes de la terrassa, darrera l'wc i a l'estanteria dels llibres (i sort que tots passaven dels 30).
*
a partir de les deu de la nit escolto sempre la música amb auriculars, per respecte. però com que llavors haig de pujar el volum al número 20, pateixo per la salut i longevitat de la meva oïda. a més hi ha l'inconvenient de la mobilitat limitada per la llargada del cable, i per tant no puc escoltar música i fer coses amunt i avall que és el que més m'agrada. escoltar música asseguda no m'acaba de satisfer. és una mica un càstig.
la vagància d'avui no té nom. tinc unes gambetes pelades a la nevera i un nou arsenal de productes exòtics tals com una gran i tranquilitzadora quantitat de coriandre (que vaig netejar i picar i ficar al congelador), i la herba de la llimona o com se li digui, i empanadilles xineses, i fideus japonesos i cardamom i un paquetet de tamarind o com es digui sense llavors. i llet de coco. ja m'he motivat. vaig a estendre la roba mentre em faig l'esmorzar-dinar-berenar-sopar.

Comments:
No, no, dono fe que el soroll també pot devallar.
 
Cert, el soroll baixa: la veina de dalt, recien separada i recien emparellada, aporfita els dies que no hi ha nen (= no se sent el nen assajar saxofó) per exercitar els sus gemecs recien descoberts (= cant coral tirolés).

També es mou en l'horitzontal. El meu veí (40 tacos, vivint amb els pares de més de 80) és molt maleducat amb la seva mare. Li entenc fins i tot les paraules. Dormim de costat, tabic pel mig. M'encanta marxar de cap de setmana - vacances deixant-li el regalet del despertador programat a la seva hora habitual (5:45 AM) i en modus beeper, que fa més rabia. També li canto periódicament - però no tirolés (espero).
 
al parecer has tenido un domingo muy casero pleno de música&exotic food -
Para qué sino son los domingos...
 
La vagància m'encanta tot i que s'ha convertit en un record molt i molt llunyà. Les tasques de la casa que descrius, no massa. El menjar, per exemple, m'agrada menjar-lo però sóc un pèssim cuiner. Dels sorolls només diré que n'hi ha que m'agraden més i d'altres que menys. L'últim comentari sobre les ressaques. Jo m'ho pasava bastant fatal fins que les circumstàncies de la vida m'han portat a l'abandonament, en gran mesura però no total, de l'alcohol. He fet un repàs d'unes quantes coses de les que comentes i em sembla que som prou diferents. Tu creus que aconseguirem quedar algun dia per trobar-nos en un concert?
 
És el que m'agrada d'anar a casa a Tarragona. Com és una casa unifamiliar puc posar la música ben alta sabent que no molesto als veïns. En canvi a Barna em sap greu pujar massa la música. Sé que els veïns la sentirien. I si ho sé és perquè jo sento els crits de la senyora de la casa cada cop que li fot crits als seus fills i marit (que és dia si i dia també).
 
doncs dersu, en la meva llarga experiència d'inquilina no he sentit mai el soroll dels de sota..
xurri, jaajjaj! la teva veïna és pitjor que la meva, saxofó el nen?? quina tortura..!! m'encanta la teva venjança, és molt rue del percebe ;)
b-on, el domingo estuvo algo borroso, recuperación lenta, pero para qué están los domingos sino :)
ostres albert, som diferents perquè la vida ens ha fet així.. segur que trobariem un concert, només cal voluntat i organització (i paciència, que anem molt liats, però jo em presto eh)
bellosoli, veig que estem tots igual amb els veïns a bcn, és un trauma... no ens podem desofegar de cap de les maneres, quina repressió, aissss!
 
juas, la venganza de la Xurri me encanta. Yo la practicaba con una compañera de piso de la que me acabé "divorciando". Como no la soportaba y ella molestaba mucho con otro tipo de ruidos que no voy a explicar ahora, pues cuando me iba le dejaba puesto el despertador y ella no sabía apagarlo. Los primeros días fueron de risa. Al final acabó desenchufándolo por no saber al botón que había que dar (tía inútil y luego se las quería dar de lista pq ella era licenciada y yo no)
Lo de Raphael ...... me encanta. Yo soy más fuerte (creo) en ese sentido. Para limpiar, planchar, cocinar y tó eso.....la copla. Me encanta la copla y cantarla gritando.
Los vecinos en realidad me la traen un poquito floja porque vivo en una comunidad muy poco respetuosa con los tabiques muy finos y he de aguantar de todo. Así que que me aguanten también a mí (mis gemidos, mi música y mis fiestas, se siente)
Y estoy de acuerdo contigo Hanna, escuchar la música sentada......es un poco rollo.
Y perdona pero te voy a copiar una frase que cuando la he leído me ha encantado, reflejado y hecho reir
"oh, deesa de la moderació, quan em vindràs a il.luminar?"
Juas que buena
Y ya que esto parece un post más que un comment.
Besitos
 
chamb, si que em passa! em sento com un gos lligat..
ten, me queda confirmado que lo del ruido es una espiral destructiva, así estamos. a saber lo que hacen los de debajo mío para fastidiar a los otros ;)
la frase es para compartir entre almas inmoderadas, faltaría más :)
petons!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?