dimecres, 8 de març del 2006

formiguejant atòmicament

la iaia de la meva mare promulgava la sàbia dita de "mai aniràs a dormir sense saber una cosa més", que ahir vaig experimentar no amb una sinó amb dues coses.
una d'elles és tant revolucionària que no me'n sé avenir. la meva vida va canviar ahir dia 7 de març del 2006 en experimentar que l'ordre em proporciona plaer.
si el nou vici es transforma o no en addicció ja ho veurem. estic una mica espantada, puc acabar transformada en una fonamentalista de l'ordre! com la meva mare?..!!!
una tendència innata al desordre es pot endreçar així com així? ho desconec, i tot un nou món per descobrir se m'obre sota els peus. gran vertígen -d'aquells que atreuen irracionalment-.
he tingut una experiència mística alliberadora, que com tota experiència d'aquest estil, no es pot explicar en paraules, sinó que s'ha de viure. sents una pau interior, un relax mental i alhora aquella alegria.
anit casi que no podia ni dormir de pensar emocionada en els meus calaixos, ara endreçats per tipus de jersei, pantaló, faldilla, samarretes... dues bosses plenes de revistes van anar als contàiners (i he donat el pas de voler desenganxar-me del vici aquest tant inútil). una bossa plena de mostres de perfumeria (caducades?) i pots buits inútils que guardava qui sap per a què seràn ara reciclats i tindràn una nova vida, espero que més plena.
ara, dins de cada calaix del lavabo hi ha caixetes sense tapa plenes de productes, endreçats per família (pintaungles, pintallavis, pinces...) orgàsmique!
abaixar la tapa del wc ja té un sentit i una finalitat: ho mana el feng-shui.
el procès d'acumular sé de qui l'he heretat (la yaya). aquests darrers temps, la meva mare i tieta han hagut de buidar la casa del poble i s'han horroritzat del que hi guardava la seva mare/sogra. muntanyes de coses inútils. aquell "per si de cas" tant nociu.
la segona cosa ha estat el centrifugador d'enciams. el vaig adquirir fa més d'un any amb l'avinentesa d'haver guanyat el primer concurs de la meva vida (al freakandó matiner). em van tocar 300€ per gastar en una botiga de coses de casa, i entre gots, paelles, tovaioles i regals variats, vaig agafar el centrifugador d'enciams, que es va quedar aparcat dalt d'un armari fins ahir.
un petit pas per a la humanitat, un gran pas per a mi: comprar un enciam. anys feia que vivia de les bosses d'amanides netes i polides.
amb les meves manies higièniques, vaig dubtar de quantes vegades havia de tenir l'enciam desfullat en remull. ho vaig fer 4 vegades, crec que correctament, i cap al centrifugador. aquell moment del centrifugat també és addictiu! no pararies de donar-li a la manivela!!
i quina maravella: la d'aigua que treu! i l'enciam queda tot fresquet... un gran, gran invent. tot i la seva aparatositat, és funcional. i després, oblidant les meves prevencions cap al personatge, vaig seguir les indicacions de l'isma i vaig guardar les fulles netes i fresques a la nevera, aprofitant per a reciclar una altra inutilitat que guardava: el calaix dels embotits, que ve de sèrie en totes les neveres: és molt pràctic per a guardar enciam.
ara només em queda aprendre a fer mitja i podré afirmar sens dubte que he canalitzat amb èxit i plaer totes les meves pulsions sexuals.
++++
tinc el plaer de donar la benvinguda a en purket, el meu porquet tot just adoptat virtualment, gentilesa d'en b-on. a la part inferior dreta de les seves pantalles. pista: li agraden les pomes i si s'embruta massa es deixa dutxar.

Comments:
Jo no sóc massa amant d'endreçar calaixos. De fet és una tortura! De totes maneres darrera el caos aparent s'hi amaga l'ordre de saber on ho tinc tot, sempre a mà! La mania de desar les coses per si de cas també la pateixo en carn pròpia!

L'estri per centrifugar l'enciam també el tenia! però fa temps que va passar a millor vida. Ara me'n refio que els enciams iceberg venen nets...

Molt maco el porquet! en Clooney també en té un!
 
Jo no m'atreviré mai, però hagués celebrat, després de plorar una mica, que l'altre dia m'haguessin reciclat unes quantes desenes de llibres... Ho hauré de fer, ho hauré de fer...

La centrifugadora és una de les meves eines diàries preferides, però no totes van bé, algunes són dífícils de fer anar i de rentar posteriorment (clar que el rentavaixelles ajuda molt). Per cert, jo no guardo mai l'enciam: el centrifugat és devorat.

Home, bellosoli, els icebergs... vols dir?
 
hey, yo tb. soy una apasionado de la rentadora d'enciams - la descubrí ahce muxxxos años y desde esa época e sparte de mi ajuar! Cuando aquí era ciencia ficción aprovechaba los viajes a Francia o Alemania para hacerme con ella! Ahora q hasta los xinos la tienen me dedico a regalarla a dojo als amics/amigues y toodos encantadsos :) feng sui.....ya nos dirás, haz encontrado tu espacio de agua???, y el lugar por el que se te va el dinero ????
 
Ostras!!! La sensació d ordre es genial. Pero ara ve lo més dificil, que es mantenir-lo.
Arribar a casa i collocar cada cosa a seu lloc. Mantenir aquella petita promesa interna de endreçar poc a poc i dia a dia. Pero reconeg que el ordre extern porta cap un ordre intern.
Per cert no tinc centrifugadora de enciams, de moment le boses pulidetes en fucionan de maravella, aixo no vol dir que un dia provi aquest plaer casi oblidat d un enciam ben fresc. ;-)
 
Qué ho fa, que poc a poc ens anem semblant a les mares???? eins???

Jo sóc un desordre complet i irredimible. No hi puc fer res. I a más em molesta el desordre MOLT.

Una pena.
 
Jo estic enamorada del teu purket... què bonic! Vaig a investigar si jo també puc adoptar un animaló pel meu blog...

Algun dia seguiré el teu exemple i endreçaré :-) - Petonets
 
bellosoli, jo en principi sabia on eren les coses però també en perdia algunes a la dimensió desconeguda. estic en tràmits de resoldre-ho..
tema iceberg: mande??? si no te ni clorofil.la!!! si us plau, mira't les ofertes d'amanides netes que t'alimentaràs millor!
pere anima't: val la pena!
quina barbaritat d'enciam deus menjar!! jo porto tres dies amb amanides i ja m'estic enciamant massa ;)
b-on, no sabía que el aparato este levantara tantas pasiones (hasta que lo usé, claro).. el feng-shui de momento me lo adapto al tema orden y tirar cosas inútiles (lo otro es demasiado complicado y me lío.. seguro que el dinero se me va en el grifo de la cocina que pierde, ay!)
ai dicarlo, el manteniment, la fase més delicada, espero superar-la! això si, jo sempre he combinat el desordre extern i l'ordre intern (per això em feia por canviar ;))
xurri si...!! sembla una profecia, acabaré sent tant frugal com la meva mare? (ho dubto.. però qui sap..)
egotista, has estat providencial.. començo a pensar que en purket ha estat una precipitació (em decep que faci tant poques coses, aiaiaiiaiiiiiiii)
endreceu, que dona molt de gust!!!
 
Ai, Hanna, i mira jo que et feia una noia ben endreçada... Espero que la teva ordenamenta compulsiva no sigui definitva. I la gràcia del desordre, del caos? Suposo que tot té uns límits.
 
ai albert! estic posant voluntat en el canvi, ja veurem si serà definitiu o no... el desordre ara mateix em produeix angoixa (i encara tinc algun que altre calaix amb un caos que espanta), però consti que sóc d'acumular i això no crec que es pugui canviar, nfi!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?