dimarts, 14 de febrer del 2006

femelles i mamelles

sóc una mamífera i la natura m'ha proveït amb dues mamelles desenvolupades (i amb dos ovaris, etc..).
les mamelles no tenen seny i obeeixen el que manin els ovaris. des de l'hipotàlem i la hipòfisi, cada mes i amb una regularitat impròpia d'una persona tant caòtica i despistada com jo, es repeteix puntualment el procès anomenat cicle menstrual.
degut a la seva manca de seny, les mamelles paguen el preu de ser vilment tractades. en dependència del moment del cicle, són manades a posar-se en alerta o en desalerta, i passen de la consistència i flonjor del cotó fluix a la consistència i duresa del plom. i és un procès dolorós.
i en dependència de ves a saber quina disfunció hormonal, a dins de cada mamella hi tinc uns bultets anomenats fibroadenomes. dos en una, tres en l'altra. en el moment del cicle en el que els pits comencen a passar a la consistència del plom, aquests bultets s'inflen, i fan molt de mal. un dolor agut i unes punxades que gairebé tallen la respiració. entre una cosa i l'altra, és impossible dormir de cara avall, i difícil fer coses que impliquin apujar els braços.
els bultets, en principi són benignes i només caldria treure'ls si la mida mímima creixès massa, però si me'ls treguéssin en sortirien d'altres. per tant, per ara no es toquen.
els he vist a l'ecografia anual que em fan per a controlar mida, aspecte i evolució. semblen bolets. dues vegades que van créixer uns mil.límetres, me'ls van punxar, en van extreure un líquid i el van analitzar: benigne.
és rar, però podrien evolucionar cap a la malignitat. creuo els dits esperant que enguany hagin seguit fent bondat i es mantinguin mil.limètrics i benignes.
ja sé que les mamelles van amb el pack de ser dona, i que tenen funcions molt primàries i fonamentals per a la supervivència de l'espècie. i que formen part dels atributs femenins, i que són un component eròtic important dins la funció bàsica reproductora.
que a mi la seva superexplotació mediàtica i social em sembli una barbaritat no és rellevant. a més, cada propietària que en faci l'ús que li roti, faltaria més. però jo, les meves, només les ensenyo sota criteris discrecionals propis. no practico el per a mi ridícul, gratuit i perillós top-less, i em protegeixo de l'agressivitat del sol en una pell tant fina.
la funció per a la qual tant dolorosament es preparen cada més m'és aliena, però elles no en tenen la culpa, el meu cos ha nescut programat per a reproduïr-se i prou que m'ho fa saber, i prou que cada vegada ho fa més escandalosament i més dolorosament.
tot això només com a denúncia de que el periòde fèrtil de les femelles humanes és extremadament agressiu amb les mamelles. les fa patir molt. i quan acaba i per fí les deixa descansar, es venja i les panseix. quina injustícia!!!!
* i en un context de (semi) normalitat. no oblido que el cruel càncer causa estralls i causa tantes víctimes.

Comments:
Diuen que la naturalesa és sàbia, però quan es pateix mal costa de creure. El mateix em passa a mi quan em fan mal uns queixals que diuen que són del seny però que el nom no els hi escau massa. A qui se li acud sortir per on no s'hi cap? De totes maneres, i en defensa de les mamelles, diré que a part de totes les desavantatges que has esmentat, són una part molt atractiva del cos femení.
 
gràcies pel comentari, bellosoli. em vaig posar un pelins catastrofista, ejem...
celebro que t'agradin les mamelles ;)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?