diumenge, 12 de febrer de 2006

deconstruint llistons

tot sobrevolant els cels del plaer, tot després d'haver devorat una baguette calenta i cruixent amb philadelphia + melmelada de maduixa + rajola de xocolata negra esmicolada (que s'ha mig-desfet) inicio la transcripció més o menys endreçada dels meus darrers deliris.
que s'han iniciat avui amb un dubte existencial: compensa sortir fins les sis del matí si l'endemà no tens el cap prou descansat ni les hores de son prou satisfetes? compensa haver de renunciar a un valuós matí de diumenge?
qui m'havia de dir a mi que la meva resposta acabaria sent no gaire?
matitzem aquest no gaire: tot depèn de l'actitud.
aquesta matinada, mentre m'anava canviant el got glaçat de vodka-tònic d'una mà a l'altra al luzdegas, he rebut un raig làser il.luminador:
m'he adonat de que als meus vints sortia finslestantes esbojarradament, i m'ho passava esbojarradament bé per un motiu: tot era possible. no hi havia límits. tot podia passar. (concretem que sempre he estat més o menys centrada i que no he fet gaires coses il.legals). sortir de nit era garantia de satisfacció. gaudir de la nit una passió vital.
ara, als meus trentes, sortir finslestantes s'ha convertit en un aconteixement escàs, i al damunt, organitzat, meditat, sospesat, adult, i limitat. hi ha tot tipus d'impossibles, condicionats per la protectora aclaparadora i poruga senyora experiència, ajudada per la seva implacable germana l'exigència, sense oblidar-nos de la tieta comoditat. hi ha una certa prepotència en no esperar res de bo. en creure que ja s'ha viscut tot. en despreciar la realitat. en comparar temps passats sempre millors.
perfí he entès a què es referia la pitonissa amb el terme abaixar el llistó.
ja sé que estic repetitiva amb el tema, però necessitava entendre el perquè d'un missatge tant aparentament absurd.
porto el llistó apujat, la barrera limitadora d'inputs que he anat construint amb els anys. i cal fer un esforç. cal lluitar. cal destruir prejuicis i cal parar aquesta especulació brutal i absurda. que s'amuntega per pura inèrcia i aconsegueix tapar tot record del que és i ha de ser viure intensament.
i si renuncies a la intensitat, has d'entendre que també has de renunciar a sortir de nit. i aplicat a la vida quotidiana, si renuncies a la intensitat, has d'entendre que vas per la vida amb el llistó pujat.
*
per cert, la primera visita real al luzdegas (les dues prèvies no compten perquè eren entre setmana i en entorn laboral) va ser prou satisfactòria. les meves acompanyants es van posar molt bailongues i la meva inesperada reacció adaptativa va ser fer el mateix. la música només era bona molt de tant en tant, però jo un cop engego els motors ja no paro.
i vaig descobrir què fàcil és lligar allà. només cal creuar la mirada més de tres vegades amb un mascle per a aconseguir tot el que una vulgui. comprovat i experimentat. ahir jo no volia res de res, i vaig fer el paper de taxi ocupat, que és agraït i funciona ràpidament sense més explicacions.
el sopar en canvi, va ser una mica agredolç. les dues casades estàn més aviat decebudes de l'amor i més aviat centrades en la vida pràctica. marits absents i nens absorbents deuen fer estralls en els millors ànims. ens encoratjaven a les solteres a descartar romanticismes, passions i enamoraments perquè tot s'acaba.
em vaig lamentar de com és de selectiva la memòria humana. res no acaba si res no s'inicia.
és impossible mantenir una conversa interessant i concordant entre persones que es troben en diferents nivells de graduació sentimental (solitut-enamorament-maduresa/afecte). hi ha una amnèsia impressionant en cada estat envers l'altre.
marxo a berenar (una amanida amb margallons, anous, enciams variats i palets de cranc. amb vinagreta de taronja i mel).

Comments:
"i si renuncies a la intensitat, has d'entendre que també has de renunciar a sortir de nit."

I si ho fem al revés, caram, caram, ja sé perquè tinc la sang d'orxata, jo. És perquè mai he estat noctàmbul, esclar.
 
Inteligent anàlisi de la predicció del tarot.
Vés que et dic, que encara que el tarot sigui una patranya, en l'assumpte llistó tens tota la raó. Sortir als 20ipocs, amb aquella il·lusió de el món neix avui i mai s'acabarà deixava totes les portes obertes i l'aire entrava en tromba fent corrents i turbulències. La vida se t'omplia de vida sense voler.
Ara planifiques, sospeses, acotes, racionalitzes les expectatives, sents mandra i desubicació. Aixó és apujar el llistó. Així l'aire fresc no flueix.

Very clever, Hanna.

Segur que saber-ho era un tren que no es podia deixar passar.
_________

La disincronía entre les persones que s'ajunten per fer quelcom no necessàriament ha de ser una barrera. Ho és si l'avidesa d'extrovertir les propies ansietats aclapara o monopolitza les propostes per part d'un o més, o duu a xocs manifests. El rollo de la intolerància/l'egoisme/l' insensibilitat. Però pot ser d'alló més divertit i enriquidor si la mena la curiositat; llavors és una font de diversitat... (coi, ara semblo el Clos fent un missatge institucional del fòrum). Bé, crec que ja m'entens. I si no, quan vulguis: birreta i m'intento explicar.
 
Uix, diria que és una bona reflexió, sobretot si t'aclareix les coses a tu mateixa. No estic massa segur que intensitat i llistó pujat siguin la mateixa cosa, però jo sóc dels que estic cansat a aquesta hora (22.46 h). El tema de la senyora, la germana i la tieta sí que em sonen més. Si em dones permís, em quedo amb una teva frase pel salvapantalles del meu ordinador: "res no acaba si res no s'inicia". Ja en parlarem.
 
dersu, carai, que vaig posar també una optativa no noctàmbula...!
jo es que soc noctàmbula irreductible!
xurri, si ja ho va dir el bellosoli, sempre guanya aquesta gent, perquè el que diu sempre es pot interpretar ;)
m'ha agradat el discurs de la diversitat, però davant d'una birreta segur que l'entenc millor!
holes albert, jo no se si m'ha aclarit o no, avui tinc una son que no m'aguanto.. zzzzzzzz...
permis, faltaria més! es que em fa ràbia que la gent ignori/minimitzi les emocions!
 
ostres que profun Hanna B. y continuarás saliendo de noche?
 
Uf! m'ha deixat ben fotut aquest post! Realment ens hem de deixar de romanticismes? Tota parella està condemnada a l'avorriment de l'un de l'altre?

Això de veure que sortir de nit ja no t'omple com abans ens passa a tots, a mi també em passa que penso: sortir ara no és com quan sortia abans dels vint. Potser és que els de la meva quinta vam començar a sortir massa joves (jo vaig començar amb catorze) i ja ho tenim avorrit... o potser que tendim a mitificar temps passats que no eren tan bons com creiem.

I sobre la pitonissa... el que diuen es basa en res. No hi ha cap connexió mística ni res que els hi faci esbrinar el futur perquè res no està escrit. No crec que hagis d'abaixar el llistó, el teu llistó ha de ser el mateix: estar amb qui tu desitgis estar. Si de cas el que has de reflexionar és quin tipus de persona és amb la que vols estar. I aquí si que pots variar postures.

Ale! ànims i a sortir de festa que els matins dels diumenges són super avorrits! millor és dormir-los!
 
Molt wenes,
aquí hi ha més d'una cosa a dir:

1- de quan sortir de nits acaba sent més un martiri que una alegria.. a mi fa temps que em passa, i des de que tinc criatura encara més! Perquè és igual a quina hora vagis a dormir, que el despertador-nen gasta enginyeria suïssa i et ve a buscar a la mateixa hora de sempre!!
Conclusió: sortir de nits és molt dur..

2-de quan tenir parella estable implica desenamorament: no no no i rotundament no. Acostumar-se a algú no vol dir desenamorar-se'n. La convivència és font constant de conflicte i problemes però això no implica forçosament desencís!!
Jo encara estic enamorada del meu marit (farà 12 anys que sortim junts i 6 que vivim sota el mateix sostre). És cert que el tipus de sensacions que experimentes canvien amb el temps, i també ho fa el concepte d'enamorament..
pregunta a les teves dues amigues si s'imaginen la vida sense la seva mitja taronja!!
JO NO!!!
 
pues sí, voy a seguir saliendo de noche, b-on. y con ganas..!
bellosoli, a mi també em van deprimir una mica, però prefereixo pensar que estaven cansades/negatives... sobre la pitonissa, es que ja la he interpretat al meu favor i ja descanso del tema ;)
gri-gri holes! molta raó amb el tema despertador infantil. es veu que aquest sempre sona...!!
i sobre la parella, gràcies per la contribució! també conec parelles positives i enamorades, sense anar més lluny, les de les meves germanes!!
felicitats per haver trobat la mitja taronja!! disfruteu molt un de l'altre!!
petons a tots.
 
BINGO!!!
Has donat amb la paraula, amb el meu mal somni "sortirfinlestantes".
No acabo de acostumar-me al matíns espesos, lent, dolorósos.
En la sortida nocturna m ho passo bè, pero si poso a la balança les dues sensacions no aconsegueixo sentir-me satisfet.
La comoditat, el cansament, ganes de aprofitar el Diumenge, pesan molt.
Pero la nit te aquell punt de díscola, misterosa, viciosa...
;-)
Que faré amb la nit!!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?