Hanna B - que no sap on és i d'això tracta-

m'acabo d'escaldar el dit índex de la mà esquerra.

tenia una col-i-flor a punt de transformar-se en una flor-i-col i abans de permetre tal malbaratament ecològic m'havia proposat fer-la avui per a sopar.
un cop neta de fullots ha quedat minúscula. he dubtat uns segons de si mereixia passar pel procès tradicional de l'escaldat. el que fa la gana. però si. les coses es fan ben fetes.
i en ple procès de fer la feina ben feta ha passat allò tant antipàtic que consisteix en que en el moment d'aixecar l'olla amb aigua bullint, el drap s'enganxa als ferros dels fogons, que no sé com s'anomenen. i l'olla m'ha caigut de costat a sobre de la mà esquerra. ha estat un segon, però el dit ha sofert una immersió fatídica. ara cou i pica i crema i dol.
l'escaldada ha caigut exactament sobre la jota que em vaig fer l'endemà que un mascle el nom del qual començava per aquesta lletra fes abandonament de la meva llar que encara no era ben bé la seva.
la jota me la vaig fer tallant formatge. un tall en forma de mitja lluna, a l'índex de la mà esquerra. va trigar molt en cicatritzar, però la jota va sorgir clara des-del primer moment. la senyal era clara també: no oblidar qui t'ha fet mal. doncs no, no ho oblido pas. hi ha coses que cal marcar a foc viu. ho torno a tenir present.
justament avui, que he llegit un article a la vanguardia que m'ha deprimit. han sorgit als EUA unes pàgines d'internet on es poden posar verdes les persones que t'han enganyat / traït / mentit / fallat. el suposat objectiu és previndre ànimes càndides a ser enganyades / traïdes / mentides / fallades. compartir experiències i ajudar/evitar les suposades víctimes de tals danys.
quin perill!!! però com funciona aquella societat? quina barreja més brutal de capitalisme i manca d'escrúpols. nou negoci: una pàgina caritativa que et dóna informació sobre personatges depravats. és tant naïf i alhora pervers que costa de creure.
que sí, que hi ha mentiders, psicòpates i gent dolenta. però si tens la mala sort de caure a les seves mans, el que has de fer és reaccionar, quan abans millor, i allunyar-te'n. i aprendre la lliçó. i no donar-los mai cap més oportunitat de que et tornin a fer mal. i esperar a que la vida els passi factura, que sóna lleig, però és una cosa que sí que passa. es diu justícia natural.

i la víctima? i si no és tal víctima? qüantes suposades/ats màrtirs estàn disposades/ats a ser mentides(its) a canvi del que sigui? (amor, passió, romanticisme, diners, companyia, compromís...) quin dret tenen a fer safareig i escarni públic dels seus suposats botxins si les coses no han anat com esperaven?
començar una relació és un risc que un assumeix sabent que hi pot perdre coses d'alt valor sentimental. és així. i res s'hi pot fer si així succeeix. i no. no es pot anar a internet, aprofitar l'anonimat i pretendre fer justícia. ?¿ i el risc de difamació què? i tots els sonats/ades que publicaran històries falses carregant-se la reputació i la imatge de persones honestes? els advocats aquells que tot ho porten a judici ja es deuen estar fregant les mans!!!

al.lucino un pepino. perdò. un cogombre. perdò, una col-i-flor. amb beixamel i pernil salat a trocets, que és com me l'hauria menjada si no fós a dieta.