dijous, 23 de febrer del 2006

subordinada

tinc un atac d'escudellissimum barrejatum.
un front que viatja a gran velocitat em va canviant els ànims i els humors cada pocs minuts.
fa una estona estava motivada i animosa, em sentia amb moltes ganes de xutar pilotes al cel, tipus entrenament de futbolistes.
córrer cap enrera i de cop parar i tirar endevant, trotar girant els colzes, fer saltets amb les dues cames alhora i tot allò que fan. (visca en messi).
la perturbació laboral s'ha imposat i ha caigut un xàfeg d'imprevistos. fins la tarda no sabré si dilluns toca viatjar a itàlia o si es cancel.la l'operació, tot depèn d'un anglès que ara circula per l'esquerra per aquelles carreteres en direcció a la resposta.
dilluns i dimarts són dies claus a classe, s'han de presentar els temes dels treballs en grup, que ja els tenim mig decidits, i m'empipa i molt no ser-hi. la tendència controladora egocèntrica em manipula l'objectivitat. realment no cal que hi sigui. moralment sí que cal, no vull donar la impressió als companys de grup que me'n desentenc. espero que avui quedi tot clar i que no em traeixin a darrera hora. i si desconfien de la meva implicació? i si em diuen que em busqui la vida? ai mare.
ara sóc sota els efectes calmaxixa que em dóna el te roiboos amb vainilla. és prendre'l i entrar d'immediat a la nyonya. no m'he atrevit amb la teïna i ara me'n penedeixo. estic absolutament atontada. pau germans, que la calma s'apoderi de vosaltres tal com fa de mi. què coi contenen aquelles fulletes seques?
mentrestant la meva companya està capficada amb el fax. li ha canviat la tinta negra i ara imprimeix blau. diplomàticament intento fer-li entendre que això m'és irrellevant, però a ella sembla que li preocupa molt. de fet trobo molt més bonic imprimir en blau, com és que no ho fa ningú?
darreres notícies, llamps i trons. una fira que desconeixiem ens complica l'estada a itàlia. es cancel.larà tot? podré anar a classe i seguir amb el meu previsible ritme de vida? la perturbació se m'està acumulant a l'estòmac. sento com regira dolgut i m'amenaça en continuar desposicionat mentre duri la incertesa.
faré un exercici de realisme centrat i pensaré en aquí i ara. els plans al més curt termini:
acabar una sèrie d'especificacions tècniques en diferents models de maquinària i tres idiomes. feina meticulosa i feixuga però que ja em va bé de fer ara mateix.
anar a dinar.
les quatre hores de classe.
concert al bikini.
tornar a casa.
fer la maleta
(demà marxo de nou a madrid)
jo sóc nòmada només mentalment. moure'm massa m'empipa i només ho tolero si sóc en vacances, fet que requereix una mentalització prèvia i una previsió mínima de plans. que no d'organització, que és just el que llavors aparco.
qualsevol cosa no directament decidida per mi i que m'obligui a fer el que sigui que jo no hagi escollit em fa treure les urpes i el foc pels queixals.
*
senyors dels tribunals: jo em comprometo a posar sempre més totes les dades referents a les imatges que pengi :) :) :)
no es carreguin el google image que em destrocen la vida. pietat!!
georg baselitz: fist - 1998
aquest tremolós escrit ha estat realitzat amb innombrables intermitències, causades pel jefe que venia a mirar la meva pantalla i es recolzava a l'esquena de la meva cadira amb rodes i la feia moure. visionades totes les pàgines de vols de darrera hora i consultades totes les possibilitats i segueix el meu viatge sense poder-se confirmar.

Comments:
Ostres HannaB, doncs sí que se't presenten macos els propers 5 dies...

segueix amb l'enfoc al curt termini, segur que aquesta tàctica et dona bons resultats!!

concert al bikini?
ke bé ke vius!!!
 
me estas estresssando hanna b sólo de leerte, vaya días lo q llegarán. A mi tb me encanta el te "roiboos amb vainilla" y todo lo q dicen q tiene el roiboos! Eso si que no pase de 2 minutos en maceración en la tetera!!!
 
Fes, fes, i no et preocupis de res, que els sedentaris que ens quedem aquí mirarem que tot ho trobis igual (més o menys). Per cert, si necessites algu aval per als teus companys de treball que confirmi la teva bona disposició, compta amb mi
 
al final no marxo, hip hip hip!!
merci pels comentaris grigri, b-on i pere... agraïda per l'oferiment! el mateix et dic :)
fantàstic el concert!!! que bons que són!!! llàstima de l'espai amorf del bikini que no permetia la comoditat dels fans ni la bona visió.. (l'espai: un timo. volem un bon lloc per als concerts JA!!!!)
 
Millor estar animada i amb ganes de fer coses que no pas angoixada. Així que dels dos estats que descrius al post ja saps amb quin quedar-te! Gaudeix el viatge a Madrid i recorda que el sedentarisme ens arriba sol, i quan se'ns presenta no sabem com sortir de casa, cal aprofitar les oportunitats de moure'ns i gaudir-les al màxim!
 
Hanna,

aprofitamt que tens molta parròquia, voldria llançar una pregunta.

Algu em podria explicar perque a les curses d`esqui se senten sorolls d`esquellots?

Fa dos dies que no dormò pensant en el fenomen.

Gracies

Chamb
 
bellosoli, es que a mi realment cap estat em dura massa, m'apunto al tema de la intermitència que suggereix la xurri en un dels seus haikus..
estic gaudint del viatge, especialment el tema teca ;)
chamb, la meva opinió no experta (no he esquiat mai) és que ho fan per animar aquella gent marsiana que es llença pendent avall amb els esquis i tots aquells moviments espàstics (tampoc m'agrada veure esqui)... deu ser el sistema arcaic per ubicar la gent (dic jo eh?)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?