dissabte, 14 de gener del 2006

studio 2006

moment digestiu. a escollir entre vàries opcions, em quedo amb el blog. els telefilms són -com darrerament sembla inevitable- espantosament vuitanters. per molt robert redford que s'hi posi. qui per altra banda, sé pas en quin moment concret es va guanyar la categoria de bon actor, ni si això ha arribat mai a succeir -incultura cinèfila-.
m'avergonyeix observar, amb la distàcia del temps, aquells pentinats, aquelles vestimentes, aquells colorins, joies i ostentacions pròpies de l'època 80. sembla mentida que jo pogués haver arribat a formar part d'allò (testimonis particulars i fotogràfics ho corroboren). sí, hi era, i duia moldejat, arracades d'aro gegantines, hombreres, pantalons massa curts i un cert posat sobrat, que era el que es duia. en aquella època, la moda em va abduir.
he sofert una mini recaiguda una mica xungui. la febre no ha tornat, però el malestar si, i el més pesat i molest ha estat la intensa picor d'ulls que m'ha invalidat notablement per a l'estudi. com a conseqüència, aquest cap de setmana serà de clausura i enretirada de la vida social. cosa per altra banda, no gaire novetosa en mi. en tot cas, ni al super he anat. ahir vaig fer la compra online i aquest matí ha vingut l'atrafegat repartidor que a causa de les seves presses i atabalament, ha hagut de visitar-me dues vegades, la segona per fer un intercanvi de bosses: dues anteriorment entregades anaven a nom d'una tal marta x i les meves se les havia endut ell. m'ha confessat que se li havia ido la pinza. coses que passen, he replicat amb el meu més entranyable to de iaiona en bata.
la cosa està en si recaic o em refaig, i no acaba de quedar gens clara. en certs moments em trobo malaltíssima, en altres, recuperadíssima. i això que les darreres 24 hores he deixat de prendre drogues farmacèutiques per tal d'evitar enganyar el cos i saber d'una per totes si estic tocada o recuperada. es manté la incògnita.
els estudis també es mantenen en certa incògnita, en aquest cas creada pels dos oposats professors que van donar la matèria en aquest primer quatrimestre. el primer d'ells, brillantíssim, xerraire, divagador, caòtic, vital, va donar molta matèria que ara pertoca endreçar i no sé gaire com. el segon, apagadíssim, obtús, apalancat, i jo no dubto que un home que sabia, però que lamento creure que no transmetia bé. en aquest cas no tinc tants dubtes, els temes són els que són i tinc bibliografia complementària i tal. però tot junt i plegat no deixa d'ocupar un volum considerable i no he aprofundit gaire. en uns minuts m'hi tornaré a submergir.
m'anava a intentar enrotllar una mica més pero ara veig que ja he comentat prou, i prou larilament.

# posted by Hanna B : 4:11 p. m.
Comments:
Un gripaso com deu mana dura una setmaneta, de manera que ja deus estar de retorn a la normalitat. pero segueix cuidant fins le final, que les recaigudes son tridores!!
# posted by Blogger Dan : 14/1/06 6:43 p. m.
 
Agaft-ho amb calma, igual que el cargol.
Ostres !! ja has provat la compra on-line, tot un avanç. Ves en compte, no et quedis tancada a casa, pot ser un vici, crec, no gaire recomanable.
Sempre pot ser bo, fer un somriure a la caixera del supermercat. Aunque hagis anat a comprar calamars "en su tinta"
Millorat ;-)
# posted by Blogger carlo : 14/1/06 7:58 p. m.
 
Sempre m'ha inquietat la mandíbula del redford, carai, quin tros d'os que té a la cara el noi!!!
I la compra online sembla tot un invent. Qualsevol dia ho provo.

I ara ingerencia non-solicited:
La grip sense prendre res dura una setmana i amb medicaments 7 díes. La diferència està en el mal de cap. Fa 24 hores que no prens res farmacològic = recaiguda... ummm... 2+2? (disculpes, ja callo).

Ànims amb l'estudi!
# posted by Blogger Xurri : 14/1/06 8:34 p. m.
 
Cuida't. Petonet en la distància, que no em convé agafar un gripasso.
# posted by Blogger Albert : 15/1/06 12:14 a. m.
 
cert, cert, cert! he pecat de forta i me'n desdic!!!
un parell de dies més de fer caliu al cau.. ! s'aguanten, tot sigui pel propi enriquiment i per l'aprovat!!!
# posted by Blogger Hanna B : 15/1/06 1:58 a. m.
 
aiii! cal cuidar-se força i no refiar-se massa que si no és quan venen les recaigudes! els metges sempre diuen que s'ha de fer el tractament sencer! així que fes bondat, prente les "drogues" i ànims! Espero que aviat estiguis 100% recuperada! I força amb l'estudi ni que encara no tinguis massa organitzats els apunts!
# posted by Blogger bellosoli : 15/1/06 4:36 a. m.
 
Quin cargol més bonic! D'on és?
# posted by Anonymous Anònim : 15/1/06 12:13 p. m.
 
aisi bellosoli, dec haver enganxat la grip i jo l'havia confòs amb un refredat... aiiii!
dhamma, salutacions! el meu estimat cargolet és comprat a oaxaca, mèxic. una botigueta molt cuca plena d'animalons decorats... que viva mexico de mis amores!!!
# posted by Blogger Hanna B : 15/1/06 11:13 p. m.
 
Espero que et recuperis aviat del constipat. Lo del suc de taronja és una trola, però està bo, això si.

En un altre ordre de coses, m'han deixat els ditxosos Franz Ferdinand que ressenyaves en algun post un dia d'aquests. Em sonen una mica com el que farien els Pixies ara mateix, però havent perdut tots un dit de la mà i una neurona. Arriben al nivell "Cd pel cotxe fins que passin de moda i siguin engolits per l'oblit". No arriben al nivell "Cd per escoltar mentre frego plats", ni molt menys s'acosten a l'Olimp "Pink Floyd".
# posted by Blogger Corint : 16/1/06 5:42 p. m.
 
jajaja! anims, les recaigudes tenen un sentit a la vida.. o no?

sort!
# posted by Blogger 08181 : 17/1/06 12:21 a. m.
 
umsssss corint, a mi els ff no m'han sonat als pixies, em sonen a turmix vuitentero sense ànima, i tenen alguna imitacio als blondie i als jam que no se com no els fa vergonya. per a mi són una presa de pèl (i visca interpol, by the way;)
vaja, que estem d'acord.
denke! quina ilu tornar a veure't per aqui, celebro molt saber de tu!
petons a tutti!
# posted by Blogger Hanna B : 17/1/06 11:12 a. m.
 
Jo tinc una cura personal per això dels refredats: la cura de l'aigua. Cada quart d'hora, més o menys, un got d'aigua freda. Això combinat amb gargares de iode després de rentar-se les dent. És infalible (crec).
# posted by Anonymous Anònim : 17/1/06 12:36 p. m.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?