dimarts, 28 de març de 2006

fuig, fuig bestiola!

aix! el canvi d'hora em té lirilament atontada. estava previst que el canvi d'hora em tingués ben molesta, tant que m'ofèn aquesta tonteria imposada des de les altes instàncies, aquestes que es pensen que al matí i al vespre deixem d'encendre certs llums a les cases i a les feines en relació a si ens avancen o retarden els rellotges una hora (?¿). sobre aquest tema no tenen informes?
*
però el que són les coses: a mi em dones un caramel i ja estic contenta. no qualsevol caramel, és clar. m'han donat precisament el que volia i desitjava, i ve't-ho aquí que aquest canvi d'hora només m'està provocant complicacions mínimes, com una son escandalosa i un atontament en clau primaveral.
*
però hi ha coses que no marxen ni amb lleixiu, i una d'elles es una tia plasta lapa que tinc al damunt des de fa tants anys que no recordo la meva vida sense ella. i que no m'abandona. és implacable i absorbent, em domina sempre que vol i no tinc la capacitat de parar-li els peus. només les ganes, però no serveixen de res.
es diu inseguretat i no la suporto. em cau fatal. però la tinc arrambada com una garrapata -bestiola que no apareix al diccionari, se la deu conèixer amb un altre nom que desconec-.
la plasta de la inseguretat surt molt sovint, sempre que vol. i fa amb mi el que li dóna la gana. en tota ocasió aprofita per lluïr-se i deixar-me en evidència. em fa dir tonteries, em bloqueja per parlar normalment, raonar normalment i actuar normalment.
només aconsegueixo enganyar-la quan li dono alcohol. no sap beure. desseguida li puja al cap i agafa uns pets considerables. són moments màgics per a mi, em sento tant bé quan ella s'adorm! però no és la manera. l'endemà es desperta de molt mal humor i es venja amb encarnissament. l'endemà m'ataca sense pietat i em deixa tocada i enfonsada.
no sóc tant insensible com per a voler carregar-me-la. només voldria que no abusés tant de mi, que em deixés en pau per ser jo mateixa, i que en certes ocasions em visités, educadament, per donar-me algun consell. sense avisar, és clar. que ja sé que ella no sap fer les coses d'altra manera.
inseguretat, tia, si estàs llegint això, fes el favor de donar-te per aludida. respecta'm una mica i no siguis tant egocèntrica, jo et respectaré si tu em respectes. i qui avisa no és traidora. t'ho dic perquè començo a tenir ganes d'escanyar-te, i no voldria fer cap barbaritat.

Comments:
La inseguretat pot ser, certament, incomodíssima; però la seguretat és, ai las, espaordidora.
 
la seguretat té la pega que agilipolla.

Com deia el Sabina, la bona literatura surt del dolor i la inseguretat.

El millor es anar combinant.

I aixo si, per atontar la inseguretat el millor és una bona ratxa amorosa i/o sesuà.
 
El canvi d'hora és molt empipador, però la inseguretat, osti, la inseguretat és una merda. A part d'inútil.
A la bassa amb ella!
 
En català crec que garrapata és paparra. De la inseguretat és molt difícil desprendre's-en del tot, però almenys has de procurar disminuir la seva influència sobre tu! i si trobes la manera m'ho dius que en prendré bona nota!
 
Aixs, l'equilibri. Em smebla que estic d'acord mab tothom. La inseguretat és incòmoda, pe`ro els/les qui són massa segurs(es) fan por. El millor és anar combinant. La inseguretat és una merda i és difícil de desprendre-se'n. Què més puc dir? I si ens apuntem a un curset per aprendre-hi a conviure? Parlar-ne, a mi, ja em sembla un pas.
 
Qui mes qui menys, anem negociant sempre amb la inseguretat. Sols els insensats no en tenen mai. I si que fan por quan tels creues aquests.
 
Buff, estàs en terreny pantanós, mira de tancar un tracte amb ella el més aviat possible i establir un clausulat ben detallat de fins on et pot incordiar!
És inevitable conviure-hi, com ha dit l'albert, el què espanta és algú molt segur de sí mateix! meeeec, fa pudor!!

quan tinguis tots els papers signats m'expliques com t'ho has fet. Jo últimament m'estic barallant amb el pessimisme i la mala-llet. I crec que em convindria signar un contracte amb tots dos!
 
bé, sembla que hi ha força consens en que la seguretat és el que hi ha quan desapareix la inseguretat, doncs jo no ho tinc gens clar.
no hi pot haver un estadi intermig, còmode, relaxat, en que es pugui dubtar amb lucidesa i sense que et paralitzi?
i que no calgui passar d'un extrem a l'atre, ja que tots dos són prou indesitjables?
de moment he decidit entrenar la inseguretat i enviar-la de passeig, a veure si amb el bon temps es distreu pel camí..
 
paparra, em dic paparra (i no intentis escanyar-me que et quedaràs sola amb la seguretat)
 
una de cal.....una de arena.....una de seguridad....una de inseguridad....una de autoconfianza....una de desconfianza en uno mismo.....Y así....pues montón más.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?