dimecres, 1 de març del 2006

alimenpífia?

llegeixo esverada l'elena castells a la vanguardia: el formatge ratllat amb ketxup, els macarrons amb gust de pizza, el falafel congelat, el licor de llet merengada i el iogurt amb melissa per a dormir (?) es convertiran d'aqui a poc en productes habituals a les nostre neveres.
se'm permeti dubtar de tant agosarada predicció. tots recordem llençaments fallits (per exemple els flams de taronja i de llimona danone. el de taronja em va agradar molt, però tot esforç va ser insuficient i no vaig poder aconseguir fer-lo rentable).
la indústria alimentària la pifia sovint quan fa llençaments estrafolaris com més endavant confirma el senyor president del saló innoval "cada any apareixen prop de 700 nous productes, dels que únicament un de cada quatre acaba (...) consolidat".
l'article segueix parlant de novetats com el "peix fons de nevera". aquí li han robat la idea a la meva yaya, que fa més de 30 anys que assaja aquest miracle (amb poc èxit).
.
com que parlar de menjar sempre m'agrada, i més quan estic a dieta, passo a comentar cada producte, afegint la meva puntuació gourmanda del zero -totalment en contra- al 10 -totalment a favor-
formatge ratllat amb ketxup: 0 points. espero que no existeixi públic potencial per a la marranada aquesta. els principis elementals d'un paladar sa saben que els plats on s'hi afegeix formatge ratllat no admeten ketxup. a l'inrevés admetria discussió (les hamburgueses) però em nego a reconéixer-ho. a més, l'empastifada de ketxup forma part del ceremonial tradicional i no seré jo qui ho canvii.
macarrons amb gust de pizza: 0 points (i perquè no puc puntuar negatiu) em pregunto en quin estat estupefaent es trobaven els brainstormers que van llençar aquest despropòsit. quina necessitat hi ha de que els macarrons tinguin gust de pizza?
falafel congelat: 7 points. aqui els escolto. aquest producte em sembla interessant. no crec que es converteixi en producte habitual del meu congelador, sinó puntual. i la meva opinió com a consumidora freqüent de productes exòtics hauria de ser considerada. és clar que si el volen fer producte permanent al meu congelador, només cal que en facin paquets amb moltes unitats, i passarien a acompanyar les croquetes i els pèsols i les faves i les altres coses aquelles que tinc crionitzades al calaix 2. la meva predicció/pregària és que a menys unitats, més èxit.
licor de llet merengada: 3 points. li veig públic potencial (pobres nenes adolescents i les terribles resssaques que els esperen). però a la meva nevera no entrarà (m'atreveixo a comprometre'm que: mai).
iogurt amb melissa per a dormir: 0 points. em sembla un altre brainstorming delirant. tot i que admeto que podria anar errada, però puc afirmar i afirmo amb tota convicció: no a la meva nevera.
*
planyo aquesta pobra gent la feina i salari de la qual es basa en innovar sobre aliments ja existents.
+
i aprofito el tema per a fer una denúncia al submón dels sabors afegits. d'on han tret que els consumidors volguem sabors afegits als aliments? hi ha xifres que ho confirmin? exigeixo veure-les!
la pudor maligna a porc/peu-barbacoa-sal que emana de les bosses d'snacks que no consumeixo però ensumo accidentalment al metro/bus/cinema em mareja-noqueja-inutilitza per a unes quantes hores. els aromes i condiments artificials que hi posen haurien de ser considerats armes de destrucció massiva.
en quant als productes que consumeixo obligada hi ha la llet de soja amb gust d'avellana (que sempre n'hi ha, mentre que la que no té sabor s'esgota sovint) i les olives i alls "amanida" amb gust d'anxova (no hi ha opció sense sabor afegit).
i aqui ja em podria extrendre cap a les aberracions que semblen haver-se consolidat: frankfurts sabor mariachi i tal.
prou! he decidit crear la lliga per la defensa del sabor natural i pur i original. i enviar cartes als fabricants per fer-los saber el què en penso. i com més firmes millor. s'accepten membres, suggerències i suport moral al respecte.

Comments:
El ketchup és fastigós per si sol, no cal afegir-li res! i estic d'acord amb tu amb el licor de llet merengada: serà el terror de les adolescents!
 
Llet amb gas. Falta la llet amb gas.
 
Apuntem a la lliga.
Encara que de tant en tant jo també caic en la temptació, però no saps quant me'n penedeixo després...
 
Jo firmo per declarar les aromes a barbacoa armes de destrucció massiva.

Però defenso les patates lays campesina, amb aromes d'herbes: un vici. També les patates fregides amb vinagre. (Malgrat que a raó de 550 Kcal/100 grams em sembla més rentable menjar xocolata - amb aromes, si s'escau).

De la sel·lecció d'avui, em quedo amb els falafels "la sirena" i la llet amb gas -sempre que no sigui salada en plan vichí.
 
Ah, però hi ha frankfurts amb gust 'natural'? ;)
 
bellosoli, jo tinc una petita adicció al ketxup, ho haig de dir. potser per això no podria suportar veure'l convertit en ratlladures..
dersu: et veig un gran potencial com a creador d'aliments innovadors. la llet amb gas sona a beguda puntera d'immediata consolidació!
pere, apuntat. m'has creat una angoixa, no et feia consumint doritos tex-mex (espero que hagi estat un malentès i només siguin olives amb gust d'anxova)
ostres xurri, m'has enganxat..! les patates amb sal i vinagre son addictives! agraeixo la info calòrica (quina por!)
salutacions enric i benvingut! són moltes calories, ja t'ho dic jo..
niqmad, tens raó que la part frankfurt crea dubtes. però et dic que existeix el sabor original dels autentics mestres frankfurters del segle passat (home!)
 
Hola Hanna,


jo m`apunto al teu exercit, facció anti natilles de xocolata.

Ara, això de que t`agradi el ketchup resulta com a mínim sorprenent.

chamb
 
Confesso que sóc pecador, però no els meus pecats.

Jo també faig servir el ketchup... en la salsa rosa (no la de la tele), juntament amb un whisky que no especificaré. Després, el ketchup se'm floreix, el whisky no.
I no diré res més: m'acullo a la cinquena esmena.
 
aiaiai pere! pensa que els pecats no confessats es magnifiquen.. ;)
tampoc confessaré pas les meves sospites, però son terribles!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?