dilluns, 20 de febrer del 2006

el dia dels innocents

m'acabo d'escaldar el dit índex de la mà esquerra.
tenia una col-i-flor a punt de transformar-se en una flor-i-col i abans de permetre tal malbaratament ecològic m'havia proposat fer-la avui per a sopar.
un cop neta de fullots ha quedat minúscula. he dubtat uns segons de si mereixia passar pel procès tradicional de l'escaldat. el que fa la gana. però si. les coses es fan ben fetes.
i en ple procès de fer la feina ben feta ha passat allò tant antipàtic que consisteix en que en el moment d'aixecar l'olla amb aigua bullint, el drap s'enganxa als ferros dels fogons, que no sé com s'anomenen. i l'olla m'ha caigut de costat a sobre de la mà esquerra. ha estat un segon, però el dit ha sofert una immersió fatídica. ara cou i pica i crema i dol.
l'escaldada ha caigut exactament sobre la jota que em vaig fer l'endemà que un mascle el nom del qual començava per aquesta lletra fes abandonament de la meva llar que encara no era ben bé la seva.
la jota me la vaig fer tallant formatge. un tall en forma de mitja lluna, a l'índex de la mà esquerra. va trigar molt en cicatritzar, però la jota va sorgir clara des-del primer moment. la senyal era clara també: no oblidar qui t'ha fet mal. doncs no, no ho oblido pas. hi ha coses que cal marcar a foc viu. ho torno a tenir present.
justament avui, que he llegit un article a la vanguardia que m'ha deprimit. han sorgit als EUA unes pàgines d'internet on es poden posar verdes les persones que t'han enganyat / traït / mentit / fallat. el suposat objectiu és previndre ànimes càndides a ser enganyades / traïdes / mentides / fallades. compartir experiències i ajudar/evitar les suposades víctimes de tals danys.
quin perill!!! però com funciona aquella societat? quina barreja més brutal de capitalisme i manca d'escrúpols. nou negoci: una pàgina caritativa que et dóna informació sobre personatges depravats. és tant naïf i alhora pervers que costa de creure.
que sí, que hi ha mentiders, psicòpates i gent dolenta. però si tens la mala sort de caure a les seves mans, el que has de fer és reaccionar, quan abans millor, i allunyar-te'n. i aprendre la lliçó. i no donar-los mai cap més oportunitat de que et tornin a fer mal. i esperar a que la vida els passi factura, que sóna lleig, però és una cosa que sí que passa. es diu justícia natural.
i la víctima? i si no és tal víctima? qüantes suposades/ats màrtirs estàn disposades/ats a ser mentides(its) a canvi del que sigui? (amor, passió, romanticisme, diners, companyia, compromís...) quin dret tenen a fer safareig i escarni públic dels seus suposats botxins si les coses no han anat com esperaven?
començar una relació és un risc que un assumeix sabent que hi pot perdre coses d'alt valor sentimental. és així. i res s'hi pot fer si així succeeix. i no. no es pot anar a internet, aprofitar l'anonimat i pretendre fer justícia. ?¿ i el risc de difamació què? i tots els sonats/ades que publicaran històries falses carregant-se la reputació i la imatge de persones honestes? els advocats aquells que tot ho porten a judici ja es deuen estar fregant les mans!!!
al.lucino un pepino. perdò. un cogombre. perdò, una col-i-flor. amb beixamel i pernil salat a trocets, que és com me l'hauria menjada si no fós a dieta.

Comments:
uffff, nos acercamos cada vez más a 1984 pero ahora con depravación digital. Los malos serán los que nos controlen, si les caemos mal, te abren expediente, te ponen a partir y ahí estás tu al alcance de todos....que miedo, y alguien ahí mirándote por la ventana del explorador!!!, cada vez pienso que debería haberme quedado con la margarita d eme quiere , no me quiere, y no llegar más lejos! A quién se le ocurrirá escribir cosas en un siito que no conoce a quien perntenece y que no sabe quien lo lee ni quien lo publica,...es que somos....
 
Aixs... Cuida del ditet J. I d'això de les ànimes càndides, enganyades i no sé com més en dius, prefereixo no ficar-m'hi, que el que en sortirà escaldat, ara, seré jo. ;-)
 
jo vaig coneixer aquesta página fa temps i em vaig fer un gran fart de riure.

Pagaria per sortir.hi jo , perque tal com agrada a moltes dones que les tractin malament, segur et dona un plus de morbo sortir-hi ben retratat.

Les cremades rai Hanna, una mica d`oli i es cura més rapid del que et penses.

Soc el chamb, que no se com fer sortir el meu nom si escric des de la feina.
 
Doncs això d'aquesta pàgina sona xungo! sobretot per això que es pugui difamar a una persona nomès per fotre-la. La bondat d'aquesta pàgina s'esfuma si tenim en compte allò de "val més la pena tenir cent culpables al carrer que no pas un sol innocent a la presó". Imaginat el que la gent sota la màscara de l'anonimat pot arribar a dir! Tothom tindriem alguna cosa a explicar-hi, però no serviria de res. No crec que s'hagi d'influenciar a ningú a pensar d'una manera sobre una persona, és cadascú qui ha d'arribar a les seves pròpies conclusions. I tot acostuma a caure pel seu propi pes. I si hi ha algú que té tanta sort que se n'escapa de caure, també s'escaparia del que s'hi pogués dir en una web. Així que, a part d'inmoral, aquesta pàgina que esmentes és inútil.

Vinga, cuida't el dit i vigila la propera vegada! que entre jotes i coliflors el tens ben fotut! I pensa que no cal que el mal físic ens recordi el mal emocional que algú ens hagi pogut fer. Ja es pateix prou!
 
holes tots, estic en ple tren de son, (zzzzzzz) nomes dir que el dit està molt revifat (zzzzzzzz)i que gràcies pels comentaris!
ais chamb! com pot ser (zzzzzz) que un broker com tu no sàpiga (zzzzzzz) que desde la feina s'entra igual (zzzzzzz) que desde casa? m'has decebut una mica... ;)
(zzzzzzzz)
bones nits!
 
otti otti, ara ja no ens podrem portar malament amb ningú sense patir després la neurosi compulsiva de cercar el nostre nom al google un i mil cops per si ens posen verds... glups. I a més sembla que de borrar-ho nasti de nasti. kny. mal rollo.

Ho sento pel ditet, que es millori. (es que d'una coliflor no es pot esperar res de bo)
 
Hanna,

ja se que des de la feina es fa igual. El que em passa és que a casa el PC em recorda automasticament la contrasenya i per això no me la se.

Veus? heus aqui una constant de la meva vida, donar explicacions a les dones¡¡¡¡


Chamb
 
chamb, no donis mai explicacions, es mil vegades preferible el misteri que una explicació :)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?