divendres, 10 de febrer de 2006

campi qui pugui

en aquesta primera setmana reiniciadora del ritual de dinar a casa dels meus pares, no he tingut el valor d'anunciar a la meva mare que estic a dieta.
és una afirmació perillosa i quan la he fet me n'he penedit. es posa molt estricta i tot és frugal i tot són recordatoris del que no es pot menjar. massa dur.
i com que ella ja tendeix a la cuina sana de natural, esperava les verdures de primer i les proteïnes a la planxa de segon.
però cosa inesperada i excepcional, la meva mare ha fet tota mena de plats contundents. col i patata amb cansalada, bròquil amb mongetes, sèpia amb patates i pèsols, xai guisat, mandonguilles... i una no és de pedra ni estoica ni sap renunciar a un bon dinar.
no he dit ni piu i m'ho he crusipit tot, sense pà, que ja és molt.
segons els experts, dec haver fet dieta de manteniment. de nits en acte de constricció m'he conformat amb un iogurt o una poma. el sacsó aguanta i els pantalons reculen una talla. nembé, com anava exclamant un protocandidat una nit mentre jo li anava narrant les meves costums i manies.
*
aquesta tarda no hi ha classe, agraïda quedo. fer classe divendres de 4 a 8 va ser una de les parts mes dures del darrer tri-quatri-semestre.
ara ens han tocat uns profes molt moderns i jovenets. fan classe amb powerpoint, ens posen fotos per distendre l'ambient, i un d'ells ens va anunciar que s'adscriu-aten-ampara en nosequin tractat de bolonya i que això vol dir que els divendres no farem classe. visca la bolonyesa!
i l'altre profe de divendres ens va anunciar ahir tarda que es trobava malament i va predir que avui estaria malalt. un detall, ser tant predisor.
*
dissabte toca caravana de dones, no estic del tot segura que funcioni. se'm van acumular dues opcions per dissabte nit i finalment s'han agrupat en una, tot i els meus intents reticents. no crec que resulti gaire ajuntar la c. amb les dues amigues casades amb dos nens cadascuna que ara van bojes per sortir de nit i anar a la disco. són totalment diferents, i ja em veig tota la nit patint per compaginar incompatibilitats.
em veig el plan una mica imposat i amb poca flexibilitat per part de les dues mencionades. ha de ser aquest dissabte i ha de ser sopar i discoteca. buf. i se'm presuposa interessadíssima ja que visc sola i tal. una de les casades és la del tarot. li hauré de recalcar -de nou- que els termes de la pitonissa no tenen res a veure amb el meu projecte de vida. espero que no insisteixi -més-.
dec estar molt influenciada pels mitjans i les sèries americanes, però m'envaiex un síndrome de terror en imaginar escenes variades relacionades amb quatre noies de més de trenta que surten a sopar i a la disco. sort que no sóm d'aquestes.
foto: karl struss ("the female figure" - first series - 1, 1917). 1000$

Comments:
No m'extranya que no puguessis resistir-te al plats que et va fer ta mare. Qui ho podria fer?

Això que al tractat de bolonya es diu de no fer classe divendres a la tarda no ho sabia. Jo l'únic que sé és que a l'escola no n'estan massa contents d'això de perdre poder i haver de cedir a unes directrius externes.

Apa, gaudeix demà de la festa! jo ahir vaig sortir i va seru un complet desastre... però be, igual avui torno a sortir per treure'm l'espina clavada!
 
El compromís de Bolonya només afecta a les universitats... marca l'inici de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). La LOU es va fer per adaptar-s'hi i durà molts canvis, però encara queden uns anys perquè s'apliqui, ara es fan proves pilot.

Jo... quan dino a casa dels meus pares estic igual, però ma mare, tendeixi o no al menjar sa, és de quantitats industrials! I s'ha d'acabar, no li féssim un lleig (a més cuina de conya). Es pensa que som bústies...
 
Caravana de noies... sona com les histories aquelles de Plan i els seus solters. Bé, espero que et passi sense pena i amb força glòria. Recorda no aixecar el cap no sigui cas que vegis trens!(res de trens, sobre tot, en tres mesos).

Nosécufá, que quan estas a dieta les calories t'assalten per tot arreu. Figura que fa més d'un més que estic a dieta de fruita i iogurt al vespre, i quan no em regalen una caixa de bombons, trobo un paquet de galetes príncipe per berenar (a que no puedes comer solo una!). I així no hi ha qui compleixi els ben dissenyats plans de racionalització del menjar. Acabes menjant la dieta i els plusos, que és més del que menjaries en condicions normals. Aixó sense introduïr el factor "mare".
Paciència, Hanna, molta paciència.
 
Buff, la tendencia de las mares es a protejir, jo que tinc tendéncia a estar prim, no vegis. Cuan vaig a dinar a casa alló es el festival dels plats. Total que acabo tota la tarda amb un pes a l estómag, que es lleugereix cap a la nit.
Veig que a casi tothom li passa.

Tema caravana, ufff, aixó es durillo. Suposo que el fet de no sortir mai fa que la gent tingui un sindrome tipo "estocolmo" on pensan que els solters son els reis de les "festes". I que els tens que portar a llocs on hagi gent super enrollada, tu siguis enrolladíssíma, i que puguin lligar una mica per reforçar l autoestima, que sempre va be.
Que no et passi res...
Good Lucky!!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?