dilluns, 6 de febrer del 2006
entrant a la segona fase

si escric serà que tinc algun temps lliure. aquesta paradoxa s'hauria d'argumentar amb més estona de la que disposo ara mateix, (pista 1: viatjo amb metro. pista 2: no tinc portàtil) i per tant, prego s'actui de bona fe, sense oblidar que el que aquí escric podria no ser ni cert ni verídic i qualsevol semblança amb la vida real podria ser pura coincidència.
sobre el cap de setmana: s'ha fet curtíssim!!!!! ha estat un cap de setmana farcit de calories, encara no s'ha resolt la incògnita de si el fred les haurà neutralitzat, em temo que no.
amb les presses m'he deixat les fotos del cocidogaditano que ens vam fotre ahir. monumental. saborosissím. s'ha de veure per creure. demà les poso.
la resta d'àpats han estat fora de casa i han tirat a l'exotisme (xinès i indi). una traca final per al meu estòmac que ara es troba ja preparat i concienciat per a tornar a la cuina sana de la mama.
aquests dies m'he iniciat en dos ingredients que fins ara m'eren tabú:
- alls sencers (en conserva), una troballa fantàstica. boníssims.
- cansalada (ibèrica) amb el cocido. cosa que no havia fet mai i potser no tornaré a fer. em va agradar, però la textura segueix sent incompatible amb el meu paladar.
la tornada per barajas no va ser cap caos ni cap problema. no vaig veure res semblant a una nova terminal. vam facturar en deu minuts. el vol va sortir amb mitja hora de retard, i cap turbulència. la única molèstia va ser el meu veí que tenia seient finestra. un èsser semblant al cantant de bronski beat, o el que seria d'ell a l'actualitat en versió mal envellit. llegia un monstre de la mida d'un llençol anomenat sunday independent, i ajudat per tal monstre es va dedicar a no deixar-me mirar per la finestreta. un maltractador social. li desitjo que li facin el mateix en un vol transatlàntic.
dit això, em retiro que les obligacions em reclamen. torno a posar les meves tardes en braços del senyor coneixement, que espero es manifesti a través dels seus enviats, els nous quatre profes de les noves quatre assignatures.
Doncs això, sort amb la segona fase!!!
Li faig constar la meva més enèrgica protesta. Pel to del seu comentari de resposta al post anterior, em sembla endevinar que creu que la llegeixo poc. I res més fals, comento poc, que és diferent, sobretot perquè fins ara havia de llegir blocs des de la feina... i és lleig entretenir-se massa. I encara discrepo més pel tractament de senyor, sobretot ara que m'he acostumat a que m'insultin regularment (coses de tenir el bloc que tinc...). ;)
Fora conyes, ja veuràs com acabes enyorant els exàmens i la carrera, jo vaig acabar d'estudiar -per ara- a l'estiu, i ja els trobo a faltar!
"Senyor O'Brien*, teletransporti aquest sacsó a aquella noia tan antipàtica que m'acaba de prendre el seient de metro."
"Senyor O'Brien*, aquest parell de mollletes incòmodes transporti-les a qualsevol lloc remot, que no les vegi ja més."
Acte seguit:
"Replicador**: Racció de pastís de xocolata sacher, amb bola de vainilla i té earl grey."
Per exemple.
*Senyor O'Brien: enginyer en cap de transportadors.
**Replicador: fàbrica instantània de menjars elaborats exquisits, amb milions de receptes en memória.
niqmad, et tractaré de tu que ja tenim confi ;) pensa que jo la telepatia no la he desenvolupat encara..! jo disfruto anant a classe, però examinant-me pateixo, de moment és el que hi ha..
xurri, el sr. o'brien que procedeixi al traspas entre el bellosoli i jo! i desprès una visiteta del replicador... ;)
albert, ahir vaig saber que he tret un notable d'economia politica i vaig anar a comprar un pot d'ajiolivas de la marca amanida per celebrar-ho!!! hip hip... menjar alls no es gaire glamouros pero estan tannnn bons!!!
el sacsó s'arramba com una mala cosa, li hauré de fotre més canya ;)
<< Home